Resultats de la cerca

Els anys vint es parlava de hot-jazz per a distingir el jazz ’autèntic', provinent de l’estil New Orleans jazz , de la música de ball amb elements jazzístics diluïts que tocaven les orquestres més comercials L’expressió hot jazz fou utilitzada pels promotors i crítics francesos Hugues Panassié, a Le jazz hot 1934, i Charles Delaunay, a Hot Discography 1936, amb un significat que abraçava el New Orleans jazz i el període swing

Estudià amb Bonaventura Pla i amb M Crickboom Quan aquest tornà a Brusselles 1905 hi anà amb ell i fou membre del seu quintet Més tard fou primer violí de l’orquestra Ysaye El 1908 fundà a Barcelona un quartet de corda i el 1912 el Trio de Barcelona amb el pianista Ricard Vives i el violoncellista J Pere Marés Fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya i de l’Associació de Música “Da Camera” Fou professor de les acadèmies Granados i F Marshall

Estudià música i arts dramàtiques a Munic, a més de dret Ajudant de Walter Felsenstein a l’Òpera de Frankfurt, en 1939-42 fou director de l’Òpera de Königsberg actual Kaliningrad, i posteriorment de la Deutsche Oper de Berlín 1942-45, de l’Òpera d’Hamburg 1945-67 i, finalment, de la Bayerische Staatsoper de Munic fins el 1977 Moltes de les seves produccions, tant del repertori alemany WA Mozart, R Wagner i R Strauss com italià G Rossini i G Verdi, han estat considerades revolucionàries Amb Raymond Leppard, fou un dels principals promotors de l’òpera barroca els anys seixanta del…

Del 1866 al 1871 estudià a Alemanya amb C Reinecke, J Rheinberger i E Rietz Exceptuant el parèntesi de la seva estada a Berlín com a professor de cant 1879-83, la seva activitat se centrà al seu país natal, on es convertí en un dels principals promotors de la vida musical, essent director de la Societat Musical de Göteborg 1872-83, de la Societat Filharmònica 1885-95 i de l’Òpera Reial 1892-97, com també fundador i director de la Societat Filharmònica de Malmö 1902-07 Des del 1909 fins al 1919 ensenyà composició al Conservatori d’Estocolm i treballà com a crític musical de "Nya…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Fou un dels promotors de l’Associació Musical de Barcelona Organitzà i dirigí el cor femení de l’Orfeó Català, que, més tard, fou dirigit també per la seva esposa, la soprano Emerenciana Wehrle Fou el fundador de l’Orfeó Canigó i de l’Acadèmia de Música de Sant Gervasi Posteriorment, per divergència d’opinions, s’allunyà de l’Orfeó Català i del seu fundador, Lluís Millet, i inicià la seva collaboració amb Joan Gay en la Institució Catalana de Música, i creà el cor Escola Jordiana-Orfeó Canigó, que nasqué amb la voluntad de ser una…

Vida Estudià amb Bonaventura Pla a l’Escola Municipal de Música i es perfeccionà amb Matthieu Crickboom a l’Acadèmia de la Societat Filharmònica de Barcelona i a Brusselles El 1901 feu la seva primera aparició pública, en un concert organitzat per la Societat Filharmònica de Barcelona A Brusselles debutà com a solista el 1904 i formà part de l’Orquestra Ysaÿe De nou a Barcelona, es dedicà a la tasca pedagògica a l’Acadèmia Marshall i al Conservatori del Liceu Membre del Doble Quintet Granados i del Trio Barcelona, fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de…

Vida Inicià la seva formació musical a Brescia i la continuà al Conservatori de Milà del 1883 al 1885, amb A Bazzini, A Ponchieli i Amelli El 1888 realitzà un viatge per Alemanya que el portà a Bayreuth, Munic i Ratisbona, on estudià a la Kirchenmusikschule En 1889-93 fou mestre de capella de Sant Marc de Venècia, i a partir del 1894 ocupà el mateix càrrec a la basílica de Sant Antoni a Pàdua Dirigí el Conservatori de Parma del 1897 al 1902, any en què passà a ser director musical de la Santa Casa de Loreto, fins el 1924 El 1892 fundà la revista "La scuola veneta di musica sacra" Amic de F…

Vida Estudià violí i trombó al Conservatori del Liceu de Barcelona Collaborador habitual d’Higini Anglès i de Josep Ricard i Matas en els temes d’organologia, disciplina que treballà des de jove, publicà les primeres monografies sobre instrumentari espanyol històric Fou el fundador de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, i des del 1935 fou un dels principals promotors, juntament amb Higini Anglès i el Dr Santiago Alcover, del grup Ars Musicae de Barcelona, dedicat a la interpretació amb instruments històrics, grup que dirigí fins el 1961, en què fou rellevat per E…

Collaborador de  L'Avenç des del desembre del 1890 fins a la fi de la revista 1893, hi exercí, el darrer any, un paper gairebé directiu juntament amb Jaume Brossa, introduït pel mateix Cortada en la redacció de la publicació Amic de Pompeu Fabra , de qui havia estat condeixeble a la universitat i consoci en el grup wagnerià Els Trenta , el posà en relació amb Joaquim Casas i Carbó, fet decisiu en la gestació de la campanya lingüística de L’Avenç Collaborà també en la revista  Quatre Gats Els articles de Cortada, agressius i polèmics, s’interessen per diversos temes artístics, sobretot per l…

Nasqué el 1989 com a mercat musical dels Països Catalans, de periodicitat anual, amb vocació internacional i pensat com a punt de trobada per als diferents integrants de la indústria musical programadors, artistes, promotors, directors de festivals, discogràfiques, distribuïdores, periodistes i públic El Mercat, iniciat sota la direcció de Víctor Jou, és fruit d’un projecte de Jordi Gratacós i Jordi Coll i rep la collaboració de l’Ajuntament de Vic Els tres primers anys topà amb les reticències de la indústria musical Amb el nomenament de l’aleshores director de Ressons, Ramon…