Resultats de la cerca

Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília 1964-71 i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics Amb el traspàs de F Millet…

Fou presidida per Benet Cordomí, i entre les activitats d’aquella època destaquen la participació en les festes de la Mercè o els Aplecs a Montserrat El 1952, la federació anà a Madrid, viatge que li permeté mostrar la seva vigència i estrènyer el lligam amb el règim franquista Per aquell temps l’entitat federativa rebé, entre altres honors, la Medalla de Plata de la Ciutat de Barcelona 1955, i Cordomí i el director artístic de la Federació, Francesc Folguera, foren guardonats amb la insígnia de l’Encomienda de la Orden de Alfonso X el Sabio Benet Cordomí morí el 1957, i fou succeït en la…

Estudià filosofia i teologia a Toledo, i composició, piano i orgue al Reial Conservatori de Música de Madrid Posteriorment, seguí els estudis de musicologia amb Thr Georgiades i Th Göllner a la Universitat de Munic, on es doctorà el 1974 Fill adoptiu de la ciutat de Saragossa, fou acadèmic numerari de la Real Academia de San Luis d’aquesta ciutat i acadèmic corresponent de la Real Academia de Ciencias Históricas de Toledo Entre les seves activitats cal destacar la tasca com a director del departament de musicologia del CSIC a Barcelona 1988-99, la direcció de la revista Anuario Musical del…

Formà part de la presidència de la unió de compositors soviètics 1939-48 Influït per Scriabin i pel folklore rus, assolí popularitat a tot el món pel seu estil deseixit, especialment amb la suite Els comediants 1940, els seus tres concerts per a piano i orquestra, el de violí 1949, el de violoncel 1949 i l’òpera La família de Taras 1950

S’inicià en la música amb la seva família, de tradició musical, i posteriorment ingressà al Conservatori de París, on estudià arpa, harmonia, fuga i composició, tot assolint diversos premis El 1956 guanyà a Besançon el primer premi de direcció d’orquestra Fou professor d’arpa del Conservatori de París 1963-92 i de direcció d’orquestra a l’Escola Normal de Música de la capital francesa 1986-87 El 1970 assumí la presidència, fins el 1990, i la direcció de l’orquestra permanent de l’Associació de Concerts Pasdeloup Desenvolupà una intensa carrera com a compositor

Fill del director de la banda municipal de la seva localitat natal, molt aviat ingressà al cor de la catedral de Toledo i més tard completà la seva formació al Conservatori de Madrid La seva producció escènica inclou més de mig centenar de sarsueles, començant per La alsaciana , el seu primer gran èxit en el gènere estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 1921 Los gavilanes 1923, El huesped del sevillano 1926 i La rosa del azafrán 1930 figuren entre les seves obres més conegudes També escriví revistes, tres operetes juvenils i la banda sonora del primer llargmetratge d’animació espanyol,…

Els seus pares, músics, s’installaren a Miami el 1974, per motius polítics Allà compongué per als millors salseros , com Ray Barretto i Tito Puente Començà a ser conegut com a cantant del grup Fania All-Stars i amb Willie Colón Assolí l’èxit internacional amb Siembra 1977, que inclou la famosa Pedro Navaja , versió de Mack the Knife És un dels cantants i compositors que ha donat contingut a les cançons de salsa i ha allunyat aquest gènere de la seva imatge frívola També ha compost balades commovedores Les seves lletres reflecteixen la duresa de la realitat dels hispanoamericans als EUA Ha…

Estudià llengües clàssiques al Dulwich College i al King College de Cambridge El 1934 formà part del departament de llibres impresos del Museu Britànic i el 1944 esdevingué responsable de la secció de música d’aquest centre Ocupà diferents càrrecs en nombroses institucions musicals, com la presidència del comitè executiu del British Institute of Recorded Sound des del 1951 i la de l’Associació de Biblioteques de Música 1955-59 La seva recerca destacà per la minuciositat i la perspicàcia, tot posant especial èmfasi en l’estudi textual i bibliogràfic Feu una important aportació a l…

Nascuda en l’àmbit de la revista "La España Musical", on Felip Pedrell havia publicat diversos articles de divulgació wagneriana, la societat entrà en contacte epistolar amb el compositor, que n’acceptà la presidència honorària Durant els mesos de març a juny del 1874 mantingué una aferrissada polèmica amb personalitats contràries a l’estètica wagneriana Aquesta polèmica tingué conseqüències més enllà del territori català quan començà a intervenir-hi el compositor madrileny Francisco Asenjo Barbieri El president de l’entitat fou Josep Pujol i Fernández Bibliografia Complement…

Formada al conservatori de Sant Sebastià, estudià també interpretació en l’Actor's Studio de Nova York i debutà a Palm Beach el 1990 Des de llavors, ha cantat en els principals teatres del món i ha mantingut una estreta relació amb la Metropolitan Opera House de Nova York En el seu repertori líric figuren títols com La Traviata , La Bohème , Turandot , Faust , Les pêcheurs de perles , Manon i Les dialogues des Carmélites Ha format parella artística amb Plácido Domingo, Rolando Villazón i altres grans tenors De la seva activitat concertística, destaca la dedicació al món del lied , amb…