Resultats de la cerca

Aquest recurs s’ha utilitzat des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat amb la intenció d’aprofitar una melodia coneguda per a transmetre un nou text sovint de caràcter oposat a l’original Fins al segle XVII, les obres que contrafeien música profana amb textos sacres 'contrafer a l’espiritual' rebien el nom de contrafactum el participi del verb llatí contrafacere Als segles XVII i XVIII, la contrafacció s’emprà sovint en sentit contrari sagrat-profà o bé en el sentit seriós-burlesc i donà lloc a obres com la paròdia i la burlesque fou un procediment habitual en l' opéra comique…

Hi ha diversos tipus d’enregistrament, segons la informació a enregistrar, el suport emprat i l’aparell reproductor Quan la informació a enregistrar és el so, hom empra el disc fonogràfic disc , el disc compacte , el fil magnètic ja en desús i la cinta magnètica Per a la imatge hom utilitza fonamentalment la cinta cinematogràfica en cinematografia i fotografia, i la cinta magnètica en televisió En informàtica, l’enregistrament de dades i senyals és fet mitjançant targetes i cintes perforades, cintes i discs magnètics , i discs òptics Segons el procediment emprat, l’…

El terme també s’aplica al resultat d’aquest procediment La versió retrogradada d’un fragment, que s’obté llegint la partitura des del final i de dreta a esquerra, ha rebut diferents denominacions, com ara al rovescio , imitació per mirall o cancrizans , aquesta última denominada així a causa de l’associació de la retrogradació amb la marxa d’un cranc El primer exemple de retrogradació és atribuït al rondeaux a tres veus de G de Machaut, de títol prou expressiu, Ma fin est mon commencement A partir de llavors la retrogradació tingué lloc en el context dels gèneres imitatius com…

En alguns casos només hi ha un personatge i aleshores rep el nom de monodrama o dos duodrama El gènere fou moda al segle XVIII, arran de les primeres creacions d’aquest estil Pygmalion , 1775, de Jean-Jacques Rousseau Jirí Antonín Benda també en compongué, i es feu famós amb alguns dels seus duodrames El procediment tingué una forta volada els darrers anys del segle XVIII i els primers del segle XIX, i fou adoptat per diversos compositors com a recurs dramàtic en algunes escenes crucials d’òperes Zaide , de Mozart Fidelio , de Beethoven Der Freischütz , ’El caçador furtiu', d’A…

És un procediment característic de la música del s XX

És un procediment molt freqüent en l’acompanyament del cant flamenc

Alguns fragments són tropats, mentre que en d’altres és emprat l' hoquetus , procediment característic de l' ars nova francesa

Consisteix en un plat giratori, de forma circular, damunt el qual és collocat el disc, accionat per un motor a base de corda, que gira a una velocitat uniforme que inicialment solia ésser de 78 revolucions per minut La reproducció s’esdevenia en collocar damunt el disc un diafragma proveït d’una agulla d’acer que vibrava d’acord amb les incisions prèviament enregistrades en el disc amplificats aquests sons per una trompa connectada amb el diafragma, reproduïen el so originalment enregistrat Aquest procediment, ideat vers el 1894 per Emil Berliner, resultà superior al del fonògraf…

Dit també del mateix procediment de composició que fa ús d’aquests temes i de qualsevol forma musical amb aquest desenvolupament temàtic En són exemples excellents les obres instrumentals de César Franck

Especialment emprat en la cantata profana, també es poden trobar exemples d’aquest procediment recitatiu amb cavata en algunes de les cantates de JS Bach, malgrat que ell no utilitzés mai aquest terme