Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
flauta
Música
En l’orgue, cadascun dels jocs (joc) labials de talla ampla, generalment tapats o semitapats, a voltes oberts, que en conjunt abracen tot l’espectre sonor musicalment audible.
La seva síntesi sonora s’acompleix en el joc de corneta Des del principi del segle XV les flautes s’utilitzen com a contrast tímbric dels jocs flautats flautat Pel fet de ser jocs formats per tubs tapats -que donen la mateixa nota base que els tubs destapats de llargària doble corresponents, però amb un timbre més suau-, permeten un considerable estalvi de material de construcció dels tubs i un enriquiment de la varietat tímbrica de l’instrument Al llarg de les diverses èpoques i estils, les diferents escoles d’orgueneria -amb l’enginy i el talent propis de cada mestre- han…
tub
Música
En l’orgue, cadascun dels tubs acústics de metall o de fusta de secció regular, posats en vibració per la columna d’aire que contenen.
Orgue de tubs de l’església de Santa María de la Asunción de Laredo Cantàbria manuel m v CC BY-SA 20 N’hi ha de llengüeta i d’embocadura Els tubs de llengüeta, on el so és produït per la vibració de la llengüeta, són sempre oberts a l’altre extrem Els d’embocadura, en què el so és produït pel xoc d’un filet d’aire contra un obstacle, poden ésser oberts flautes, flautats, gambes i flautes de pavelló o tancats bordons, mutacions, mixtures, etc
principals
Música
Registre o joc de boca de fons, de l’orgue.
Els tubs, oberts, tenen una amplada mitjana i un so clar i potent També són anomenats flautats
forat
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Obertura feta al tub dels aeròfons en sentit perpendicular a l’eix longitudinal de l’instrument.
Els forats poden tenir una funció melòdica, si es tapen amb els dits o amb sistemes de claus per a produir diferents notes flauta, o bé una funció purament acústica, restant sempre oberts, per a definir la llargada útil de l’instrument xeremia
chalumeau
Música
Des de la meitat del segle XVIII, nom del registre més greu del clarinet que pren el nom francès de l’instrument que fou el seu antecessor i que pràcticament sols podia emetre aquestes notes.
La seva extensió comprèn de la nota més greu de l’instrument a la que sona en tenir tots els forats oberts A partir d’aquí el clarinet empra l’harmònic 3 d’aquests sons per a produir-ne la dotzena superior en el registre mitjà i els harmònics 5, 7 i 9 en el registre agut El so del registre chalumeau es caracteritza pel predomini d’harmònics senars que li confereixen un timbre característic
embocadura
Música
Posició o acció dels llavis i la cavitat bucal de l’intèrpret sobre un instrument de vent al moment de fer-lo sonar.
En les flautes i els clarinets els llavis sempre resten més o menys oberts deixant una sortida contínua per a l’aire dels pulmons En els instruments de broquet, en canvi, en prémer-los l’un contra l’altre, els llavis actuen de forma interruptiva tot generant la vibració inicial En general, la posició dels llavis és un factor determinant de la qualitat i el control correcte del so En aquest sentit, es parla d’una embocadura correcta o bona, associada a una bona sonoritat de l’instrument
contres
Música
En l'orgue, dit generalment dels jocs de la família dels flautats greus que es troben en el teclat de pedal.
El més greu, normalment de 16', rep el nom de contres majors Si va acompanyat d’un de 8', aquest s’anomena contres menors Els grans instruments poden disposar-ne de 32' A voltes s’ha utilitzat el nom de contres obertes quan es tracta de tubs oberts flautats, principals, etc i de contres tapades o sorderes quan es tracta de tubs tapats subbaix, bordó major, etc Per extensió, s’ha aplicat aquest nom a les tecles del pedal quan aquest joc no disposava d’un tirador que li permetés de poder sonar independentment Era el moment en què el pedal escassament tenia l’àmbit d’una octava, i…
bouché
Música
En la trompa, tècnica o recurs d’execució que consisteix a tapar l’obertura del pavelló de l’instrument -introduint-hi la mà- per poder controlar la qualitat del so i corregir-ne l’afinació.
Tapant entre la meitat i tres quartes parts del diàmetre del tub l’afinació baixa un semitò i tapant-lo tot baixa un to Aquesta tècnica fou desenvolupada a mitjan segle XVIII per Anton Joseph Hampel, que, així, aconseguí augmentar el nombre de notes practicables amb la trompa natural, per bé que amb diferències tímbriques evidents respecte als sons oberts Amb la invenció de la trompa de vàlvules aquesta tècnica esdevingué innecessària, però continuà essent molt valuosa tant per a controlar i corregir l’afinació com per a aconseguir sons amb el timbre característic del metall amb…
flautes
Música
Joc de l’orgue, de tubs oberts i amples i d’una sonoritat dolça, semblant a la de la flauta.