Resultats de la cerca

Fou fundat el 1968 per Jean Mouillière, primer violí des d’aleshores El lloc de segon violí ha estat ocupat per Jean-Pierre Sabouret 1968, Hervé Le Floch 1968-71, Alain Moglia 1971-75 i novament Jean-Pierre Sabouret des del 1975 René Jeannerey 1968-69, Gérard Caussé 1969-71 i Claude Naveau des del 1971 han estat la viola, i René Benedetti 1968-71, Roland Pidoux 1971-78 i Jean-Marie Gamard des del 1978, el violoncel La música contemporània ocupa gran part del seu repertori Ha estrenat obres de G Ligeti, A Tisné i G Finzi, i ha collaborat amb els solistes més prestigiosos, com I…

La seva primera seu fou l’Augusteu, un impressionant teatre edificat sobre el mausoleu d’August Posteriorment l’orquestra passà pel Teatre Adrià i el Teatre Argentina, fins que el 1958 s’installà definitivament a l’Auditori de Via della Conciliazione Bernardino Molinari 1912-43, Franco Ferrara 1944-45, Fernando Previtali 1959-73, Igor Markevitch 1973-75, Thomas Schippers 1977, Giuseppe Sinopoli 1983-85, Uto Ughi 1987-92 i Daniele Gatti 1992-97, n’han estat els principals directors, càrrec que des del 1997 deté Myung-Whun Chung i que al llarg de la història de l’orquestra han ocupat altres…

Fou premi de Roma 1847 amb la cantata flamenca België Publicà un Rapport sur la situation de la musique en Espagne 1851 Dirigí l’Opéra de París 1867-70 i, des del 1871, el conservatori de Brusselles, que convertí en un dels més prestigiosos d’Europa Escriví Histoire et théorie de la musique de l’antiquité 1875-81, Traité d’harmonie 1905-07, etc

Contractà el Teatre Tívoli per dos mesos i endegà una temporada que s’inicià el 12 de gener de 1901 i en la qual es representaren tretze obres Malgrat haver-hi participat els compositors més prestigiosos del moment, amb la programació de títols d’Enric Morera, Joan Lapeyra, Joan Gay, Salvador Bartolí i Enric Granados, i haver tingut un extraordinari ressò en la premsa, el resultat econòmic deficitari de la temporada truncà la continuïtat del projecte

Formada per uns 130 músics, ha obtingut els màxims guardons en diversos concursos i festivals A partir d’aquesta banda se n’ha creat una de juvenil i una orquestra de corda i s’han organitzat cicles de música de cambra Al llarg de la seva història ha estat dirigida per prestigiosos directors, com F Tamarit, G Pérez Busquier, F Fort Fenollosa, D Martínez, B Adam Ferrero, M Puig i Yago i, des del 1997, el mestre belga F de Vuyst

Es formà al Conservatori de Budapest fins el 1941 i, després a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, centre on rebé classes d’E Dóhnanyi del 1941 al 1943 Fou distingit amb el Gran Premi Liszt 1942 i el primer premi del Concurs Internacional de Piano Alfredo Casella L’any 1946 s’establí a París Dedicat especialment a la música de cambra, actuà al costat d’instrumentistes tan prestigiosos com els violinistes David Ojstrakh i Leonid Kogan, i de formacions com el Quartet Végh i el Quartet Hongarès També fou el pianista del Trio Hongarès

Fundada el 1987, té com a objectiu difondre i donar suport ciutadà a l’activitat artística del Gran Teatre del Liceu i promoure l’òpera i la música en general Organitza conferències, colloquis, debats, exposicions i tallers al voltant del món líric i de les estrenes al Teatre del Liceu Publica anualment el llibre Temporada d’òpera del Liceu , on prestigiosos especialistes comenten els títols programats, que illustren reconeguts artistes contemporanis És membre fundadora de la Federació Europea d’Associacions i Fundacions d’Amics dels Teatres d’Òpera FEDORA

Després d’haver estudiat a Nàpols debutà com a compositor d’òpera el 1784 amb L’avventura di Bertoldino Esdevingué ràpidament un dels més prestigiosos compositors del gènere buffo Per exemple, a l’òpera Le cantatrice villane 1798, l’humor té molt a veure amb el joc intelligent i els estils musicals del seu temps, parodiant no sols l' opera seria , sinó també el món de la pedagogia del cant Les seves gairebé vuitanta òperes inclouen també algunes opera seria , les quals, a diferència d’alguna de les còmiques especialment Le cantatrice villane , han quedat en l’oblit

Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare, Joaquim Canals, i amb Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes i Roda , del qual heretà la tradició musical francesa Acabada la carrera musical inicià una intensa activitat concertística arreu d’Europa i de l’Estat espanyol L’acompanyaren, entre d’altres, les orquestres de París, Lausana, Sanremo i Barcelona, amb Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Desarzens, Eduard Toldrà, Pich Santasusana, Farina i altres directors de renom Del seu ampli repertori destaquen les estrenes d’algunes de les obres dels compositors…

Es formà al Conservatori i a la Universitat de Viena Estudià amb Guido Adler i es doctorà el 1928 amb una tesi sobre la forma sonata en R Schumann Després d’un temps dedicat a la direcció operística, l’any 1933 es veié obligat a emigrar a Anglaterra Allí exercí el periodisme musical i la crítica per a alguns del diaris més influents i prestigiosos i es dedicà principalment a escriure biografies i estudis sobre l’obra de diversos compositors, especialment els del començament del segle XX Els seus treballs sobre Giacomo Puccini 1958 i Alban Berg 1975 són referències ineludibles…