Resultats de la cerca

Estudià ciències naturals a la Universitat de Lió, i alhora rebé lliçons d’harmonia de l’organista Edouard Commette El 1920 es traslladà a Estrasburg, on fou deixeble de Guy Roparts, i el 1922 tornà a Lió i continuà la seva formació musical amb F Schmitt, amb el qual l’uní una forta amistat Des del Salon d’Automne Lyonnais, entitat creada per ell mateix, es dedicà a promoure la música contemporània El 1923 s’installà a París i fundà un conjunt de cambra anomenat Le Triton, a través del qual donà a conèixer obres de compositors com L Dallapiccola, O Messiaen, B Bartók, I Stravinsky i S Prokof’…

Des del segle XVII els francesos hi introduïren la música occidental, en particular el gènere vocal, per la província de Quebec Al començament del s XIX els cantors populars encara ocupaven un lloc important en la vida musical del país Ernest Gagnon publicà el 1865 el recull Chansons Populaires du Canada , que inicià els estudis folklòrics francocanadencs Marius Berbeau ha publicat també diverses obres sobre el mateix tema La tradició musical britànica, d’altra banda, començà a introduir-se a partir del segle XVIII en les províncies marítimes i Terranova Entre els músics d’ascendència…

Vida Nebot de John Wesley, fundador del metodisme Nen precoç, l’any 1774 William Boyce ja l’anomenava el Mozart anglès A vuit anys compongué el seu primer oratori, Ruth Guanyà fama principalment com a organista i fou considerat un dels millors intèrprets d’orgue de l’època Des de jove se sentí atret per la música de l’Església Catòlica i a partir del 1778 assistí sovint a la capella de l’ambaixada portuguesa El 1784 es convertí al catolicisme, religió que aviat abandonà, tot i que hi estigué relacionat durant la major part de la seva vida Així, entre els anys 1811 i 1823 feu d’ajudant de…

Vida Fill d’una família aristocràtica de tradició militar, fou educat en un ambient d’estricta moralitat per la seva àvia paterna Aquesta, juntament amb el seu oncle Wilfrid d’Indy compositor i alumne de C Franck, l’inicià en l’estudi de la música A l’edat d’onze anys rebé lliçons de piano de L Diémer i AF Marmontel, i a partir del 1865 amplià la seva formació amb estudis d’harmonia amb A Lavignac, amb qui posteriorment treballà l’orquestració Tot i l’oposició del pare, que volia dirigir la seva carrera cap als estudis de dret, Vincent d’Indy estava decidit a dedicarse a la música, i ja el…