Resultats de la cerca

És habitualment una superfície de fusta o altres materials pell, materials sintètics, parallela a la direcció i al pla de les cordes en les cítares cítara , i perpendicular en les arpes arpa Sobre aquesta taula s’hi fixen els elements de transmissió de les vibracions ponts, celletes, clavilles i clauets o botons En alguns instruments la tapa tanca un espai buit, formant un ressonador anomenat caixa harmònica o caixa de ressonància Com a part estructural suporta la tensió i pressió de les cordes i això fa que les seves propietats mecàniques siguin especialment responsables de…

Es toca en posició horitzontal, amb l’ajuda de diversos ponts mòbils i amb plectres en forma de didal

Indispensable en la majoria de les cítares, amb mànec o sense, és una part estructural que té, a més de la funció anterior, la de transmetre la vibració de les cordes a la resta de l’instrument Els ponts solen construir-se de materials resistents fusta, os o ivori, per tal de suportar la pressió de les cordes, però ben lleugers, per evitar qualsevol resistència a la transmissió del so Quan els instruments tenen dos ponts -un a cada extrem de les cordes-, el més proper al claviller s’anomena celleta La decoració i forma del pont orienten sovint sobre l’escola, l’…

És, de fet, una cítara d’una sola corda En els més moderns, com el descrit per Athanasius Kircher 1650, la corda resta aixecada sobre la taula harmònica superior, suportada entre dos ponts fixos, entre els quals n’hi ha un tercer de mòbil La tensió constant de la corda es garanteix amb una clavilla d’afinació subjectada en un dels extrems de la caixa El pont interior es desplaça sobre una escala graduada tot indicant la posició exacta, a partir de la qual es pot conèixer la llargada de la corda vibrant En les representacions medievals, la corda, limitada per dos ponts…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de mig tub Sobre una taula corbada en forma de mig tub es disposen les cordes amb petits ponts mòbils individuals, un per a cada corda El nombre de cordes generalment és de tretze, totes de la mateixa llargada són de seda i suporten totes la mateixa tensió La seva afinació, doncs, es realitza mitjançant els petits ponts mòbils individuals L’instrumentista utilitza ungles artificials en els dits de la mà dreta per fer sonar les cordes, per pinçament o en glissando , mentre amb la mà esquerra, fent una…

La seva funció pot ser doble, ja sigui purament estructural, de reforç per a contrarestar la pressió dels ponts i la tensió de les cordes, o bé com a elements transmissors de les vibracions, convertint-se en estructures responsables de la qualitat del so

En la classificació científica s’anomenen cordòfons cordòfon i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments percussió piano, clavicordi, pinçament guitarra, clavicèmbal o fricció darc o una roda violí, viola de roda La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments…

El terme és usat en oposició a idiocord Classificades per primera vegada per Eric von Hornbostel i Curt Sachs 1914, les cítares heterocordes es representen amb la xifra 31222 En el cas de les cítares de tub sencer o de mig tub, instruments ètnics presents en cultures africanes i asiàtiques, les cordes solen estar fetes de materials aliens al tub de suport, com metall, fibres vegetals, budell, seda o niló, tot al contrari que en els instruments idiocords Les cordes es fixen a la taula de fusta corbada amb clavilles o lligams, disposades en sentit longitudinal i separades d’aquesta amb …

Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de…

És usat en oposició a heterocord En alguns instruments de la família de les cítares populars, les cordes es tallen a partir del mateix material que la taula de ressonància, aixecant-les, per facilitar-ne la vibració, amb petits ponts que fan de falca entre la corda i aquesta part rígida Aquest terme fou introduït per la classificació Hornbostel-Sachs És el cas de les cítares africanes tubulars senzilles i les de forma de rai, les cordes de les quals són fetes aixecant l’escorça en el sentit longitudinal A les primeres es tallen diverses cordes que es mantenen separades amb un…