Resultats de la cerca

Vida Estudià amb Bonaventura Pla a l’Escola Municipal de Música i es perfeccionà amb Matthieu Crickboom a l’Acadèmia de la Societat Filharmònica de Barcelona i a Brusselles El 1901 feu la seva primera aparició pública, en un concert organitzat per la Societat Filharmònica de Barcelona A Brusselles debutà com a solista el 1904 i formà part de l’Orquestra Ysaÿe De nou a Barcelona, es dedicà a la tasca pedagògica a l’Acadèmia Marshall i al Conservatori del Liceu Membre del Doble Quintet Granados i del Trio Barcelona, fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya 1928 i…

Estudià amb Bonaventura Pla i amb M Crickboom Quan aquest tornà a Brusselles 1905 hi anà amb ell i fou membre del seu quintet Més tard fou primer violí de l’orquestra Ysaye El 1908 fundà a Barcelona un quartet de corda i el 1912 el Trio de Barcelona amb el pianista Ricard Vives i el violoncellista J Pere Marés Fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya i de l’Associació de Música “Da Camera” Fou professor de les acadèmies Granados i F Marshall

Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres Mosqueters El 1901 debutà en la…

Fou alumne de Bonaventura Dini a Barcelona i més tard continuà els seus estudis amb Pau Casals Feu la seva presentació oficial en un concert al Teatre Principal de Barcelona Fou professor de l’Acadèmia Ainaud i un dels impulsors de l’Associació de Música da Camera, que es fundà arran d’una sèrie de concerts que dirigí al Vendrell, Igualada i Manresa l’any 1913 S’encarregà de l’organització i direcció de l’orquestra d’aquesta associació, amb la qual feu concerts amb intèrprets com Enric Granados, Pau Casals, Conxita Badia, Joan Manén, Marià Perelló i Ricard Viñes Una malaltia de caràcter…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà a Brusselles, on fou deixeble de Jacques Gaillard, el fundador del Quartet Schörg, i posteriorment a Berlín amb Jean Berardy Fou membre de l’orquestra del Kurhause, a Westerland-Sylt, amb la qual debutà com a solista l’any 1912 El 1914 tornà a Barcelona, on fundà el Trio Barcelona amb el pianista Ricard Vinyes i el violinista Marià Perelló Aquell mateix any es presentaren a Berlín i després de la guerra realitzaren una gira per Amèrica Participà en nombrosos concerts a París, Madrid i Barcelona, on interpretà la primera…

Aquest trio de corda amb piano era constituït pel violinista Marià Perelló, el violoncellista Joaquim Pere Marès i el pianista Ricard Vives Fou el primer grup de cambra català de ressò internacional Fundat el 1911, debutà en públic el 1913 a Berlín amb el Trio en re , opus 70, de L van Beethoven, el Trio en sol m , opus 110, de R Schumann, i el Trio en fa m , opus 65, d’A Dvorák La interpretació gaudí de molt bona acollida, tant del públic com de la crítica, i aquest mateix programa fou presentat seguidament a Brusselles, París, Barcelona i Madrid A partir de llavors actuà sense interrupció…

Fou deixeble de B Dini i E Morera a Barcelona El 1915 guanyà la càtedra de música de l’Escola Normal de Magisteri de Girona Fundà el Quintet Empòrium, l’Associació de Música de Girona i la revista "Scherzando" Fou una de les personalitats dinamitzadores de la vida musical gironina de la primera meitat del segle XX, i participà en moltes activitats i molts concerts Propietari d’un establiment de música a Girona, també organitzà, amb l’entitat Sobrequés i Reig, cicles de concerts que foren inaugurats per Enric Granados l’any 1905 i en els quals participaren Miquel Llobet, Emili Pujol, Andrés…

Durant els primers anys, l’ànima de l’Associació foren Josep Raventós i Marià Perelló El 1915 Enric Granados, que només pogué fer el concert de presentació, en fou nomenat director artístic El seu successor fou Pau Casals, l’orquestra del qual collaborà assíduament amb l’Associació Els principals solistes vocals i instrumentals, així com les més distingides entitats simfòniques, cambrístiques i corals, locals i estrangeres, foren presentades per l’Associació, que, malgrat les dificultats, preparà curosament festivals i sessions de música contemporània Personalitats com Ravel, Schönberg,…

Feu estudis a l’Institut-Escola i estudià violí amb els mestres Toldrà, Perelló i Massià, i composició amb Antoni Massana El 1952 es traslladà a Montevideo Uruguai i, posteriorment, al Brasil És concertista de violí i, al Brasil, fou professor de violí i de música de cambra en tres universitats durant quaranta anys És autor d’onze sardanes, entre les quals hi ha  La cançó de l’alba 1947, Aiguablava ,  El cavaller de la creu 1949, La Ciutat de Barcelona i Plor 1986 Té una extensa gamma de composicions per a piano amb violí, cant, quartet i orquestra de corda Sota la influència de Rilke i de…

Inicià estudis de piano a vuit anys amb J Salvat, i més tard fou deixeble d’E Daniel, A Nicolau i, a partir dels setze anys, d’E Granados Debutà amb un gran èxit amb la interpretació del concert número 3 en re menor, BWV 974, de JS Bach L’any 1910 feu una gira arreu de l’Estat espanyol formant duo amb el violinista M Perelló Juntament amb aquest instrumentista i el violoncellista JP Marès, el 1911 creà el Trio de Barcelona, que tingué un debut esclatant a Berlín l’any 1913 Oferiren més de 500 concerts per diferents països d’Amèrica i Europa Vives també acompanyà cantants com M Barrientos, L…