Resultats de la cerca

Es desconeix on tingué lloc la seva formació musical Organista de la catedral de Sigüenza, obtingué el càrrec d’organista de la catedral de Toledo el 16 de desembre de 1677, però en prengué possessió el 19 de juliol de l’any següent, i hi romangué fins a la seva mort Es conserven poques obres seves, escrites per a orgue, tot i que hi ha notícies que compongué també per a veus i instruments

Format musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, de la qual fou membre del 1660 al 1668, continuà la vida monàstica en l’esmentat monestir, on pogué completar la seva formació amb el pare Joan Cererols, a qui succeí com a mestre de capella i de l’Escolania A Montserrat exercí tots els càrrecs de responsabilitat musical -mestre de l’Escolania i de la capella, organista, compositor i cantor-, així com el de sagristà major Fou l’inductor de la fàbrica de l’orgue major de la basílica Renuncià a totes les ofertes de càrrecs importants en llocs tan prestigiosos com la seu de Saragossa o…

Es formà musicalment amb M Canals piano i C Bustamante cant a l’acadèmia Ars Nova de Barcelona, i posteriorment es graduà al Conservatori Superior Municipal de Música de la ciutat Amplià la seva formació vocal amb G Bechi, P Schilawski, G Price i S Johnson Aviat inicià una intensa activitat pedagògica que l’ha dut a treballar en diversos centres musicals de Barcelona Parallelament ha participat habitualment en les temporades del Gran Teatre del Liceu, a més de mantenir una activitat continuada en el terreny del lied i l’oratori El 1991 interpretà el paper de Violetta La Traviata Ha fet…

Vida Provinent d’una família pagesa, de primer fou pastor i agricultor La seva passió per cantar jotes dugué el seu pare a animar-lo a estudiar cant, cosa que feu a Barcelona, tot i que en un principi no fou acceptat al Conservatori del Liceu Finalment hi accedí gràcies a la professora Luisa Pierrick, primera mestra i futura esposa del tenor El 1919 debutà al Teatre Comunale de Trieste amb Francesca da Rimini , de R Zandonai, amb gran èxit de públic Tres anys després interpretà Carmen a Madrid, i el 1923 es presentà amb unes memorables funcions de Tosca al Metropolitan de Nova York, teatre on…

Al segle VII, Saragossa era, com Sevilla i Toledo, un centre musical important, del qual hom coneix, gràcies a l’obra d’Ildefons, De Viris illustribus , els noms dels bisbes germans Joan mort el 631 i Brauli mort el 651, que treballaren el cant anomenat mossàrab De Sant Joan de la Penya han arribat catorze folis d’un llibre de cor del segle X amb antífones de la litúrgia hispànica En aquest monestir fou introduïda la litúrgia romana l’any 1071, i des d’aleshores es difongué a Aragó el cant gregorià i es perdé el mossàrab A la catedral d’Osca són conservats dos llibres d’aquest temps ja amb…

La primera notícia de la seva activitat musical és del 1649 en ocasió de la seva candidatura per al càrrec de mestre de capella de la seu de Saragossa, que no fou acceptada, essent atorgada la plaça a Diego de Pontac El 1653 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’Osca i durant el seu sojorn en aquesta seu, on hagué d’exercir el seu càrrec amb notables estretors econòmiques, fou ordenat de sacerdot El 27 d’abril de 1657 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de València, una de les catedrals més ben nodrides musicalment Allí tingué com a deixeble Lluís Vicent…

Format com a escolà de cant a la catedral de Lleó, fou mestre de capella de la catedral d’Osca el 1611, de la d’El Burgo de Osma el 1614 i de la seu de Palència el 1616 En aquesta ciutat romangué fins a la seva mort Membre destacat de l’escola policoralista castellana, gaudí de molta fama en els àmbits musicals eclesiàstics de la Castella de l’època Malauradament s’han conservat molt poques obres seves, i la major part són incompletes Un dels seus deixebles més importants, Tomás Micieces, fou mestre de capella de la catedral de Lleó

S’inicià en el món musical a la seva ciutat natal, on estudià solfeig, orgue i composició El 1835 exercí com a organista a Sallent D’allí passà a Osca, on feu estudis religiosos El 1843 fou nomenat organista de Cervera, i des del 1862 hi fou també el mestre de capella La seva producció musical és de tipus religiós i comprèn misses, dos Stabat mater , Les Set Paraules , i obres de tipus devocional, com ara goigs, rosaris i trisagis La seva obra fou ben preuada en el seu temps, i diferents composicions seves es troben disperses per arxius catalans

Membre principal d’una família d’orgueners procedent de Logronyo -un familiar seu, Gaspar Marín ~1540 - d 1600, fou mestre d’orgues de la catedral d’Oviedo i bastí el de la seu d’Osca, entre d’altres-, treballà installat a Valladolid S’inicià amb l’orgue de l’església de la Santa Cruz de Medina del Campo 1583, i continuà amb els de San Juan d’Àvila 1590, San Martín, també de Medina 1591, monestir de La Concepción de Segòvia 1601, Medina de Rioseco 1607, San Lorenzo 1625 i monestir de San Pablo 1630 de Valladolid, entre els més importants Fou un dels constructors castellans més notables,…

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de la seu de Tarragona R Bonet i els continuà al Conservatori del Liceu de Barcelona amb J Sancho i Marraco i E Daniel Fou ordenat de sacerdot el 1911 Inicià la seva carrera professional com a organista a la seu de Tarragona i a l’església de Sant Agustí de Barcelona Més tard fou mestre de capella a la residència dels jesuïtes d’Osca, ciutat on fundà l’Orfeón Oscense Del 1919 al 1936 fou mestre de capella a la seu de Lleida i dirigí l’Escola de Música de Lleida Adherit a la Generalitat, el 1939 s’exilià a França, on exercí el ministeri…