Resultats de la cerca

Vida Començà els seus estudis musicals aprenent flauta i oboè amb Pierre Maréchal El 1698 ingressà en l’orquestra de la ciutat de Celle i poc després anà a Hannover per estudiar composició amb A Steffani El 1706 viatjà a Londres, on arribà a ser músic de la cort del príncep Jordi de Dinamarca, espòs de la reina Anna I d’Anglaterra El 1710 participà en la fundació de l’Academy of Ancient Music i, entre el 1712 i el 1736, treballà assíduament als teatres londinencs Mostrà gran habilitat com a instrumentista de tecla i succeí a GB Daghi en el càrrec d’organista i mestre de capella de la cort…

Estudià amb Gustav Holst i amb Dawson Freer i debutà a l’Old Vic Theater amb papers mozartians Del 1931 al 1946 fou la primera soprano de la companyia del Sadler’s Wells i combinà les seves actuacions amb les que realitzà al Covent Garden, on debutà el 1931 amb La bohème El 1945 participà en l’estrena de Peter Grimes de B Britten, de qui també estrenà The rape of Lucretia i Albert Herring , al Festival de Glyndebourne el 1946 i el 1947, respectivament, i The turn of the shrew , a Venècia 1954 El 1946 fou cofundadora de l’English National Opera, amb la qual actuà fins el 1955,…

Estudià cant amb N Allin i debutà el 1941 amb la Carl Rosa Company com a Comte d’Almaviva d' El barber de Sevilla Després de la Segona Guerra Mundial amplià la seva formació a Londres i el 1947 cantà al cor de The Rape of Lucretia , de B Britten, a Glyndebourne i al Covent Garden de Londres, teatre aquest darrer on posteriorment també encarnà el paper titular de Peter Grimes Entre el 1948 i el 1974 interpretà al Festival de Glyndebourne diversos papers d’òperes de WA Mozart, ChW Gluck i I Stravinsky, entre d’altres El 1954 estrenà al Covent Garden Troilus i Cressida , de W Walton, i el 1965…

Estudià piano i violí, i posteriorment ingressà al Royal College of Music de Londres, on estudià direcció d’orquestra Després d’haver estat organista i director coral de Saint Alban, a Holborn, del 1936 al 1939 fou director assistent del Covent Garden, i posteriorment ho fou de W Furtwängler a l’Orquestra Filharmònica de Berlín El 1945 inaugurà la temporada del Sadler’s Wells Theatre amb l’estrena de Peter Grimes , de B Britten, i un any després estrenà a Glyndebourne, compartint el podi amb E Ansermet, The Rape of Lucretia , del mateix autor Malgrat el seu ingrés al Covent Garden de Londres…

Inicià la carrera de piano, però després s’inclinà pel cant, que estudià amb JH Hutchinson i R Henderson La seva trajectòria com a cantant començà amb el Bach Choir de Londres i en alguns recitals, fins que el 1946 debutà al Festival de Glyndebourne en l’estrena de The Rape of Lucretia , de B Britten Un any després, interpretà al mateix escenari el seu altre paper operístic l’Orfeu de l’òpera de ChW Gluck Orfeo ed Euridice , que després presentà al Covent Garden de Londres 1953, poc abans de contreure el càncer que posà fi prematurament a la seva vida Es destacà en el terreny del…

Estudià música a Los Angeles i a la Juilliard School de Nova York El 1957 debutà a Yellow Springs Ohio amb The Rape of Lucretia B Britten i un any després entrà a formar part de la New York City Opera El 1959 es presentà a Colònia i inicià la seva trajectòria europea amb reeixides actuacions al Teatro alla Scala de Milà 1966 i el Covent Garden de Londres, escenari on actuà successivament a partir del 1973 Cantà al Metropolitan de Nova York el 1968 i s’hi presentà reiteradament en temporades posteriors, tant en papers de soprano com de mezzosoprano El 1986 fou lady Macbeth en la…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Londres per ampliar la seva formació El 1960 debutà amb un concert a la capital britànica i el 1965 es presentà al Covent Garden amb The Rape of Lucretia , de B Britten Posteriorment s’incorporà a la companyia d’aquest teatre londinenc Interpretà amb gran èxit el paper d’Octavian El cavaller de la rosa a Chicago 1972, paper que repetí al Metropolitan de Nova York 1973 i a l’Òpera de París 1976, abans d’enregistrar-lo sota la direcció de G Solti El 1974 actuà al Festival de Bayreuth, on tornà en…

Deixeble de Frank Bridge, fundà l’English Opera Group Eminentment líric, tingué una gran afinitat amb Henry Purcell i considerà l’òpera com la forma musical més fascinant Peter Grimes 1945, la seva primera òpera, li donà la celebritat Seguiren després The Rape of Lucretia 1946, Albert Herring 1947, Let's make an Opera 1949, Billy Budd 1951, revisada el 1960, The turn of the Screw 1954, Midsummer Night's Dream 1960 i Death in Venice 1973, entre d’altres Ha compost obres per a orquestra, amb parts vocals i instruments solistes o sense, un ballet, música de cambra, religiosa, coral…

Fou deixebla de R Henderson, A Redshaw, H Oppenheim i P Hamburguer i debutà a la catedral de Southwark el 1948 amb Messiah , de GF Händel Poc després fou contractada en diversos teatres d’Anglaterra i la seva fama s’estengué En 1969-70 participà en el Festival d’Holanda i també feu incursions en el repertori barroc en el context de la Setmana Bach d’Ansbach A partir d’aleshores s’especialitzà en l’obra de JS Bach, sense oblidar algunes peces de música sacra de GF Händel, WA Mozart, L van Beethoven, F Mendelssohn i B Britten Sobresurten també les seves interpretacions de l’obra de Gustav…

H Purcell Dido and Aeneas , núm 3, ‘Ah Belinda’ , fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Un ground o ground bass acostuma a presentar valors llargs, unes dimensions, tot i que variables, no gaire extenses, una direcció melòdica descendent i un final caracteritzat per un gir clarament cadencial vegeu exemple La repetició constant del ground no exclou algunes modificacions com ara el canvi de mode o de to H Purcell Dido and Aeneas , núm 3, ‘Ah Belinda’, compàs 45 i següents D’altra banda, tot i que l’ús d’un ground pugui originar unes variacions variació i acostar-se molt a la xacona o a la…