Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
música concreta
Música
Denominació d’un conjunt de recerques musicals iniciades sota la direcció de Pierre Schaeffer, a l’estudi de la ràdio francesa el 1948.
El nom fa referència a l’origen dels sons utilitzats elements preexistents, sons musicals i sorolls motors, aigua que cau, perforadores, detonacions, etc Una vegada modelat, gràcies a una sèrie de manipulacions, aquest material sonor és adequat a la composició, que consisteix a construir directament utilitzant els procediments de muntatges i de collages Des del 1956 la música electrònica començà a utilitzar també sons concrets, sols o combinats amb els de generació purament electrònica, i a partir dels anys setanta, el concepte de música concreta ha anat quedant subsumit dins el…
Erich Wolfgang Korngold
Música
Compositor nord-americà d’origen austrohongarès.
Fill del crític musical Julius Korngold, fou un nen prodigi com a compositor Escriví la seva primera peça orquestral a catorze anys El punt àlgid de la seva fama de prodigi fou l’òpera Die tote Stadt 'La ciutat morta', composta quan només tenia vint anys Durant la dècada dels anys vint ensenyà composició a Viena El 1934, a causa del tomb que prenia la vida política a Àustria, decidí abandonar el país i s’installà a Hollywood, on compongué dinou obres per al cinema en 1935-54, entre les quals les bandes sonores de The Adventures of Robin Hood M Curtiz i W Keighley 1938 i The Sea Hawk M Curtiz…
Joan Mestres i Calvet
Música
Productor i empresari català.
Vida Regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 El seu principal objectiu fou renovar l’activitat del teatre, obrir-lo a les avantguardes artístiques de l’època i sotir de la rutina d’un repertori que s’estava quedant obsolet Això es materialitzà amb la presentació d’òperes russes - Borís Godunov 1915, El príncep Ígor 1922 i La fira de Sorotxinski 1924-, l’actuació de noves veus -F Viñas, M Barrientos, H Lázaro, T Ruffo, M Fleta, etc-, i l’estrena d’òperes com El cavaller de la rosa i Intermezzo , de R Strauss 1925, Pelléas…
Apel·les Mestres i Oñós

Apel·les Mestres i Oñós
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Música
Dibuixant, músic i escriptor.
Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…
, ,
viola

Viola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre de tessitura contralt de la família del violí.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…