Resultats de la cerca

Presenta un marcat acompanyament rítmic, sobre el qual es basteixen melodies elaborades amb frases sincopades, desplaçades i accentuades Evolucionà de la interpretació característica que els músics negres feren del repertori de marxes, polques, quadrilles i altres gèneres ballables als Estats Units i en voga a la segona meitat del segle XIX A la seva època, que cal situar aproximadament entre el 1890 i el 1914, els termes rag i ragtime s’aplicaren a diverses manifestacions musicals, com ara les cançons de melodia sincopada, els arranjaments d’aquestes cançons per a banda,…

El ragtime , d’harmonia tradicional i ritme viu i sincopat, tingué una gran difusió els anys 1895-1925 i influí profundament en la formació del jazz

Durant la seva infantesa, que passà a Texarkana Texas, estudià música amb un professor local, i a setze anys començà a actuar en grups itinerants Del 1885 al 1895 treballà a Saint Louis com a pianista de saló, dirigint també grups vocals i tocant altres instruments, mentre s’iniciava en la composició El 1898, des de Sedalia Missouri, on s’havia installat, publicà les seves primeres peces importants, entre les quals destaca Original Rags L’any següent edità Maple Leaf Rag , que assolí un èxit artístic i comercial sense precedents Establert novament a Saint Louis, els anys següents publicà…

Estudià piano a partir de sis anys, i posteriorment aprengué teoria amb un músic local, W Lewellyn Wilson A quinze anys, començà a treballar com a pianista a clubs de Baltimore i escriví la seva primera peça, un ragtime titulat Sounds of Africa més tard rebatejat amb el nom de Charleston Rag El 1915 s’associà amb Noble Sissle i junts compongueren cançons populars i musicals per a Broadway Tingueren gran èxit amb el musical Shuffle Along 1921, que tenia per estrella Josephine Baker Parallelament actuaven com a duo piano-veu Blake treballà també amb lletristes, com Andy Razaf, i…

Estudià piano des dels sis anys, i d’adolescent debutà professionalment Aviat es convertí en un dels principals referents de l’estil stride , l’evolució del ragtime a Harlem Smith fou gairebé un desconegut per al gran públic fins que el 1935 la casa Decca n’edità alguns enregistraments Les gravacions més representatives de piano sol són, però, les que edità Commodore el 1939, entre les quals destaquen les peces Passionette i Echoes of Spring Els anys quaranta les seves composicions gaudiren de popularitat a través de la interpretació que en feren altres orquestres A la dècada següent actuà…

Desenvolupà i perfeccionà el ragtime amb una sèrie de composicions que han esdevingut clàssics d’aquest gènere, com Maple Leaf Rag Wall Street Rag o The Entertainer Escriví també les òperes A Guest of Honour 1903 i Treemonisha 1911

Anà als EUA el 1893 Entre les seves obres, de caire popular, però de gran habilitat musical, hi ha moltes cançons Alexander's Ragtime Band , 1911 White Christmas , del film Holiday Inn, 1942, etc, i les comèdies musicals Annie Get Your Gun 1946, Call Me Madam 1950, Mr President 1962, música per a films, teatre, etc

Després d’aprendre la guitarra i el piano, des del 1902 fou pianista professional en diversos cabarets de Nova Orleans El 1926 fundà el conjunt Red Hot Peppers, amb el qual inicià, fins el 1930, la sèrie d’enregistraments en la qual es fonamentà la seva posterior reputació Hom considera la seva obra com un element de transició entre el ragtime i el jazz Compositor notable, en la seva producció es destaquen peces com King Porter Stomp, The Pearls, Mr Jelly Roll , etc

Malgrat el seu nom, no és clar que els seus orígens només vagin lligats a la música d’entreteniment practicada a les barberies de l’època, música que alguns prefereixen anomenar barbershop music Es caracteritza pel moviment parallel de les veus, normalment quatre, i per la seva harmonia, plena de successions d’acords de sèptima, de sexta augmentada, o amb sextes afegides, i d’acords cromàtics de pas La forma sol ser senzilla i plena de repeticions en eco Al principi del segle XX notà la influència dels ritmes sincopats del ragtime

La comunitat negra d’Amèrica originària de l’Àfrica subsahariana ha influït força en la música tradicional de bona part del continent Es pot fer una divisió entre les zones on la cultura africana ha coincidit amb la cultura anglòfona Amèrica anglòfona , en les quals ha generat estils com el gòspel , el jazz o el ragtime , i les zones on ha entrat en contacte amb la cultura llatina música popular de l' música popular de l’Amèrica llatina , en les quals han aparegut danses i estils com la salsa , el calipso , el mambo , la rumba , el bolero , el ska , la samba i la bossa nova