Resultats de la cerca

La rima s’estableix segons l’esquema AABA i la clau temàtica és expressada en els darrers versos de l’estrofa

Als Països Catalans els músics professionals al servei d’una ciutat o de particulars figuren en la vida cívica i cultural des de temps immemorials El 1599 un grup de músics barcelonins i forasters demanaren al lloctinent l’autorització per a construir una confraria de músics que protegís llurs interessos i que controlés l’accés de nous professionals al gremi Aquell mateix any fou concedida l’autorització, i la confraria, de caractèr gremial, fou posada sota l’advocació de sant Gregori, papa, i de santa Cecilía La confraria era dirigida per quatre majorals, eligits pels seus…

Es formà en el marc del Club de Jazz d’Amics de les Arts i a les Joventuts Musicals de la seva ciutat natal A partir del 1959 s’integrà en els grups The Blue Angels i Modern Jazz Quintet i Sextet, entre d’altres El 1972 obtingué el premi al millor solista al concurs de grups no professionals del Donostiako Jazzaldia Durant els anys setanta collaborà amb solistes importants, com ara Pony Poindexter, amb qui gravà Pony Poindexter a Barcelona 1972, Slide Hampton, Johnny Griffin i Tete Montoliu Enregistrà també algun tema per al disc Jam-Session al natural 1974 Els anys vuitanta…

L’objectiu no era altre que el de donar a conèixer el treball dels seus membres i aconseguir el reconeixement de les administracions públiques i els mitjans de comunicació El seu primer president fou Joan Soler Boronat Bibliografia Complement bibliogràfic Catàleg 1994 , ACIC, Associació de cantants i intèrprets professionals de llengua catalana, Barcelona 1994

Protegit pels califes de Bagdad, sobretot per al-Waṯiq Ultra la seva veu, magnífica, fou un excellent compositor i musicòleg És autor d’un recull de cent melodies Ihtiyar min al-Aġanī li-l-Wātiq Sembla que, per qüestions professionals, provocà l’emigració al Magrib del seu deixeble Ziryāb, que tanta influència tingué en el nou desenvolupament de la música andalusina

Per motius professionals residí a Berlín i a Viena, on entrà en contacte amb la música de Wagner, de la qual esdevingué un apòstol fervent El 1892 publicà Música del presente Estudio filosófico-musical del wagnerismo i el recull d’articles miscellanis Desde Berlín Més tard escriví la novella Dinamita psíquica 1894 i els estudis filosòfics Fe científica 1895 i Dios y el universo 1896

La capital és Kàtmandu La població és formada per una majoria d’origen mongol i els gurkhes , minoria dominant procedent de l’Índia Les religions més importants són la hinduista i la budista La ciutat nepalesa de Lumbini fou el lloc de naixement de Siddhārta Gautama -Buda- al segle VI, fet que convertí el Nepal en un centre budista de gran importància A partir del segle XIV començà un procés d’hinduïtzació que encara no ha acabat Pel que fa a la música, la religiosa té grans influències estrangeres La música budista té la seva arrel al Tibet, i la hinduista, a l’Índia Els estudis sobre la…

Fundada com a associació civil, autònoma, independent i sense ànim de lucre, té com a objectius la defensa i promoció dels interessos professionals, econòmics, laborals i socials dels seus afiliats Edita anualment un CD, organitza diversos esdeveniments musicals com l’Hora de Jazz i el Festival de Música de Jazz Barcelona i participa en el Mercat de Música Viva de Vic Convoca, també, els Premis de Jazz de Catalunya

Consta generalment d’un micròfon que capta el so de l’element sonor corda, tub, etc, un oscillador patró, un element visualitzador, un selector de la nota que cal afinar i un altaveu que pot emetre la nota seleccionada L’oscillador patró es basa en un cristall de quars, i per divisió de la freqüència patró són obtingudes les freqüències de les notes L’element visualitzador, que pot ser una agulla, una pantalla numèrica o un visualitzador de batements, indica la freqüència o la diferència de freqüències respecte a la nota patró i, per tant, permet saber en quin sentit s’ha de variar la tensió…

Format a Nàpols, esdevingué aviat un operista d’èxit, tant en el camp de l’òpera seriosa L’Olimpiade , 1763 com en el de l’òpera bufa La contadina in corte , 1765 Passà més tard a Londres, on tingué contratemps professionals, i a París 1778, 1782-82, on es trobà immergit en la querella entre gluckistes i piccinistes La seva obra mestra, Edipo a Colono 1786 mostra que s’inclinà més cap a Gluck També deixà música religiosa i instrumental