Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
barbershop singing
Música
Estil de cant popular, per a veus masculines sense acompanyament, bé que esporàdicament amb banjo, sorgit als EUA al final del segle XIX.
Malgrat el seu nom, no és clar que els seus orígens només vagin lligats a la música d’entreteniment practicada a les barberies de l’època, música que alguns prefereixen anomenar barbershop music Es caracteritza pel moviment parallel de les veus, normalment quatre, i per la seva harmonia, plena de successions d’acords de sèptima, de sexta augmentada, o amb sextes afegides, i d’acords cromàtics de pas La forma sol ser senzilla i plena de repeticions en eco Al principi del segle XX notà la influència dels ritmes sincopats del ragtime
alteració
Música
Cada un dels signes que, situats a l’armadura o davant d’una nota, s’utilitzen per a modificar la seva entonació.
Són cinc diesi, doble diesi, bemoll, doble bemoll i becaire La diesi ♯ eleva l’entonació de la nota natural un semitò La doble diesi ww l’eleva un to El bemoll ♭ abaixa l’entonació de la nota natural un semitò El doble bemoll ♭♭ l’abaixa un to El becaire ♮ anulla l’efecte de les alteracions anteriors Situada a l' armadura , l’alteració -sovint anomenada, aleshores, alteració constitutiva- afecta totes les notes del mateix nom de la peça Situada al davant d’una nota concreta -alteració accidental-, afecta totes les notes de la mateixa altura que hi ha a la resta del compàs En certes formes…
harmonització
Música
Procés de reglatge tímbric i acústic dels diferents tubs dels jocs de l’orgue.
També s’aplica a la disposició relativa entre el cordam i els martinets d’alguns instruments cordòfons amb teclat Els objectius de l’harmonització són diversos i de gran compromís, perquè la qualitat sonora de l’instrument en dependrà molt directament El procés afecta l’equilibri sonor dels tubs de l’orgue dins del seu propi joc, i de cada joc respecte als altres, així com l’adaptació acústica de l’instrument al lloc on restarà installat En els instruments de corda, les variables que intervenen en l’harmonització són el punt de percussió o pinçament de la corda i la proporció entre el pes de…
organum
Música
Denominació que es refereix a diverses formes de la polifonia vocal desenvolupades entre els segles IX i XIII.
Generalment l' organum està basat en un cantus firmus En un primer moment, sobre aquesta base, una o diverses veus improvisaven melodies a distància d’un interval consonant donat Més endavant l' organum fou el resultat d’una actitud diferent envers la música, molt més planificada i transmesa en suports escrits Els primers testimonis d’aquesta pràctica apareixen recollits en els tractats teòrics anònims coneguts com a Musica enchiriadis i Schola enchiriadis , del segle IX En el primer tipus d' organum que s’hi descriu, la segona veu es mou parallelament a la primera moviment parallel a…