Resultats de la cerca

Debutà molt jove -abans del 1820- i esdevingué un intèrpret molt valorat d’òperes de WA Mozart i G Rossini Després d’una temporada a Amsterdam 1823-25 i diverses gires per Europa 1831-51, s’establí a Viena Amb una clara preferència pel gènere còmic, escriví llibrets de contingut satíric, musicats generalment per Adolf Müller, molt influïts per la música popular austríaca i per l’opereta parisenca Lumpacivagabundus , 1883 Der Talisman , 1842 Der Zerrissene , ’L’anorreat', 1844 etc Feu també paròdies d’obres de compositors contemporanis, com R Wagner o G Meyerbeer

Sovint considerada la culminació de la lírica grega, l’obra de Píndar posseeix un acusat caràcter religiós Hi exalta i solemnitza tant divinitats -sobretot Apollo i Dionís- com esdeveniments i personatges contemporanis, i destaca els aspectes més agonístics Els seus epinicis celebren la victòria en tota mena de competicions i concursos Les referències musicals en la poesia de Píndar són abundants hi destaquen, per la seva freqüència, les de l’aulos i la cítara, instruments que fins i tot descriu Hom hi troba també judicis sobre diverses melodies, en els quals expressa una clara…

Fou organista a la Christ Church, a New Gate, i el 1630, vicari coral a la catedral de Sant Pau Considerat un dels compositors i instrumentistes més famosos del seu temps, fou un virtuós de la viola-lira i de la tiorba, a més de cantar de manera excellent com a contratenor La seva reputació persistí fins al segle XVIII, i el musicògraf Ch Burney manifestà preferència per la seva música, davant la de W Lawes El centenar d’obres que se’n conserven permeten observar la versatilitat de la seva tècnica, l’extensa varietat formal i la dedicació a la línia melòdica Compongué anthems , himnes,…

Es formà al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ingressà al de París, on estudià amb Vlado Perlemuter, Marcel Ciampi, Pierre Pasquier i Henriette Puig-Roget Els primers premis assolits, l’any 1974, en el concurs de Jaén i en el de Vianna Da Motta de Lisboa marcaren l’inici de la seva carrera com a concertista i també com a intèrpret de música de cambra amb el violinista Régis Pasquier, amb qui debutà l’any 1976 al Lincoln Center de Nova York Del 1976 al 1985 fou solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio de França, i el 1986 fou nomenat professor d’acompanyament del…

Es formà a la catedral de Vic i a la capella de música del palau de la Comtessa de Barcelona El 1739 optà al càrrec de mestre de capella de la parroquial de Sant Esteve d’Olot, lloc que s’atorgà al seu oponent Josep Carcoler Segurament, Antoni Jordi ja era mestre de capella de la seu de Vic abans del 1778 Malauradament, se n’han conservat poques obres a causa de la destrucció que tingué lloc durant la Guerra Civil No obstant això, l’escadussera mostra de composicions es conserva als arxius de la Biblioteca de Catalunya, de la catedral de Tarragona i de l’església parroquial de Sant Pere de…

Estudià piano i composició al Conservatori de Varsòvia, i després ho feu a Berlín amb E Humperdinck El 1907 dirigí òpera a Lwów i fou designat professor de piano al conservatori de la ciutat Després d’una altra estada a Berlín, tornà a Polònia i esdevingué director a l’Òpera de Varsòvia Participà en la fundació de la Unió de Compositors Polonesos 1926, de la qual fou el primer president El 1930 esdevingué professor del Conservatori de Varsòvia i rebé el Premi de l’Estat A partir del 1945 impartí classes al Conservatori de Katowice Li ha estat reconegut un notable domini dramàtic i la …

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg Seguí el sistema dodecafònic i la tècnica serial Formes en l’air , 1915 El 1918 fou nomenat comissari de música, càrrec que encara tenia quan abandonà Rússia per anar a Berlín el 1921 El 1924 s’establí com a exiliat a París, on feu amistat amb I Stravinsky Al cap de gairebé vint anys, el 1941, s’installà als EUA El seu estil evolucionà des de l’atonalisme fins a fórmules neoclàssiques, com en el cas de la Toccata per a piano 1924 o A Little Chamber Music 1932 La seva preferència pels registres greus és clara en el Concerto spirituale…

Començà a estudiar música de molt jove i ben aviat mostrà una clara preferència per la direcció El 1776 formava part del personal del teatre de Maastricht Es traslladà a Brusselles el 1780 per dirigir l’orquestra del Théâtre de la Monnaie Del 1782 al 1783 fou director musical i de l’orquestra del teatre de Gant, el 1786 treballà a Lieja i el 1787 ho feu a Amsterdam A partir del 1790 tornava a ésser a Brusselles Quan el 1794 les tropes franceses ocuparen aquesta ciutat, la companyia del teatre s’exilià a Ham burg El 1799 fixà la seva residència a Sant Petersburg, on dirigí a la…

Estudià a Cardiff i amb el compositor i pianista australià Arthur Benjamin Treballà al Welsh College of Music and Drama des del 1951, i a partir del 1959, al Cardiff University College El 1967 fundà el Cardiff Festival of Twentieth-Century Music Rebé nombrosos premis i fou membre de la Royal Academy of Music Principal autor de la música gallesa contemporània, durant la seva joventut mostrà una preferència per la música instrumental o orquestral, però en l’obra de maduresa predomina la música vocal i coral Les composicions per a piano també són molt presents al llarg de tota la…

El 1630 era infant cantor de la capella musical a la cort de Dresden, on Heinrich Schütz es feu càrrec de la seva educació musical Recomanat pel seu mestre, el 1633 es traslladà a Hamburg per estudiar amb Jacob Praetorius Altra vegada a Dresden, fou nomenat organista de la capella electoral 1637 El 1655 tornà a Hamburg, on s’installà i fou organista de la Jacobkirche El 1660 fundà el Collegium Musicum La producció musical de Weckmann comprèn música sacra i de cambra i diverses composicions per a instruments de teclat Moltes de les seves obres s’han perdut i d’altres li han estat atribuïdes…