Resultats de la cerca

Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb…

Estudià a Peterburg i Moscou Inicià una carrera de pianista, sovint amb obres pròpies, com el primer concert per a piano i orquestra 1891 El 1893 estrenà l’òpera Aleko Viatjà per Europa, i el 1918, davant la Revolució Russa, emigrà als EUA Des d’allí continuà fent gires artístiques Els seus altres tres concerts de piano 1901, 1909 i 1927 i les seves simfonies 1895, 1907 i 1936 han assolit una gran difusió, així com els preludis per a piano i el poema simfònic L’illa dels morts 1907, basat en el quadre homònim d’Arnold Böcklin

L’alt nivell que ha assolit en el camp de la música simfònica ha fet que compositors com ara A Schönberg, B Bartók, S Rakhmaninov o J Sibelius la triessin per a les estrenes mundials de les seves obres El seu primer director fou Fritz Scheel, que liderà la formació fins que morí l’any 1907 El 1906 Scheel dirigí el pianista A Rubinstein quan aquest debutà als EUA El nou director, Carl Pohlig 1907-12, convidà S Rakhmaninov a dirigir l’orquestra el 1909, iniciant així una llarga i fructífera collaboració entre aquest compositor i l’Orquestra de Filadèlfia Leopold…

S'estengué el costum d’escriure'n sèries de vint-i-quatre, o de dotze, com els de Chopin, Debussy, Rakhmaninov, Skr'abin, etc

A partir de set anys estudià piano amb Rosina i Josef Lhévinne, Adele Marcus i també amb V Horowitz Debutà el 1943 amb l’Orquestra Simfònica de l’NBC interpretant el Concert núm 2 de S Rakhmaninov El 1948 es presentà al Carnegie Hall i el 1952 actuà amb l’Orquestra del Concertgebouw en una gira per diversos països europeus L’any 1960 fou aclamat en el curs d’una gira que feu per la Unió Soviètica Una greu malaltia estroncà la seva carrera, que reprengué el 1972 amb un èxit renovat, sobretot en el repertori romàntic i postromàntic S Rakhmaninov, F Chopin, I Albéniz i…

No hi ha gaires motius per a pensar que aquestes peces formin un cicle coherent Són, més aviat, un recull d’obres compostes en diferents períodes i algunes d’elles, fins i tot, publicades individualment amb anterioritat Després de Schubert, l’opus 7 d’IJ Paderewski i l’opus 16 de S Rakhmaninov són, probablement, els únics exemples de moments musicals

Diplomat al conservatori de Milà 1933, els anys següents guanyà nombrosos concursos gran premi de Ginebra, 1939 i emprengué una brillant carrera de concertista internacional Des del 1968 visqué a Suïssa Fou professor als conservatoris de Venècia, Bozen i Bolonya El 1964 fundà un festival de piano a Brescia El seu repertori comprenia, entre d’altres, Beethoven, Chopin, Schumann, Debussy, Bach, Mozart, Haydn i Rakhmaninov Deixà nombrosos enregistraments

Estudià a la seva ciutat natal El 1973 obtingué el Premi Rakhmaninov per a directors d’orquestra Quatre anys més tard abandonà l’URSS i inicià una important activitat a Alemanya i els Estats Units A partir del 1984 fou un assidu convidat del Festival d’Ais de Provença Del 1985 al 1989 fou director titular de l’Orquestra Filharmònica de Buffalo, i posteriorment, de l’Orquestra de París Ha efectuat nombrosos enregistraments i ha estat un dels principals directors convidats del Maggio Musicale Fiorentino

És cantat en totes les litúrgies orientals entre els ritus inicials de la missa i també al final de les hores principals de l’ofici diví en la tradició siríaca és anomenat "segell de l’ofici" Originàriament era un cant responsorial, cantat en processons i a l’inici de la missa per això en la litúrgia bizantina és cantat tres vegades i alternat amb el Gloria Patri El trisagi, en eslau, ha estat objecte de moltes composicions musicals PI Cajkovskij, S Rakhmaninov, etc També apareix, per exemple, en el Requiem de K Penderecki

Format en diferents centres musicals europeus, la visita que el 1933 feu als Estats Units li obrí les portes a la composició de música per al cinema, encara que també compongué per al teatre i la ràdio La fama mundial li arrribà de la mà del conegut Concert de Varsòvia , utilitzat per al film Dangerous Moonlight WK Howard 1941, tema basat en una estètica postromàntica amb reminiscències de la música de S Rakhmaninov i A Kètelbey Altres contribucions musicals d’Addinsell per al cinema foren Fire over England BD Hurst 1937 i Waltz of the Toreadors J Guillermin 1962