Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
elegia
Literatura
Música
Composició poètica basada originàriament en el metre del dístic elegíac.
Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta , lament amorós…
cadència
Música
Passatge de virtuosisme d’un solista, que interromp una cadència harmònica en un concert o en una altra composició instrumental o vocal, de la qual desenvolupa el material temàtic amb un estil variat i fantasiós.
Originàriament era improvisada pel cantant o l’instrumentista, però aviat fou escrita pels mateixos compositors de l’obra o per altres
villanella
Música
Forma vocal de caràcter rústec del Renaixement, anomenada alla napolitana
.
Derivada de la frottola i de l' strambotto , volia ésser popular, com a oposició al madrigal Originàriament tingué tres veus de ritme igual
tropari
Música
Cristianisme
Estrofa poètica, pròpia del ritu bizantí, equivalent, a grans trets, a l’antífona del ritu romà.
Destinat, originàriament, a ésser intercalat entre els versets d’un salm d’ací el seu nom, sinònim de “tornada”, sovint és cantat sol, i cada festa té el seu tropari característic
antifonari
Música
Llibre litúrgic de l’Església occidental que conté antífones i altres cants.
Aparegué al començament de l’edat mitjana amb el nom de Liber Antiphonarius , aplicat originàriament tant al llibre d’antífones de la missa com al d’antífones de l’ofici Posteriorment fou dit més especialment del de l’ofici
allegro
Música
Indicació de tempo ràpid.
Originàriament aquest terme s’usava per a referir-se al caràcter amb el qual s’havia d’interpretar una obra o un passatge No va ser fins al segle XVIII que va adoptar el significat amb el qual és conegut actualment
zortziko
Música
Dansa i ball
Nom donat a la quarta dansa de les sis que constitueixen l’aurresku, ballada exclusivament per homes (els que formen el grup o corda del ballarí primer o aurresku).
És de ritme viu, escrita en el compàs característic de 5/8 Sembla que originàriament era una cançó i una estrofa de vuit versos, però el zortziko —considerat sovint com una música típicament basca— no és gaire abundant en el cançoner popular n'hi ha, però, magnífiques versions instrumentals
batalla
Música
Obra de caràcter descriptiu que recrea l’agitació i l’estrèpit d’una batalla.
Originàriament vocal -sovint amb textos onomatopeics-, el gènere evolucionà fins que acabà essent purament instrumental Clément Jannequin La guerre , 1528 i Claudio Monteverdi Madrigali guerrieri et amorosi , 1638 n’escriviren magnífics exemples vocals, i altres autors, com ara JB Cabanilles, Couperin, L van Beethoven i PI Cajkovskij, entre d’altres, en compongueren d’instrumentals
a cappella
Música
Locució que significa ’a la manera d’una capella' (en l’estil de la música d’església) i que, en sentit genèric, s’aplica a la música coral sense acompanyament instrumental.
Durant els segles XV i XVI -particularment a Itàlia-, les capelles començaren a incloure instruments diversos L’estil purament vocal que havia estat una característica exclusiva de les capelles fou conegut aleshores com l’estil a cappella , terme que esdevingué corrent Si bé originàriament aquesta locució s’aplicà només a la música de caràcter religiós, actualment s’aplica tant a la música religiosa com a la profana
elegia
Música
Composició poètica de tema trist i planyívol, basada originàriament en el metre del dístic elegíac.
Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica guerrera, amorosa o fúnebre i característiques diverses En els poetes romans prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic En època medieval les varietats temàtiques es mantingueren, però es prescindí de la uniformitat mètrica, que fou recuperada, tanmateix, durant el Renaixement Als segles XVI i XVII el metre es diversificà novament, i durant el XVIII la mètrica clàssica s’adaptà a les diverses llengües modernes en què fou conreat el gènere Al segle XX s’ha conreat l’elegia amorosa i la fúnebre
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina