Resultats de la cerca

Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília 1964-71 i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics Amb el traspàs de F Millet…

La idea de la seva creació sorgí arran de la celebració a Barcelona, l’any 1917, de la festa commemorativa del 25è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català, promoguda, entre d’altres, per Joan Balcells, director de l’Orfeó Gracienc Aquella concentració d’orfeons, que havia reunit al voltant de 5 000 cantaires, fou el punt de partida de la Germanor, tot i que ja feia temps que es vivia la necessitat d’articular el moviment iniciat per Lluís Millet i Amadeu Vives amb la fundació de l’Orfeó Català el 1891 La principal activitat de l’entitat federativa fou inicialment l’…

orfeons i societats corals catalanes Els orfeons han tingut una importància excepcional als Països Catalans, on aparegueren vers el darrer terç del s XIX, inspirats en les corals fundades a França poc abans i com a continuació dels cors de Josep Anselm Clavé Quasi totes les poblacions del Principat i un gran nombre de les del País Valencià i de les Illes han tingut llur orfeó El paper d’aquestes organitzacions en el renaixement coral i en la vida musical catalana ha estat decisiu Els precedents foren la societat coral La Fraternitat 1850, fundada per Clavé, i l’Orfeó Barcelonès 1853, creat…

Fou fundat el 6 d’octubre de 1901, arran d’un concert que l’Orfeó Català oferí l’1 de setembre d’aquell mateix any a Manresa Seguint el model de l’Orfeó Català, fou impulsat pels sectors catalanistes, tot aglutinant esforços de la Lliga Regional i de l’Associació Obrera Catalanista, però sobretot per la tenacitat del seu primer director, Estanislau Casas L’Orfeó Manresà fou membre fundacional de la Germanor dels Orfeons de Catalunya el 1918, com també del Secretariat dels Orfeons de Catalunya el 1960 Així mateix fou l’ànima de l’organització del primer aplec comarcal…

El terme referit a una entitat coral aparegué per primer cop el 1830 amb l’Orphéon de Paris, i es perpetuà en les entitats que seguiren el seu model La fórmula del liedertafel , però, fou anterior, ja que el de Berlín fou fundat el 1808 per Carl Friedrich Zelter 1758-1832 Foren els orfeons francesos els que definiren i imposaren el model de cant coral civil que s’estengué per Europa -a l’àrea germànica amb el männerchor , perquè el liedertafel practica el cant a cappella però en una formació de nombre reduït i té un caràcter més burgès que popular- El cant coral orfeònic d’arrel francesa és…

Constituïda a Manresa el 5 de juny de 1982, té per finalitat essencial impulsar i coordinar les activitats corals de tipus collectiu de les entitats federades i, complementàriament, assessorar i orientar les agrupacions adherides i promoure noves entitats corals Prové del Secretariat dels Orfeons de Catalunya 1959-82, successor, al seu torn, de la Germanor dels Orfeons de Catalunya 1918-39 La personalitat jurídica li és reconeguda, també, en la seva condició de membre —com a moviment nacional— d’ Europa Cantat  Federació Europea de Joves Cors i de la Federació…

Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó

Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de gups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantans, especialment a Gisela Bellsolà

Deixeble d’Enric Granados, fou organista de Sant Felip Neri, de Gràcia, i del convent dels caputxins de Pompeia i, des del 1926, director musical de Ràdio Barcelona Membre de la Germanor d’Orfeons de Catalunya, fundà l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat Autor de sarsueles catalanes La torre , 1898 El recomanat , 1899 Montserrat, 1907 i de la música escènica per a Muntanyes blanques 1911, de Juli Vallmitjana Harmonitzà nombroses cançons populars catalanes i és autor d’obres corals, de sardanes, d’obres per a orgue, per a piano, i cançons infantils per a cant i piano

Estudià música a l’Escolania de Montserrat i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble d’A Ros Marbà i M Altisent Animador del moviment coral català, fundà les corals Cantiga i d’Antics Escolans de Montserrat, entre d’altres, i dirigí nombroses agrupacions corals, com Ariadna, Enric Morera, Ferran Sors, Schola Cantorum d’Igualada, Quodlibet o L’Amistat Fou secretari general del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i president de la Federació Catalana d’Entitats Corals 1985-88 Impartí cursos i assessorà diverses…