Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
lligadura
Música
Antic signe de notació musical que agrupa dues o més notes.
El seu significat entre els segles XII i XVI varia, segons que es tracti de notació neumàtica o quadrada, de notació modal o de notació mensural En el primer cas, l’únic que indica és un conjunt de notes que es canten sobre una síllaba, mentre que en els altres dos casos s’integra dins un sistema rítmic En la notació modal, el valor de les seves notes depèn de la seva combinació amb altres lligadures, dins del conjunt d' ordines que se succeeixen tot al llarg de la melodia En la notació mensural, totes i cadascuna de les notes que integren una lligadura tenen valors fixos predeterminats,…
John Garth
Música
Compositor anglès.
Hom creu que era originari de Durham, bé que no se sap pràcticament res de la seva vida Autor de sis notables concerts per a violoncel publicats el 1760, sobresortí també per dues sèries de sonates publicades el 1768 i en 1772-82 respectivament La denominació de sonata referida a peces per a un conjunt instrumental que era format per un clavicordi, com a instrument solista, acompanyat per dos violins i un violoncel era habitual entre alguns compositors del nord d’Anglaterra Els contemporanis de Garth celebraren la naturalitat i la frescor d’aquestes obres, que constaven, en la…
Pere Codolar
Música
Teòric de la música català.
Ingressà al monestir de Montserrat el 1739 després d’haver passat per l’Escolania Allí es formà musicalment sota el mestratge del pare Benet Esteve, i en un moment indeterminat fou enviat com a regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Durant una estada al monestir de Samos Galícia, escriví en castellà el tractat Examen musical , on desenvolupà diversos temes de teoria musical, des de la més purament teòrica i especulativa fins a la referida a la pràctica del cant pla, de la polifonia i el contrapunt Hi figuren molts exemples de mestres montserratins El…
tragédie en musique
Música
Nom amb què es coneix l'opera seria a la França d’abans del 1773 i en la qual es destacaren autors com J. Ph. Rameau o J.B. Lully.
També s’anomenava tragèdia lírica Referida a les peces musicals amb referents literaris de la Grècia i la Roma clàssiques, hom distingeix diversos períodes de la seva història entre el 1673 i el 1687 coincidint amb l’esplendor de l’obra de Lully, entre el 1688 i el 1733 abans de Rameau i a partir del 1733 anys d’esplendor de Rameau El gènere incloïa llibrets adaptats d’obres de Th Corneille, J Racine i Molière, ambientats en espais allegòrics i amb la voluntat de fusionar el teatre declamat i la música, separats per números de ballet basats en composicions dels esmentats autors i…
Ramon Vidal de Besalú
Música
Escriptor i joglar català.
Probablement fou joglar en la seva joventut, i més tard mestre de trobar, o, el que és el mateix, professor de retòrica i poesia Freqüentà, entre d’altres, la cort d’Alfons I de Catalunya-Aragó i la d’Alfons X el Savi de Castella És autor de tres extenses narracions en vers, escrites en occità La primera, L’ensenyament de joglar , tracta amb nostàlgia dels viatges d’un joglar per diverses corts i la forma de comportar-se per a guanyar-se l’afecte dels seus senyors La segona, Judici d’amor , es desenvolupa en la cort d’Hug de Mataplana, on es debaten problemes sentimentals i cortesos La…
simbomba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de membrana.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de fricció a un pal en contacte amb una membrana Consta d’un recipient de terra cuita -test, gerro, catúfol-, llautó, fusta, etc, que té la boca recoberta per una membrana tensada, amb un pal o canya subjecte a la part central de dita membrana Aquesta membrana es posa en vibració en fregar rítmicament el pal amb la mà lleugerament humida És un instrument de so indeterminat, una mica ronc i penetrant, i s’ha utilitzat tradicionalment en l’acompanyament de cants populars, de ronda o carnaval, i actualment, sobretot, en les reunions familiars o…
diabolus in musica
Música
Designació llatina dels teòrics dels segles XIV-XVI referida al tríton successiu o simultani, l’ús del qual contravenia les regles.
Encara el 1725, en el Gradus ad Parnassum, de JJ Fux, el mestre Aloysius recorda al deixeble Josephus l’existència del rodolí " Mi contra Fa/diabolus in musica " mi i fa no representen aquí els noms moderns de notes, sinó que formen part de la locució amb què en l’antic sistema hexacordal es denominava l’interval de tríton El sobrenom, encara ben conegut, ha quedat reduït a fet anecdòtic, però és un record viu del paper que ha tingut el tríton, potencialment destructor de la tonalitat
,
ornament
Música
Genèricament, paraula referida a cadascun dels diferents elements que intervenen en l'ornamentació, sigui quina sigui la seva naturalesa, melòdica, harmònica, rítmica, tímbrica, etc.
D’una manera més concreta, s’aplica normalment al conjunt de recursos destinats a enriquir una melodia mordent, appoggiatura , trinat, grupetto El Barroc fou l’època de màxima esplendor d’aquests ornaments, i podien ser introduïts lliurement per l’intèrpret, o bé indicats pel compositor mitjançant petites notes i signes Aquestes indicacions no tenen un valor mètric assignat i la seva interpretació, tot i seguir unes pautes, depèn en gran manera del criteri de l’intèrpret S’anomena nota principal aquella sobre la qual es realitza l’ornament, i notes auxiliars les altres que hi intervenen
música de Belgrad
Música
Música desenvolupada a Belgrad (Sèrbia).
El seu nom en serbocroat és Beograd La pertinença de la ciutat a diversos estats i imperis al llarg de la història l’han fet receptora d’una gran quantitat d’influències Al segle IX els búlgars li donaren el nom actual, que significa ’Ciutat Blanca' Del 1521 al 1867 formà part de l’imperi Otomà Posteriorment esdevingué capital de la república 1868 i del regne 1882 de Sèrbia el 1918, del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens el 1945, de la República Socialista Federal de Iugoslàvia, i, a partir del 1992, de la Federació Iugoslava Abans que res, però, Belgrad és el centre polític i cultural del…
Alfons I de Catalunya
Història
Música
Literatura catalana
Primer rei de Catalunya-Aragó (1162-96).
Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…
, ,