Resultats de la cerca

La presència de la universitat des del 1222 tingué una influència fonamental en la vida cultural de la ciutat, que un segle més tard era un nucli artístic capdavanter El segle XIV fou l’època de l' ars nova italiana, amb Pàdua com a centre principal abans que Florència es consolidés com a plaça més representativa d’aquest estil musical Destacaren especialment Marchetto da Padova, autor dels tractats sobre les noves formes de notació Lucidarium in arte Musicae Planae 1317-18 i Pomerium in arte Musicae Mensuratae 1321-26, i Bartolino da Padova, pels seus madrigals i balades polifòniques La…

Vida Iniciat en la música per un germà més gran, el seu primer mestre fora de l’àmbit familiar fou A Parra i posteriorment fou deixeble de M Ponce i PL Ogazón Tot i que la seva formació fou essencialment la d’un pianista, també s’interessà per la composició Un altre element que despertà el seu interès fou la música indígena, molts elements de la qual introduí en les seves composicions Aquest és el cas, per exemple, del ballet El fuego nuevo 1921, que li proporcionà prestigi dins de l’ambient artístic i polític del Mèxic d’aquell moment i contribuí notablement a projectar la seva carrera com a…

Fou mestre de cant a la catedral de Pàdua entre el 1305 i el 1307 Abandonà la ciutat el 1308, moment a partir del qual residí al Vèneto Fou autor de tres tractats de teoria musical que escriví amb l’ajut del frare dominicà Syphans da Ferrara El primer, dedicat a Ranieri di Orvieto i titulat Lucidarium , el començà a Cesena cap al 1308 i l’acabà a Verona el 1318 Molt probablement fou el resultat de la seva experiència docent, i tracta de qüestions generals de teoria musical En la secció central, que és la més creativa, exposa les seves idees sobre la divisió del to en cinc parts iguals, que…

Provinent d’una família noble paduana, sempre estigué molt vinculat als cercles humanistes de la seva ciutat natal Formà part de l’Accademia dei Constanti i ensenyà a l’Accademia dei Elevati L’any 1565 entrà al servei de la família Este Primer treballà per al cardenal Hipòlit d’Este a Ferrara i després per a Lluís d’Este, governador a Tívoli El 1571 començà a ocupar-se del magisteri de cant de la catedral de Pàdua i dos anys més tard començà a ensenyar a l’Accademia dei Rinascenti Entre el 1550 i el 1563 publicà diversos llibres de madrigals També escriví tres llibres de motets

Estudià a les universitats de Bolonya i Pàdua, on es graduà com a magister l’any 1409 El 1422 fou nomenat professor de matemàtiques i astronomia en aquesta mateixa universitat Escriví vuit tractats de teoria musical Els més importants són dos comentaris sobre el tractat de Jean des Murs amb els títols Expositio tractatus practice cantus mensurabilis 1404 i Tractatus practice cantus mensurabilis 1409, el Tractatus practice cantus mensurabilis ad modum ytalicorum , el Parvus tractatum de modo monocordum dividendi i, finalment, el Tractatus musicae speculative , on polemitza amb Marchetto da…

Deixeble de C Zecchi, D Mitropoulos i F Ferrara, el 1959 fundà I Solisti Veneti, formació amb la qual afermà la seva fama de gran intèrpret del repertori barroc i clàssic, encara que també conreà amb èxit la música contemporània Molt valorat com a director operístic, participà en festivals com els de Salzburg 1975-93, Spoletto i Maggio Musicale Fiorentino, essent un dels grans impulsors en la recuperació d’òperes poc freqüents d’A Vivaldi i G Rossini, i d’obres orquestrals oblidades de L Cherubini, G Pacini, M Clementi i altres compositors italians El 1968 es feu càrrec de la direcció de l’…

Es formà a Pàdua 1708 El casament secret amb Elisabet Premazzone l’obligà a fugir a Assís, on estudià violí i composició amb PCzernohorsky i on compongué la cèlebre sonata Il trillo del diavolo Concertino a la basílica del Santo, a Pàdua 1721, fou invitat a la coronació de Carles VI a Praga, on restà del 1723 al 1726 Tornà a Pàdua 1727, fundà una escola i es consagrà a les investigacions acústiques i a altres problemes teòrics de la música Trattato di musica , 1754 De'principi dell’armonia musicale , 1767 És autor de prop de 150 concerts, 50 trios i 200 sonates per a violí, i de música…

Nascut al si d’una família benestant, feu els estudis al collegi dels jesuïtes d’Innsbruck Àustria i al collegi germànic de Roma De retorn a Trento i ordenat de sacerdot, exercí de director musical de la capella de la catedral, i fins a la seva mort maldà sense èxit per obtenir una canongia o alguna altra mena de benefici eclesiàstic Per aquesta raó, a les dedicatòries de les seves obres impreses s’autoanomenà gentiluomo di Trento i, després, dilettante di musica , amb la qual cosa deixava clar que es dedicava a la música per afecció i no com a professional Tot el que aconseguí foren…

Frare franciscà, Sabbatini fou alumne de GB Martini a Bolonya i de FA Vallotti a Pàdua El 1767 acceptà el càrrec de mestre de capella a Marino, i el 1772 ocupà el mateix lloc a l’església dels Sants Apòstols a Roma El 1780 fou cridat per a substituir Vallotti a Pàdua, però no acceptà Sis anys més tard li tornaren a oferir la plaça, que finalment ocupà fins a la seva mort El seu prestigi el portà a ser, des del 1807, un dels vuit membres de la Secció Musical de l’Accademia Italiana En la seva tasca teòrica, Sabbatini se situa en l’Escola de Pàdua, continuant la difusió de les idees de l’…

Inicià la seva carrera com a contralt però, a partir d’una estada a Londres, començà a interpretar papers de soprano Les primeres dades sobre la seva trajectòria professional són del 1746, any en què viatjà a Pàdua, on ocupà el lloc de contralt a la basílica del Santo A partir d’aquell moment la seva carrera seguí un camí ascendent El mateix 1746 cantà al Teatro de San Moisè de Venècia, i la temporada 1748-49 era a Londres amb una companyia italiana contractat pel Haymarket Theatre De la seva estada a Londres cal destacar la participació en diverses obres de GF Händel, com ara Messiah ,…