Resultats de la cerca

Generalment, en tota improvisació hi ha elements predeterminats a partir dels quals s’improvisa La improvisació, doncs, no sol afectar tots els paràmetres musicals alhora És molt freqüent, per exemple, improvisar una melodia a partir d’una progressió harmònica preestablerta, o bé improvisar ornamentacions sobre una melodia donada La improvisació és un element essencial en molts tipus de música, entre els quals mereix un lloc destacat el jazz Però també en la música culta de tradició europea sempre hi ha estat present, per exemple en l’ornamentació de melodies, en la realització del baix…

Aquesta nota, sobre la qual es desenvolupen les altres parts melòdiques, acostuma a ser la més greu del conjunt

Es formà musicalment a la ciutat de Madrid i a partir del 1933 fou professor d’harmonia del conservatori Molt interessat pel folklore musical, publicà una Reseña histórica de la tonada 1913, amb transcripcions de música antiga, i el Cancionero musical y poético del siglo XVIII 1916 Entre les seves obres, fortament influïdes pel folklore, cal destacar la suite per a orquestra Arrabales castellanos i la sarsuela Mar y cielo , realitzada en collaboració amb Manuel Fernández Caballero

En el cas de les trompes naturals, l’anomenada quinta de trompa es produeix quan la veu superior arriba a l’harmònic 9 des d’un harmònic contigu i, alhora, la veu inferior arriba a l’harmònic 6 des d’un harmònic contigu descomptant l’harmònic 7 i en la mateixa direcció que la veu superior vegeu exemple Qualsevol 5a directa que es produeixi de manera anàloga es denomina quinta de trompa, tot i que no estigui realitzada per aquest instrument

Estudià amb el seu pare i posteriorment ho feu amb Gaspar Cassadó, André Navarra i Sándor Vègh L’any 1969 fundà a Amsterdam el Trio Mendelssohn, amb el qual enregistrà diversos discos La seva tasca docent, realitzada entre d’altres centres al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i l’Alta Escola de Música d’Utrecht, inclou un mètode en vídeo sobre la tècnica del violoncel, editat l’any 1981 El 1989 fundà a Girona el Conjunto Ibérico, octet de violoncels amb seu a Amsterdam Ha escrit diverses obres sobre la història del violoncel

Estudià al Pembroke College de Cambridge 1958-66, on es doctorà el 1969 Fou professor conferenciant a la Universitat de Cambridge 1966 i a Oxford 1971, i professor convidat a la Universitat d’Indiana, a Bloomington El 1980 fou nomenat catedràtic de musicologia a la Universitat de Glasgow S’interessà sobretot per la música del segle XIX i és especialment conegut pels seus estudis de la música francesa Nomenat editor general de la nova edició completa de les obres d’H Berlioz realitzada el 1965, fou un dels impulsors del renaixement de l’interès per la música d’aquest compositor Ha…

Cada estat té una orquestra simfònica, un conservatori de música o una facultat de música a la Universitat La música culta compta amb dues intèrprets de fama internacional, la soprano Nellie Melba 1859-1931 i Joan Sutherland 1926, i la Sydney Opera House, un dels conjunts de sales d’òpera i concert de disseny més agosarat i de millor acústica del món també destaquen alguns compositors notables Percy A Grainger 1882-1961, deixeble de Ferruccio Busoni i amic d’Edward Grieg, i Arthur Benjamin 1893-1960 En l’actualitat la música australiana més popular és una síntesi dels cants introduïts al…

Estudià a la seva ciutat natal i, a vuit anys, debutà com a nen prodigi dirigint la Sisena simfonia , ’Patètica’ de PI Cajkovskij Posteriorment amplià la seva formació a França, on, durant els anys trenta, fou contractat per FI Šal’apin per a dirigir l’orquestra de la Gran Òpera Russa Després fou reclamat per L Massine, que el contractà el 1937 per als Ballets Russos de Montecarlo, amb els quals viatjà als EUA El 1940 es traslladà a Anglaterra, on fixà la seva residència Exercí la seva tasca sempre com a director convidat, a excepció d’una breu titularitat al capdavant de l’Orquestra…

Filla de pare d’origen polonès, dugué a terme una destacada carrera concertística, especialment durant els anys quaranta i cinquanta Debutà a set anys i fou alumna de l’Acadèmia Marshall L’any 1940 actuà al Casal del Metge i el 1941 ho feu al Palau de la Música Catalana Posteriorment tocà a Madrid i Sant Sebastià, i inicià una trajectòria concertística fonamentalment realitzada a l’Estat espanyol A Madrid, fou professora de l’Escuela Superior de Canto Presidí la secció espanyola de la Societat Internacional de l’Educació Musical 1977 i és autora dels assaigs Música para las aulas…

Vida Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Ll Millet, A Nicolau i E Vázquez, amb la qual s’especialità en la tècnica del cant El 1915 guanyà les oposicions per a ocupar una plaça de professora de cant Especialitzada en lied i cançó catalana, fou collaboradora habitual dels concerts de l’Orfeó Català, formació en què actuava com a solista El 1921 participà en la primera interpretació a l’Estat espanyol de la Passió segons sant Mateu de JS Bach, estrena realitzada al Palau de la Música Catalana de Barcelona sota la direcció de Lluís Millet Collaborà amb el Quartet…