Resultats de la cerca

Estudià a l’Eastman School of Music amb Howard Hanson i Bernard Rogers Més tard amplià estudis a la Juilliard School i al Berkshire Music Center Fou professor al Queens College, a la Universitat de Columbia, a la Juilliard School of Music i a la Duke University En 1956-67 fou vicepresident executiu de Managing Editor of Galaxy Music Corporation i director editorial de Highgate Press Es retirà de totes les seves activitats públiques el 1987 Entre el 1955 i el 1993 escriví algunes òperes, la més important de les quals, i la que li donà més fama, és The Crucible 1961 El seu estil musical és…

Formà part de diverses orquestres abans d’incorporar-se a la de Lucky Millinder el 1937 Conegut ja a Nova York, entrà a l’orquestra de Count Basie aquell mateix any, i es convertí en un dels principals solistes de la formació Ocasionalment compongué i escriví arranjaments per a peces de jazz El 1950, havent-se desfet temporalment l’orquestra de Basie, Edison inicià una carrera independent liderant els seus propis grups, treballant al Jazz at the Philharmonic, o collaborant en altres orquestres Treballà com a músic d’estudi, i enregistrà molts solos en discos de Frank Sinatra i Billie Holiday…

De formació autodidàctica, després d’allistar-se a l’exèrcit començà la seva activitat musical tocant el pifre i el timbal en una banda militar Posteriorment formà part de diversos grups ambulants on cantava i tocava el banjo i el violí, a més de participar en espectacles en què es parodiava la música i el dialecte dels negres americans El 1843, amb els Virginia Minstrels, feu una gira pels Estats Units i Anglaterra L’any 1858 s’integrà en els Briant’s Minstrels, per als quals el 1859 escriví I wish I was in dixie’s land , la seva composició més cèlebre i que fou adoptada com a himne durant…

Estudià a l’Institut de Música de Cleveland, a la Universitat d’Indiana i, més tard, a París És un dels autors nord-americans més interpretats i rebé encàrrecs de formacions com l’Orquestra Simfònica de Chicago, l’Orquestra de Cleveland o l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Fou professor, entre altres centres, de la Universitat d’Indiana, la Universitat de Melbourne i l’Institut de Música de Cleveland Les seves primeres composicions, de la dècada dels cinquanta, revelen la influència del neoclassicisme, el serialisme i també del jazz , però a partir dels seixanta començà a experimentar amb…

És conegut sobretot pels seus estudis sobre l’ acústica de les sales i la reverberació Estudià a la Universitat Estatal d’Ohio, on impartí classes a partir del 1890 El seu primer projecte fou la sala de conferències del Fogg Art Museum, i més tard participà en el del Music Hall de Boston 1898 Els èxits obtinguts, sobretot en aquest darrer projecte, li proporcionaren una gran fama Descobrí la llei que duu el seu nom que calcula la relació entre el temps de reverberació, la capacitat d’absorció del so i les dimensions d’un auditori, i que constitueix la base per al càlcul acústic…

La seva carrera professional començà a Nova York els anys vint A la dècada següent tocà en diverses bandes, com ara les de Benny Carter i Stuff Smith Durant la seva estada a l’orquestra de Cab Calloway 1938-42, guanyà molta fama i realitzà enregistraments extraordinaris, com ara Paradiddle Joe 1940 Els anys quaranta estudià a la Juilliard School i després treballà com a percussionista a diversos estudis i teatres D’aquest període daten enregistraments com el de Concerto for Cozy 1944 Tornà a actuar durant diverses gires com a membre de la formació All Stars, de Louis Armstrong 1948-53 Després…

Feu estudis a Viena i a Leipzig, on estudià amb M Reger A deu anys debutà com a pianista en un concert interpretant algunes obres pròpies, i poc després tocà acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Viena, amb la qual debutà com a director al cap de sis anys Entrà com a director assistent a la Staatsoper de Berlín, i el 1917 obtingué la titularitat de l’Òpera d’Estrasburg, que mantingué fins l’any 1919 Dirigí successivament les òperes de Praga 1919-21, Darmstadt 1921-22 i Düsseldorf 1922-24 El 1924 assumí la direcció de la Staatsoper de Berlín, càrrec que abandonà el 1929 arran del seu…

Treballà i enregistrà amb Jelly Roll Morton, Lionel Hampton, Coleman Hawkins, etc Amb Louis Armstrong féu nombrosos concerts per Europa 1949-53 En cal destacar la precisió del redoblament i el dinamisme del swing

De formació musical universitària, tocà amb Sonny Stitt i amb una orquestra militar Posteriorment dirigí un grup amb Kenny Dorham i arribà ràpidament a la fama en els grups de Horace Silver 1964-66 i Herbie Hancock 1969-70 A partir d’aleshores dirigí diversos grups Tocà regularment amb Freddie Hubbard i altres instrumentistes en un estil d’improvisació dintre del jazz modern que influí molt en altres intèrprets del saxo tenor Menys influït per John Coltrane que la majoria dels saxofonistes de la seva generació, aprengué l’estil de Sonny Rollins amb la música soul i d’Ornette Coleman amb el…

Estudià a la Juilliard School de Nova York El 1954 fou contractat pels Universal Studios i s’especialitzà en la composició de bandes sonores, moltes de les quals obtingueren un gran èxit Breakfast at Tiffany's , The Pink Panther , Days of Wine and Roses , etc Fou guardonat amb 4 Oscars i 20 premis Grammy