Resultats de la cerca

Estudià cant a París i el 1877 debutà a l’Òpera de Lió amb el paper de Saint-Bris Les Huguenots A partir del 1880 s’installà a la capital de França, i durant el període de 1883-93 hi actuà sovint a l’Òpera Destacà també al Covent Garden de Londres, on cantà entre el 1891 i el 1904, i el 1893 es presentà al Metropolitan de Nova York, escenari que visità regularment fins el 1908 Notable intèrpret de personatges com el de Mefistòfil Faust , participà en les estrenes d’òperes de J Massenet Le Cid , 1885 La navarraise , 1894 i de C Saint-Saëns Ascanio Fou especialment aplaudit en papers d’…

Vida És autor d’una collecció de cançons populars per a cant i piano, premiades per l’Orfeó Català el 1917 i pel Ministeri d’Instrucció Pública Escriví diversos articles en "La Almudaina" -amb el pseudònim Un Conrador - sobre folklore mallorquí, i també pronuncià algunes conferències És autor de nombrosos llibres, com Tornada a Sa Tafona 1916, De Mallorca Costumbres, recuerdos y curiosidades 1915-16 i Folklore musical mallorquín 1926 Molt relacionat amb el món polític, fou secretari del Centre d’Unió Republicana de Ciutat 1899 i participà en el Bloc Assembleista 1917 Compongué Himne Mallorquí…

Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, i fou intèpret de tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de cinema Mi barco velero i A la luz de la luna També és autor d’…

Fundador de l’orfeó La Barretina, de Malgrat de Mar, i de la cobla Llevantina, de Calella de la Costa, que dirigí durant dotze anys, i de la qual fou també primer tenora i tible Compongué obres per a orquestra simfònica, per a banda i per al cinema, com Mi barco velero o A la luz de la luna Però la composició que el feu famós fou el pasdoble Islas Canarias Malgrat viure molt de temps fora de Catalunya seguí component sardanes, de les quals destaquen Melangia , Hores que volen , Quan els ulls parlen , L’espill de l’agulla , Units per un ideal per a cinc cobles i La mel als llavis 1948, en la…

Sembla que era membre de la família dels senyors d’Épinal Se n’han conservat setze cançons que posen de manifest la seva notable habilitat tècnica en el gènere de la chanson courtoise La major part de les estrofes són isomètriques, amb predomini dels versos de deu síllabes Les melodies solen estar estructurades, i la seva característica principal és la utilització de més d’un pol d’atracció tonal No són susceptibles d’interpretació rítmica, i generalment s’hi aprecia una activitat més gran cap al final de les frases

Doctorat en dret a Barcelona 1865, milità dins el federalisme i collaborà assíduament en els periòdics Retirat de la política, formà part del grup de Frederic Soler escriví, en castellà i en català, un gran nombre d’obres teatrals, la majoria de les quals de sàtira política, pertanyents al gènere liricocòmic, per a les quals sovint compongué la música, que el convertiren en un dels autors més populars del seu temps entre d’altres, les sarsueles o revistes musicals Robinson petit 1871, De Sant Pol al Polo Nord 1872, L’Angeleta i l’Angelet 1879, La Campana de Sarrià 1885 i Els Banys Orientals…

Inicià la formació musical a Barcelona amb Ramon Vilanova Cap al 1859 marxà a París, on estudià composició i harmonia amb H Herz i F Halévy El seu nom apareix com a director en teatres de sarsuela a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX Sobresortí com a compositor d’aquest gènere, i també d’obres de saló, principalment per a piano De la seva producció cal destacar L’últim rei de Magnòlia 1868, amb text de S Pitarra, La Rambla de les flors , Los pescadors de Sant Pol , una de les seves obres de més èxit, amb text de Pitarra, així com l’obra còmica La lluna en un cove , amb text de…

Estudià piano amb E Gnesin i composició amb R Glière i Žiljaev Fou director del Teatre d’Art de Moscou i conseller musical del Teatre Nemirovic-Dancenko 1920-30 Obtingué un notori èxit amb la primera òpera, Vent del Nord 1930, en la qual la música, de manera predeterminada, no és illustrativa de l’acció En fracassar la seva segona òpera, Knipper viatjà al Caucas i al Turkmenistan a la recerca de material folklòric A partir del 1946 organitzà la vida musical de la República dels Buriats, a la capital de la qual Ulan-Ude estrenà algunes obres majors Arribà a compondre vint simfonies, la més…

Trajectòria i obra musical Visqué tota la seva infància a Verges, al Baix Empordà El 1967 passà a formar part d’ Els Setze Jutges  i aviat esdevingué una de les figures més populars de la Nova Cançó Des dels inicis, la seva trajectòria ha compaginat el compromís polític en un sentit ampli amb l’expressió de la vivència personal L’any 1968 compongué L’estaca , cançó de lluita contra el règim franquista que amb el temps s’ha estès arreu del món i s’ha convertit en un símbol de la lluita d’alliberament dels pobles Partint de la interpretació de cançons més convencional dels primers…

Estudià al Conservatori de Praga amb Kaan 1904-06, i després es perfeccionà a Viena, Leipzig 1908-10 i Colònia 1911-14 També rebé lliçons de M Reger i consells de C Debussy Acabada la Primera Guerra Mundial, residí alguns anys a Alemanya 1919-23, durant els quals establí contacte amb els grups dadaistes A Dresden inicià una sèrie de concerts de piano que serviren per a donar a conèixer les obres de la Segona Escola de Viena Quan tornà a Praga, impartí classes de piano i continuà els recitals, presentant la música més moderna El jazz fou un altre pol important en la seva vida de pianista i…