Resultats de la cerca

L’any 1937 fundà i dirigí una orquestra amb la qual contribuí a la introducció d’elements musicals afrocubans en el jazz de la postguerra En la seva orquestra collaboraren sovint músics de renom, com Charlie Parker i Dizzy Gillespie A partir dels anys seixanta recorregué Europa fent nombrosos concerts

Des del conservatori de Madrid, influí en les noves generacions de la postguerra cap a l’avantguarda musical Féu carrera també com a director d’orquestra Cal destacar de la seva obra Don Quijote velando las armas on fa ús de la tradició popular, 3 + 1 d’escriptura dodecatònica, Alea 68, Texturas y estructuras i Grupos tímbricos

Molt precoç, estudià als Conservatoris de Charleroi, Brusselles i París Considerat el darrer representant de l’escola violinística del seu país, esdevingué un dels violinistes més eminents de la postguerra pel seu estil sobri i coherent Formà un duo amb la pianista rumana Clara Haskill, cèlebre pels seus enregistraments de les sonates de Mozart i Beethoven

L’any 1932 formà amb Edward Weston i d’altres el Grup f64, que prenia el nom de l’obertura mínima de les càmeres d’aquell temps, i regentà a l’Escola de Belles Arts de San Francisco un curs de fotografia des de la segona postguerra Fotògraf de la natura, realista, tractà les seves realitzacions pel sistema dit de zones Extreia de l’enquadrament tota la significació plàstica i emocional valorant tots els plans de la imatge ja a la fase de negatiu El 1944 contribuí fortament, amb una exposició de grans plafons 1,80 m i amb un llibre, a la rehabilitació dels nipoamericans relegats…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Robert Goberna i debutà l’any 1905 Del 1920 al 1928 s’establí a París, on perfeccionà els seus estudis amb Alfred Cortot, Vincent d’Indy i Wanda Landowska L’any 1945 fou nomenat professor de clavicèmbal del Conservatori de Música de Barcelona, i dos anys després, de piano Fou un dels fundadors del CIC Compositors Independents de Catalunya, associació de la qual formaren part Eduard Toldrà, Robert Gerhard i Manuel Blancafort, entre d’altres Collaborà amb freqüència en la "Revista Musical Catalana" i "La Publicitat" i…

Fou un músic clau en el blues de postguerra que es feia a Chicago El seu estil vigorós i fins i tot agressiu tocant la guitarra i, també, la seva veu potent el distingiren ben aviat Influït per Big Bill Broonzy i Robert Johnson, els anys cinquanta destacà amb peces com I can’t be satisfied , I feel like going home , Hoochie Coochie Man , Got my mojo working , Close to you o Rollin’ Stone , tema del qual el famós grup britànic tragué el nom El blues i el rhythm-and-blues de Waters foren molt influents i gaudiren d’una gran difusió, però començaren a declinar amb l’aparició del…

Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, al costat d’Ernö von Dohnányi i Arnold Székely, i es donà a conèixer a vuit anys amb el Concert per a piano i orquestra en do major de L van Beethoven El 1933 guanyà el Premi Ferenc Liszt i començà una important carrera concertística Refugiada a Suècia durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 tornà a Budapest, ciutat on s’establí definitivament L’any 1965 fou nomenada professora honorària de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Esdevingué un dels grans noms del panorama musical de la postguerra i, tot i que el seu…

Primordialment autodidacte, es dedicà a l’ensenyament de la música i a l’ensenyament primari Compongué més de cent vint obres, especialment de música religiosa, la més important de les quals són unes Laudes per a gran orquestra i cor, cantades durant molts anys a l’església parroquial de Santa Eulàlia Entre els seus deixebles cal assenyalar el pianista Miquel Capllonch, el musicòleg Antoni Noguera i els seus fills Josep Massot i Planes i Melcior Massot i Planes Palma, Mallorca 1870 — 1953, organista de Santa Eulàlia i compositor La seva filla Mercè Massot i Planes Palma, Mallorca 1894 — 1981…

Les seves cançons inconformistes no solament tingueren una gran importància a la França de la postguerra, sinó també en el moviment de la Nova Cançó i en cantautors catalans posteriors D’adolescent ja s’interessà per la poesia i la cançó L’any 1939 es traslladà a París per aprofundir l’obra de poetes com Mallarmé i Baudelaire Després de la Segona Guerra Mundial visqué en la pobresa, i creient que no arribaria a la talla dels poetes esmentats decidí dedicar-se a la cançó L’any 1952 començà a tocar la guitarra i a cantar pels cabarets de Montmartre temes com La mauvaise réputation…

S’hi inclouen R Barce, J Hidalgo, C Halffter, JM Mestres Quadreny, L de Pablo, J Cercós, X Benguerel, M Castillo i C Bernaola, que foren els músics presents en el primer moment de ruptura Posteriorment se n’hi afegiren d’altres que per data de naixement són de la mateixa generació, però que per diverses raons aparegueren més tard en aquest àmbit progressista de la composició musical Certament, la vida musical a la postguerra espanyola era molt pobra i resclosa, marcada per l’absència de les grans personalitats musicals que eren a l’exili Aquests compositors, llavors molt joves,…