Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Institució Catalana de Música
Música
Escola de música fundada al final del 1896 per Joan Gay i Josep Lapeyra, coneguts pedagogs de la música d’aquella època, i que funcionà fins el 1900.
La Institució tenia una escola de música, a partir de la qual es creà un cor i una orquestra de cambra amb la finalitat de dinamitzar la vida musical a Barcelona, sobretot pel que fa a la difusió de la música del país En aquest sentit, intentà la instauració d’una Festa de la Música Catalana, que pretenia ajudar a potenciar la música catalana del moment Publicà el Butlletí de la Institució Catalana de Música , un bon model de revista d’informació musical de periodicitat mensual i un format de 17,1 14 cm N’aparegueren 28 números, el primer dels quals l’1 de novembre de 1896
Alfred Orel
Música
Musicòleg austríac.
Es llicencià en dret 1912 i després estudià musicologia amb G Adler a la Universitat de Viena, on obtingué el doctorat el 1919 i un postdoctorat el 1922, i on fou professor del 1929 al 1945 Fou director de la secció de música de la Biblioteca Estatal de Viena 1918-40 i treballà en el Departament de Cultura de Viena 1940-45 Fou un dels fundadors i directors de l’Institut per a la Investigació de Mozart a Salzburg El 1928 i el 1959 rebé la Medalla d’Honor de l’estat per les seves tasques destinades a potenciar la vida musical vienesa Els seus principals temes d’interès foren la…
Otto Emanuel Olsson
Música
Organista i compositor suec.
Estudià al Conservatori d’Estocolm amb A Lagergren, J Dente i O Bolander, centre del qual fou professor entre el 1908 i el 1945 Parallelament desenvolupà les tasques d’organista a l’església de Gustav Vasa Considerat un dels més grans organistes europeus, participà en diferents iniciatives amb vista a potenciar el ressorgiment de la música sacra, no tan sols a Suècia, sinó també a la resta d’Europa El seu Te Deum , opus 25 1906, per a cor, cordes, arpa i orgue, i el Credo symphonicum , opus 50 1918, per a orgue, es consideren dues de les obres clau per mostrar un llenguatge…
Fundació Pau Casals

Seu de la Fundació Pau Casals
Música
Fundació creada a Puerto Rico el 1972 per Pau Casals i la seva esposa, Marta Montañez.
Té per objectiu preservar i gestionar el patrimoni que la família Casals deixà a Catalunya quan s’exilià el 1939, com també potenciar la figura del compositor i divulgar la seva música Inicialment, la fundació estigué gestionada per un patronat presidit per l’abat de Montserrat, els membres del qual eren els presidents de diverses institucions catalanes i amics personals del matrimoni Actualment, a més del patronat, una comissió executiva i el director de la fundació s’encarreguen del seu funcionament La seva principal missió és la conservació de la casa que Pau Casals…
,
Festival Internacional de Música Pau Casals
Música
Festival que, el 1981, nasqué juntament amb l’Auditori Pau Casals del Vendrell.
Consta d’onze concerts, que se celebren a la capital del Baix Penedès des de mitjan juliol fins al final d’agost Els seus organitzadors -el Patronat Municipal de l’Auditori i Juli Grandia, que n’és el director- no tan sols pretenen recordar la figura de Pau Casals sinó també, seguint la filosofia que el mestre tingué en vida, potenciar la música com a mitjà de comunicació entre les persones En la programació es té molt en compte la presència d’intèrprets i compositors catalans, i és un dels pocs festivals que incorpora un concert per a cobla, en el qual s’interpreta únicament…
Wlodzimierz Kotonski
Música
Compositor polonès.
Estudià composició a Varsòvia amb P Rytel i a Poznan amb T Szeligowski 1950-51 També rebé classes de piano de M Klimont-Jacynowa Treballà al Centre de Cinema Documental de la capital polonesa, i del 1957 al 1960 participà en els Cursos de Darmstadt Igualment collaborà amb els estudis de música electrònica de la Ràdio Polonesa des del 1959, i treballà al centre de música electrònica de Ràdio Colònia 1966-67 i al Grup de Recerca Musical de l’ORTF a París 1970 Com a pedagog es dedicà a l’ensenyament de la composició i a potenciar el conreu de la música electrònica Després d’una…
Festival Internacional de Música de Granollers
Música
Certamen musical iniciat l’any 1976 sota els auspicis de les Juventuts Musicals de Granollers.
En el moment de la seva creació es decidí dotar-lo de personalitat pròpia, per la qual cosa s’optà per dedicar cada edició a un tema monogràfic, i alhora se li volgué donar un important component pedagògic, que es complementà, entre d’altres activitats, amb conferències, exposicions i projeccions cinematogràfiques El 1982, les desavinences entre les Joventuts Musicals i l’Ajuntament de Granollers, que s’havia fet càrrec de la major part del finançament, comportaren la desaparició del festival No fou fins el 1987 que l’Ajuntament decidí restaurar-lo, i n’encarregà l’organització a un grup de…
Festival de Prada de Conflent
Música
Festival que, des del 1950, se celebra cada estiu en aquesta localitat amb el nom de Festival Pablo Casals.
Es remunta al període en què Pau Casals visqué exiliat en aquesta població de la Catalunya del Nord i, engrescat pels seus amics, decidí trencar la seva negativa d’actuar en públic en senyal de protesta i oferí una sèrie de concerts en commemoració dels 200 anys de la mort de JS Bach Des de llavors, cada any, del 26 de juliol al 13 d’agost, l’abadia romànica de Sant Miquel de Cuixà acull els concerts d’aquest esdeveniment Els objectius del festival són difondre el repertori de música de cambra, amb especial atenció al violoncel i els seus intèrprets reunir a Prada diferents…
registre
Música
Conjunt de cordes d’un cordòfon o tubs d’un orgue associats a un timbre o una sonoritat concrets.
En aquests instruments, a fi d’obtenir major varietat tímbrica i dinàmica, s’agruparen els tubs o les cordes segons la seva particular sonoritat, més o menys diferenciada de la resta D’aquesta forma -comandats des del teclat-, els diferents registres i les seves combinacions contribuïren a aclarir i potenciar les possibilitats tímbriques dels instruments En els clavicèmbals, dos jocs de cordes o més ofereixen la possibilitat d’emetre sons diferents, o bé un mateix joc canvia la sonoritat en acoblar-hi plectres diferents amb efectes especials sobre les cordes Els pedals del piano…
Orfeó Lleidatà
Música
Agrupació coral de la ciutat de Lleida, que té el seu precedent en l’anomenat Orfeón Leridano, creat el 1861 per Francesc Vidal i Codina.
El 1895 fou fundada la Societat Coral La violeta, que el 1915 es fusionà amb l’Orfeó Lleidatà El 1902 ressorgí com a Orfeó Lleidatà, ja amb el nom en català, de la mà del mestre Gelambí i seguint l’ideari de l’Orfeó Català Amb algunes interrupcions, restà actiu fins a la Guerra Civil de 1936-39 El 1951 Lluís Virgili i Farrà n’impulsà la represa El 1958 fou creada la secció infantil, a la qual seguí la fundació el Patronat del Centre d’Art Juvenil amb l’objectiu de potenciar l’ensenyament de la música El 1964 l’entitat inicià les Cantarelles d’Estiu, les primeres colònies musicals…