Resultats de la cerca

Cal tenir en compte, però, que sovint els números d’opus han estat introduïts pels editors, de manera que poden obeir més a la data de publicació que a la data de composició de l’obra Beethoven fou el primer compositor que utilitzà els números d’opus amb una certa consistència

Així, la quarta simfonia de Brahms duu la indicació opus 98 Als s XVII i XVIII solen indicar l’ordre de publicació i són sovint erronis i contradictoris

No hi ha gaires motius per a pensar que aquestes peces formin un cicle coherent Són, més aviat, un recull d’obres compostes en diferents períodes i algunes d’elles, fins i tot, publicades individualment amb anterioritat Després de Schubert, l’opus 7 d’IJ Paderewski i l’opus 16 de S Rakhmaninov són, probablement, els únics exemples de moments musicals

Comprèn cinc moviments, interpretats per violins, viola, violoncel i contrabaix El tema del trio del scherzo prové del lied Die Forelle ‘La truita’ L’obra és escrita en la major, tonalitat que expressa l’alegria

Considerat habitualment com a peça de caràcter , presenta una gran diversitat formal, movent-se lliurement entre el lied i el minuet, el scherzo o el tema amb variacions Amb tot, la forma ternària és la més generalitzada Molt difós durant el Romanticisme, els primers autors a fer servir el terme foren JV Vorišek i H Marschner 1822 Els exemples més coneguts són, però, els de F Schubert opus 90 D 899 i opus 142 D 935, F Chopin opus 29, 36, 51, 66, R Schumann opus 5 i Albumblätter , opus 124 núm 9 i F Liszt Impromptu sur des thèmes de Rossini et Spontini , 1824 i Valse-Impromptu ,…

Entre els més coneguts n'hi ha per a corda sola com l’opus 20 de Mendelssohn i l’opus 7 d’Enescu, per a corda i instruments de vent com l’opus 32 de LSpohr i l’opus 166 de Schubert i per a instruments de vent sols com l’opus 103 de Beethoven

El 1947 es convertí en el concertino més jove de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, llavors sota la direcció de L Bernstein Més tard fou primer violí en l’Orquestra d’Indianapolis amb el director Fabian Sevitzky La seva faceta més destacable fou, però, la de solista Fou catedràtic de violí al Conservatori d’Hamburg El 1953 s’establí a Brusselles Compongué 213 obres, que, segons el mateix Weiner, s’aparten conscientment de l’avantguarda de l’època Fou un dels millors compositors per a fagot del segle XX, amb obres com Concert , opus 21 1969, Sonata , opus 32 1970…

Amb aquesta designació apareix, entre altres, el tercer moviment del segon quartet amb piano opus 2, de F Mendelssohn, el segon moviment del concert per a piano i orquestra opus 54, de R Schumann, el quart moviment de la sonata per a piano opus 5, de J Brahms, l' Intermezzo interrotto del Concert per a orquestra , de B Bartók, o la desena de les Variations on an Original Theme 'Enigma' , d’E Elgar Com a peça independent, és present en l’opus 4 de R Schumann, l’opus 76 i les Klavierstücke 'Peces per a tecla', opus…

En 1938-41 estudià a la Universitat de Birmingham, i en 1947-48, amb Nadia Boulanger a París Posteriorment fou lector al King’s College 1972-77 i professor de música a la Reading University 1977 La fama li arribà primer per la música coral i de cambra i posteriorment per les seves òperes Són notables el Concerto for Orchestra , opus 27 1957, la suite vocal instrumental Elegies 1958, les òperes Two in a Bush , opus 26 1959, The Captive , opus 37 1960, The Clandestine Marriage , opus 69 1971, Clytemnestra , opus 72 1974, i The…

Deixeble de Tomasek, fou organista de la cort a Viena 1822 Compongué obres religioses i cantates, així com cançons, duets, quartets vocals i, sobretot, obres per a orquestra, de les quals es destaquen els Rondons per a piano i orquestra opus 6, 17, 22 i una Simfonia en re major Les seves obres més originals són per a piano Rhapsodies opus 1, Impromptus opus 7 i la Sonata per a piano opus 20