Resultats de la cerca

Sovint ha estat assimilada a la bibliografia biblioteca del Congrés de Washington

El grup es dissolgué el 1988 La seva discografia en àlbums comprèn Take the Heat of me 1977, Love for Sale 1977, Night Flight to Venus 1978, Oceans of Fantasy 1979, Boonoonoonoos 1981, Christmas Album 1981, Ten Thousand LightYears 1984 i Eye Dance 1985 El grup ha venut aproximadament 150 milions de discs i aconseguí  50 discs d'or, 42 de platí i 1 de diamant Boney M fou rebut per la reina Elisabeth II d'Anglaterra al palau de Buckingham i entrà al llibre Guinness dels rècords en ser el primer grup musical pop a actuar a l'antiga URSS, el 1978

Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare, Joaquim Canals, i amb Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes i Roda , del qual heretà la tradició musical francesa Acabada la carrera musical inicià una intensa activitat concertística arreu d’Europa i de l’Estat espanyol L’acompanyaren, entre d’altres, les orquestres de París, Lausana, Sanremo i Barcelona, amb Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Desarzens, Eduard Toldrà, Pich Santasusana, Farina i altres directors de renom Del seu ampli repertori destaquen les estrenes d’algunes de les obres dels compositors…

Arrelat en el món del jazz , estudià becat al Berklee College of Music, i feu la primera gira amb l’orquestra de Lionel Hampton el 1951 Simultàniament començà a treballar com a arranjador independent, prestant els seus serveis a molts músics, entre els quals hi hagué Clifford Brown, Count Basie, Cannonball Adderley, Jay McShann, Dizzy Gillespie i d’altre El 1956 realitzà una gira com a trompetista en la big-band de Dizzy Gillespie, i enregistrà, a nom seu, This is how I feel about jazz L’any següent signà un contracte amb la discogràfica Mercury i la seva distribuïdora francesa Barclay, que…

Estudià piano i violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, composició amb J Zamacois i instrumentació per a cobla amb Joaquim Serra Fou intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Als anys quaranta fou arranjador de música de ball i començà a compondre per cobla De les seves obres es destaquen la suite simfònica Poema de l’amor que neix 1951, el poema Fra Garí 1963, Joiosa 1966, Suite per a cobla i percussió 1975, Concert per a trompa i cobla 1984, obres per a cobla com Tríptic de records 1971 i diverses…

Començà la carrera musical amb la Nova Cançó El 1967 enregistrà, amb el segell Edigsa, un primer disc senzill amb temes com No volem esperar com abans o Napalm Amb el grup La Rondalla de la Costa 1976, contribuí a impulsar la música folk en català i publicà l’àlbum Records de València Molt relacionat amb Joan Manuel Serrat, amb qui compartí diversos projectes, aquest li dedicà la cançó Per al meu amic Fou també productor de diversos projectes, com ara el primer àlbum del duo Ia & Batiste, Chichonera’s cat 1975, el disc de Guillermina Motta Remena nena 1971 o el grup Patatas Fritas, amb…

De pares catalans, a deu anys anà a residir a Begur Baix Empordà, on el 1883 ja era organista de la parròquia Amplià els estudis musicals a Barcelona Escriví sardanes, música de cambra, peces per a orgue i sarsueles Fou crític musical de Las Noticias de Barcelona i publicà Records d’una evolució musical a l’Empordà L’obra musical de N'Albert Cotó 1913, un estudi sobre els manuscrits musicals de Pep Ventura i un altre sobre el contrapàs cerdà, que intentà de restaurar a l’Empordà Féu estudis d’astronomia i fou un dels fundadors de la Societat Astronòmica de Barcelona 1910 Des…

Començà la seva carrera com a pianista i, encara a Alemanya, escriví la banda sonora de catorze pellícules El 1959 s’establí als Estats Units, on es dedicà als arranjaments El 1963 esdevingué director musical de Verve Records, i posteriorment treballà per a Herb Alpert’s A&M label Collaborà amb Bill Evans, Quincy Jones, Stan Getz, Frank Sinatra, Barbara Streisand i João Gilberto D’ençà del 1970 es dedicà gairebé de manera exclusiva a la música culta, amb obres com el ballet Some Times , escrit per a l’American Ballet Theatre, Symbiosis , per a piano de jazz i orquestra,…

Estudià música a l’Escolania de Montserrat Encara molt jove, a Balaguer, fundà i dirigí les entitats musicals Choral Bergusiana, Cultural Bergusiana, la Banda Municipal, la Banda Popular i la cobla La Comtal Bergusiana, formació aquesta darrera on també tocà el tible Durant cinquanta anys fou mestre de capella i organista de l’església de la Concepció, de Barcelona, fins que es retirà el 1986 Escriví música religiosa, instrumentà per a cobla balls populars i escriví nombroses sardanes, entre les quals destaquen Flor d’ametller , L’Atlàntida , Oriental , Les primeres violes , La font del…

És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants guardons Mercat…