Resultats de la cerca

Protegit pel prelat Guido Bentivoglio, quan aquest anà a Flandes com a nunci papal l’hi acompanyà i hi publicà el seu Primo libro di madrigali a cinque voci 1608 Tornat a Roma, fou organista de la Cappella Giulia de la basílica vaticana 1608-28 i 1634-43 Del 1628 al 1634 estigué a la cort de Florència Publicà, entre altres, el Primo libro di toccate 1615, el Secondo libro di toccate 1627 i un volum de Fiori musicali 1635 La seva fama fou general a Europa i atragué deixebles, com JJ Froberger, a Roma Deixà un gran nombre de peces per a instruments de tecla

Era filla d’un gentilhome del nunci papal De petita, fou educada per P Metastasio, i en cant, piano i composició, per N Porpora i J Haydn, els quals, entre altres personalitats notables -com WA Mozart-, freqüentaven la seva residència El 1761 escriví una missa per a la cort austríaca, on era admirada per la seva esplèndida veu El 1773 esdevingué membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Inspirant-se en la música de JA Hasse, de N Jommelli i de B Galuppi, manifestà una predilecció per la coloratura Com a clavecinista, tingué la influència de CPE Bach, i estructurà peces de…

Collaborador del Diari Català i de Lo Nunci , escriví alguns drames i comèdies en llengua castellana i una vintena de comèdies d’arrel i intenció populars, entre les quals Endavant les atxes 1877, De Nadal a Sant Esteve 1878, Ral per duro 1880, Les devanadores 1881, La nit de nuvis 1882, L’hortolana del Born 1883 i Quatre casats i un viudo 1885 També parodià diverses obres de Pitarra Cèrcol de bóta 1881, Lo bando de l’alcaldia 1882 i Baralla de pescateres 1887  La Gran Exposició 1888, poema burlesc també relacionable amb una llarga tradició satírica popularitzant, polimètric i a…

Vida Nascut en el si d’una família acomodada i fill de músic, estudià a Ferrara -un dels grans centres musicals de final del segle XVI- amb Luzzasco Luzzaschi, organista de la cort d’Alfons d’Este, fins que arribà a l’edat de vint anys En moltes de les seves obres manifestà l’agraïment als ensenyaments del seu mestre En la seva producció també és perceptible la influència de C Gesualdo, que visità la cort de Ferrara cap al 1594 A catorze anys ja era organista de l’Accademia della Morte d’aquesta ciutat italiana Gaudí de la protecció de Guido Bentivoglio, membre d’una poderosa família…