Resultats de la cerca
Es mostren 586 resultats
Public Enemy
Música
Grup nord-americà de rap, al qual donà contingut polític i social.
Public Enemy és format per diversos intèrprets de rap que el 1982 s’aplegaren a Nova York sota aquest nom El conjunt, format per Chuck D -pseudònim de Carlton Ridenhour, líder del grup-, Hank Shocklee, Flavor Flav -pseudònim de William Drayton-, Terminator X -pseudònim de Norman Rogers- i Professor Griff -pseudònim de Richard Griffin-, atragué de seguida l’atenció de la discogràfica Def Jam, que aleshores promovia el rap A més d’unes lletres amb gran càrrega política i social que reivindicaven els drets de la comunitat afroamericana dels Estats Units, Public Enemy…
heavy-metal
Música
Estil provinent del blues-rock que ha tingut un públic constant que s’ha anat renovant des del final dels anys seixanta.
El heavy-metal 'metall pesant’ en anglès aparegué al final dels anys seixanta, influït també per la psiquedèlia, i grups com Cream i Jimi Hendrix Experience Del blues , en deixà de banda la tradició i el swing , i conservà la importància de la guitarra, els solos, els ritmes rígids i senzills i els riffs interminables A això hi afegí potents amplificadors per a la guitarra i per a un baix tan contundent com la bateria En el heavy-metal , la melodia o l’estructura de la cançó no és tan important com el virtuosisme en la guitarra, la tècnica, la destresa i la rapidesa, que només s’alenteix per…
cantada
Música
El fet de cantar en públic.
Terme d’ús corrent per a referir-se a un concert més o menys informal ofert per un o diversos cors La mena de peces que s’interpreten acostumen a ser de caràcter popular, com ara cançons tradicionals, nadales o havaneres
concert
Música
Interpretació musical feta en presència d’un públic que ha estat convocat per a escoltar-la.
A diferència d’altres manifestacions, com el ball o l’òpera, en el concert la música constitueix el principal centre d’atenció Els principals precedents del concert, en el sentit actual, cal cercar-los al segle XVII Les acadèmies, els collegia musica , les capelles de música i els salons aristocràtics foren els escenaris dels primers concerts Cal destacar les vetllades musicals de Lübeck durant els segles XVII i XVIII, els anomenats abendmusik i els consorts consort a Anglaterra, concerts de pagament oferts a les cases particulars Entre aquests darrers cal destacar els que el violinista J…
Orquestra Simfònica de Madrid
Música
Formació orquestral fundada a Madrid l’any 1903 pels components de la Societat de Concerts i presentada en públic per primera vegada el 7 de febrer de 1904 sota la direcció d’Alonso Cordelás.
El 1905 Enrique Fernández Arbós n’esdevingué el director titular, càrrec que ocupà durant més de trenta anys Fernández Arbós marcà com a objectius de l’orquestra la renovació del repertori, el suport a la música espanyola i la creació de nou públic mitjançant els Concerts Populars, criteris que en continuen regint encara avui la línia d’actuació Succeïren Fernández Arbós C del Campo, JM Franco, E Jordá i V Spiteri, aquest darrer del 1958 al 1977 A més dels directors estatals més importats, han estat al capdvadant de la Simfònica de Madrid P Maag, P Steinberg, K Sanderling i K Penderecki,…
audició
Música
Recital de versos o de cant realitzat en públic.
El terme també pot referir-se a un concert musical Bibliografia Complement bibliogràfic Martín i Rovira, Ezequiel Cicle de conferències musicals amb audició de piano , Institut de Cultura, Biblioteca Popular per la Dona, Barcelona 1912-1915 Riera i Pujal, Carles Sons en el temps , Fundació "La Caixa", Barcelona 1992 Vilar i Torrens, Josep Maria Recursos per aprendre a escoltar la música , Associació de Mestres Rosa Sensat, Barcelona 1994 Escalas i Llimona, Romà Galofré i Mora, Francesca Riera i Pujal, Carles Audició musical 1 forma i color a la música , Dinsic Publicacions, Barcelona 1993…
publicació de música enregistrada
Música
Edició de música que ha estat prèviament enregistrada a fi de reproduir-la i difondre-la entre el públic.
En posà les bases i la consolidà industrialment Emil Berliner Alguns anys després que Th Edison inventés el fonògraf, Berliner patentà el disc 1887 i el 1893 creà als Estats Units la United States Gramophone Co i s’associà amb Fred Gaisberg, un dels personatges més importants de la història del gramòfon i dels enregistraments comercials El 1897 Berliner fundà The Gramophone Company a Londres amb els socis William Barry Owen i Trevor Lloyd Williams Aquesta discogràfica comercialitzà el cèlebre segell His Master’s Voice El 1898 Berliner creà, amb el seu germà Joseph, la Deutsche Grammophon…
Trio de Barcelona
Música
Formació instrumental catalana.
Aquest trio de corda amb piano era constituït pel violinista Marià Perelló, el violoncellista Joaquim Pere Marès i el pianista Ricard Vives Fou el primer grup de cambra català de ressò internacional Fundat el 1911, debutà en públic el 1913 a Berlín amb el Trio en re , opus 70, de L van Beethoven, el Trio en sol m , opus 110, de R Schumann, i el Trio en fa m , opus 65, d’A Dvorák La interpretació gaudí de molt bona acollida, tant del públic com de la crítica, i aquest mateix programa fou presentat seguidament a Brusselles, París, Barcelona i Madrid A partir de llavors actuà sense interrupció…
música litúrgica
Música
Música composta per al culte públic ofert a Déu reglat per les diferents esglésies.
Segons les distintes confessions, la litúrgia pren formes diverses i, per tant, també la música composta per a cantar els seus textos o per a acompanyar-la En el catolicisme la litúrgia comprèn principalment la missa i l’ofici diví Si bé la part majoritària de la música litúrgica és composta per misses, algunes parts de l’ofici també han estat sovint musicades el magníficat, per exemple
jam-session
Música
Actuació informal amb músics de jazz que hi assisteixen a títol individual, en què la improvisació preval sobre l’arranjament.
Sobre l’estructura de temes coneguts pels músics, es realitzen solos improvisats que gaudeixen d’un bon marge de llibertat Al final de la dècada del 1920, amb l’auge del jazz orquestral, els músics solistes de les diferents orquestres sentiren la necessitat de trobar marcs més folgats on poder desenvolupar la creació musical Això els portà a reunir-se fora d’hores, un cop acabada la feina regular a les respectives orquestres, en locals de dimensions reduïdes, amb una mínima presència de públic Les jam-sessions tingueren un paper fonamental en el desenvolupament de l’art improvisatori…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina