Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
celleta

Celleta d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, peça acústicament inerta situada a l’extrem superior del mànec -entre el claviller i el batedor- que limita la llargada màxima de vibració de les cordes per l’extrem superior i les aixeca impedint que, en vibrar, freguin amb el batedor.
Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de…
kora

Kora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada propi d’algunes regions de l’Àfrica negra occidental.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les arpes-llaüt La caixa de ressonància és formada per mitja carbassa buida sobre la qual hi ha estesa una pell tibant Les cordes són fixades a un mànec cilíndric de fusta mitjançant tires de cuir que en permeten l’afinació Un pont de fusta de considerable alçada, amb osques laterals, és fixat sobre la pell de la caixa de manera que les cordes es disposin a ambdós costats, en parallel i formant un pla perpendicular amb la caixa, la qual cosa pot fer considerar la kora com a arpa doble Les cordes -vint-i-una onze a la banda…
intensitat
Música
Magnitud física objectiva que s’associa a l’energia acústica d’un so.
Es defineix com l’energia que travessa una superfície d’un metre quadrat, perpendicular a la direcció de propagació del so, en un segon, o, el que és el mateix, la potència sonora que travessa aquesta superfície Aquesta intensitat depèn de la font sonora i del punt on es mesura augmenta proporcionalment amb la potència de la font sonora i disminueix de manera proporcional a la distància que separa la font del punt de mesura Des del punt de vista de la percepció, com més gran és la intensitat, més sonoritat o volum s’associa al so Es tracta de dues magnituds relacionades però no…
taula harmònica

Taula harmònica de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En els instruments cordòfons, superfície rígida i flexible -generalment de fusta- que rep directament l’energia vibratòria de la corda, a través d’un o més ponts (pont), i la transmet a l’aire en forma d’ones sonores.
És habitualment una superfície de fusta o altres materials pell, materials sintètics, parallela a la direcció i al pla de les cordes en les cítares cítara , i perpendicular en les arpes arpa Sobre aquesta taula s’hi fixen els elements de transmissió de les vibracions ponts, celletes, clavilles i clauets o botons En alguns instruments la tapa tanca un espai buit, formant un ressonador anomenat caixa harmònica o caixa de ressonància Com a part estructural suporta la tensió i pressió de les cordes i això fa que les seves propietats mecàniques siguin especialment responsables de…
forat

Forat de la fauta dolça
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Obertura feta al tub dels aeròfons en sentit perpendicular a l’eix longitudinal de l’instrument.
Els forats poden tenir una funció melòdica, si es tapen amb els dits o amb sistemes de claus per a produir diferents notes flauta, o bé una funció purament acústica, restant sempre oberts, per a definir la llargada útil de l’instrument xeremia
instruments de corda
Música
Terme emprat en la classificació tradicional per a anomenar els instruments musicals que generen la seva vibració mitjançant cordes en tensió.
En la classificació científica s’anomenen cordòfons cordòfon i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments percussió piano, clavicordi, pinçament guitarra, clavicèmbal o fricció darc o una roda violí, viola de roda La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de…
cordòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells que tenen com a generadors de so una o diverses cordes en tensió que es posen en vibració per procediments mecànics (percussió, fricció i pinçament), electromecànics o per ressonància acústica.
Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…
làmina
Música
Element rígid pla i prim, generalment de metall o fusta, que constitueix la font de so en els instruments idiòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop cas de les percussions, com el xilòfon, la marimba i el carilló o d’un desplaçament inicial és el cas de les làmines metàlliques de la pinta d’una capsa de música Comparades amb les cordes que també poden ser percudides o pinçades, les làmines no necessiten una tensió addicional per a vibrar, ja que la seva pròpia rigidesa és suficient per a provocar el retorn cap a la posició mitjana característica del moviment oscillatori El fet de tenir amplària i gruix dimensions en general negligibles en les cordes…
membrana

Membrana
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element elàstic pla i prim, generalment de geometria circular, que constitueix la font de so dels instruments membranòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop Com les cordes, les membranes necessiten ésser tensades per a vibrar, i és aquesta tensió la que provoca el retorn cap a la posició mitjana característic del moviment oscillatori Els paràmetres físics d’afinació de les membranes són la tensió, el radi i la densitat superficial La freqüència fonamental puja quan augmenta la tensió o disminueix el radi o la densitat Si es disminueix la tensió o s’augmenta el radi o la densitat, llavors la freqüència fonamental baixa Un cop fixat el material, l’únic paràmetre…
vareta
Música
Peça de fusta en forma de llistó encolada a l’interior de la taula harmònica en direcció no perpendicular a la de les cordes, amb la doble funció de reforçar-la i afavorir la transmissió d’algunes vibracions, millorant així l’equilibri del so de l’instrument.
El sistema de varetes desenvolupat pels guitarrers espanyols del segle XVIII evolucionà des dels models amb tres varetes convergents en direcció a la boca de F Sanguino i J Benedid fins a la disposició en forma d’estel d’A de Torres del 1854