Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Répertoire International de la Presse Musicale
Música
Empresa bibliogràfica creada el 1988 amb l’objectiu de recopilar i editar les publicacions del segle XIX dedicades a la música.
Complementa tres empreses bibliogràfiques musicals anteriors d’abast internacional el Répertoire International des Sources Musicales RISM, 1952, el Répertoire International de Littérature Musicale RILM, 1966 i el Répertoire International d’Iconographie Musicale RIdIM, 1971 Inclou tant la premsa especialitzada com els articles sobre música apareguts en la premsa diària, fulletons de sales de concerts i material gràfic Rep el suport i l’orientació de la UNESCO, la Societat Musicològica Internacional i l’Associació Internacional de Centres de Documentació, Arxius i…
Teatre Líric Català
Música
Empresa teatral catalana, fundada per iniciativa d’Enric Morera amb vista a oferir una alternativa catalana a la sarsuela castellana.
Contractà el Teatre Tívoli per dos mesos i endegà una temporada que s’inicià el 12 de gener de 1901 i en la qual es representaren tretze obres Malgrat haver-hi participat els compositors més prestigiosos del moment, amb la programació de títols d’Enric Morera, Joan Lapeyra, Joan Gay, Salvador Bartolí i Enric Granados, i haver tingut un extraordinari ressò en la premsa, el resultat econòmic deficitari de la temporada truncà la continuïtat del projecte
Ramon Borràs i Prim
Música
Violinista.
Inicià els estudis de teoria musical a Barcelona amb Josep Cumellas i Ribó i tot seguit els de violí amb Enric Ainaud De caràcter inquiet, estudià estètica i altres matèries de teoria musical Visqué llargues temporades entre França París i Suïssa, on realitzà diverses gires, sovint amb el pianista Ferran Via Publicà articles musicals en la premsa madrilenya i una memòria del moviment artístic espanyol a França i l’Amèrica del Sud Amb el guitarrista Andrés Segovia promogué el cicle Música en Compostela a partir del 1958
biedermeier
Música
Terme que s’aplica a l’estil de vida i a l’art de la burgesia austríaca i alemanya, i per extensió, a la de tot Europa, del període de la Restauració (1814-48), caracteritzat per la banalitat, el sentimentalisme fàcil i la manca d’ambició formal o estètica.
Originalment, era el nom d’un personatge còmic de la premsa de l’època, Gottlieb Biedermeier, que caricaturitzava els valors burgesos La música biedermeier és estretament lligada a l’òpera burgesa, més propera al singspiel que a la grand opéra , les acadèmies i associacions corals, i la música domèstica música de saló, schubertíades, etc, en la qual el piano era un instrument imprescindible L Spohr, O Nicolai i sobretot Albert Lortzing triomfaren com a compositors d’òperes biedermeier , mentre que Carl Loewe ho feu en el terreny de la balada La música biedermeier influí F…
musicografia
Música
Disciplina l’objectiu de la qual és escriure sobre una temàtica musical generalment ja investigada i publicada.
La freqüent absència de rigor científic en aquest tipus de publicació ha ocasionat el descrèdit de la disciplina D’altra banda, els seus principals objectius han estat assumits per la historiografia musical i la musicologia Al nostre país ocupà un lloc relativament important mentre la música i la seva història no eren presents a la universitat com a disciplines acadèmiques No obstant això, segueixen publicant-se treballs descriptius o informatius, a la manera de monografies i articles de premsa o revistes, l’objectiu dels quals és, basant-se en els resultats de la recerca,…
George Grove
Música
Enginyer, musicòleg, educador i editor anglès de la primera edició del Grove Dictionary.
Inicià la seva educació musical amb la seva mare, i després l’aprofundí amb John Blackburn, organista de l’església del seu poble El 1836 començà la seva formació com a enginyer civil amb Alexander Gordon, i tres anys després fou admès com a graduat a la Institució d’Enginyers Civils, on participà en diversos projectes L’any 1852 es traslladà a Sydenham i conegué el canonge de Canterbury, que l’introduí en la recerca bíblica Fou aleshores que collaborà amb William Smith en el Dictionary of the Bible durant els següents set anys, la qual cosa li permeté desenvolupar la idea del diccionari de…
Joan Prats
Música
Tenor català (segons algunes fonts).
Debutà a Madrid el 1857 interpretant el paper de Jorge de la sarsuela Marina En aquest paper pogué desplegar totes les seves qualitats vocals i aconseguí un èxit rotund, de manera que, des de llavors, fou considerat el millor intèrpret de Marina arreu on la cantà, fins i tot en terres americanes A Madrid conegué el productor teatral i llibretista Luis de Olona, amb la companyia de sarsuela del qual actuà al Teatre Principal de Barcelona el 1861 En aquesta ciutat tingué una bona acollida i hi romangué fins el 1863, any de la mort d’Olona El 1864 retornà a Madrid contractat pel Teatro de la…
Giuseppe Giacosa
Música
Dramaturg, crític i llibretista italià.
Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La…
Lang Lang
Música
Pianista xinès.
Un dels artistes més mediàtics de començaments del segle XXI Començà a tocar el piano a tres anys i a cinc oferí el seu primer recital Després de guanyar diferents premis i donar proves suficients del seu precoç talent al seu país natal i al Japó, fou descobert pel món el 1999 quan, amb només 17 anys, sustituí en el darrer moment André Watts en la interpretació del Concert per a piano número 1 , de Čajkovskij, amb la Simfònica de Chicago al Festival de Ravinia El jove artista fou qualificat per la premsa com “el més excitant talent del teclat descobert els darrers anys” Ha tocat…
Nova Escola Alemanya
Música
Denominació que la premsa alemanya donà, a mitjan segle XIX, a un grup de compositors propers a les estètiques de R. Wagner i F. Liszt.
Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina