Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Victor-Charles Mahillon
Música
Musicòleg belga.
Membre d’una família de fabricants d’instruments de vent, de jove treballà al taller del seu pare, Charles Mahillon, però després es consagrà a l’estudi de l’acústica, camp en què és més conegut Entre el 1869 i el 1887 publicà la revista "Écho musical" Arran de la mort del seu pare es reincorporà a l’empresa familiar i fabricà excellents reproduccions d’instruments, especialment dels instruments de vent en ús durant els segles XVI i XVII El 1876 fou nomenat conservador del museu d’instruments del Conservatori de Brusselles, al qual aportà la seva pròpia collecció, formada per més…
Centre de Documentació Musical de Catalunya
Música
Institució fundada a Barcelona l’any 1983 sota els auspicis de la Generalitat de Catalunya i la direcció de Montserrat Albet.
El seu objectiu és aplegar llibres, manuscrits, impresos i reproduccions de música culta catalana a fi de posar-la a l’abast dels estudiosos i intèrprets i contribuir a la seva conservació i difusió Installat a l’antiga casa residència de Josep Bartomeu, el Jardí dels Tarongers, el Centre disposa d’una sala de música amb murals de Vila Arrufat, presidida pel piano Pleyel d’Enric Granados La biblioteca té més de 12 000 volums, molts dels quals procedeixen dels fons musicològics de Josep Subirà, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Claudi Martínez Imbert, Josep M Lamaña o Lluís Benejam…
Josep Maria Lamaña i Coll
Música
Enginyer, intèrpret i musicòleg català, fill de Lluís Lamaña i Arenas (Barcelona, 1868-1964), autor de l’obra sobre la vida musical barcelonina Barcelona Filarmónica (1927).
Vida Estudià violí i trombó al Conservatori del Liceu de Barcelona Collaborador habitual d’Higini Anglès i de Josep Ricard i Matas en els temes d’organologia, disciplina que treballà des de jove, publicà les primeres monografies sobre instrumentari espanyol històric Fou el fundador de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, i des del 1935 fou un dels principals promotors, juntament amb Higini Anglès i el Dr Santiago Alcover, del grup Ars Musicae de Barcelona, dedicat a la interpretació amb instruments històrics, grup que dirigí fins el 1961, en què fou rellevat per E Gispert A més dels…
Répertoire International d’Iconographie Musicale
Música
Projecte internacional creat el 1971 per a la classificació, catalogació, reproducció i estudi de tots els materials i fonts iconogràfiques relacionats amb la música.
Disposa d’una comissió internacional formada per historiadors de l’art, directors de museus, musicòlegs, iconòlegs i colleccionistes privats, que actua de consellera Concebut com una eina que faciliti la recerca, se serveix de les noves tecnologies per als seus catàlegs i reproduccions dels materials iconogràfics, i constitueix el corpus més complet de materials visuals per a l’estudi de la música Els seus treballs s’organitzen al voltant de dos projectes d’investigació l’inventari de l’art occidental, amb temes musicals des de l’any 1300 fins a l’actualitat, i un segon dedicat a…
André Mocquereau
Música
Musicòleg francès.
Feu els vots com a monjo benedictí a Solesmes, el 1877 Ordenat el 1879, posteriorment fou prior del monestir 1902-08 Es consagrà a l’estudi del cant gregorià sota la direcció de Dom J Pothier, el qual substituí com a mestre de capella a Solesmes el 1889 El 1887 començà a concebre la idea del seu monumental treball titulat Paléographie Musicale , per tal de defensar el Liber gradualis 1883, que havia estat atacat pels seguidors de les edicions oficials del cant gregorià, com Pustet de Ratisbona Aquest treball, el primer volum del qual aparegué el 1889, conté reproduccions…
documentació musical
Música
La documentació musical en el seu vessant escrit està lligada, en els seus orígens, al naixement de la notació musical, primerament manuscrita i, a partir del segle XV, també impresa.
Des de l’aparició dels primers manuscrits -que a partir del segle V incloïen neumes- fins avui, l’acumulació de materials musicals escrits a Europa ha anat despertant un gran interès per recollir noves melodies, comparar-les, estudiar-les, interpretar-les i emmagatzemar-les Els diferents documents musicals s’han estudiat atenent múltiples factors, com ara la data, els gèneres o formes als quals pertany la música que s’hi descriu música litúrgica, profana, cambrística, instrumental , els compositors, la procedència geogràfica, el suport sobre el qual s’anoten, el format i la presentació, o bé…
Projecció exterior de la cultura catalana 2019
Música
  Literatura catalana
  Esport
  Cinematografia
  Art
  Arquitectura
  Teatre
  Folklore
Rosalía, juntament amb J Balvin, va rebre el premi MTV al millor videoclip de música llatina i a la millor coreografia per la cançó © MTV Rosalía, Rosalía i Rosalía Si el 2018 podia haver-hi algun dubte sobre quina va ser la nau capitana de la cultura catalana a l’exterior, l’any 2019 va dissipar totes les possibles incerteses Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía , es va consolidar com la catalana més universal del moment de manera incontestable Al març va publicar el megaèxit Con altura , un homenatge al reggaeton que es va convertir en el segon videoclip més reproduït del 2019…
clarinet

Clarinet contralt en mi bemoll
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub d’uns 65 cm clarinet en si♭ de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El clarinet més estès és el clarinet soprano en si♭ La seva família inclou, a grans trets i anant cap a l’agut, els clarinets en do, re, mi♭  requint per antonomàsia i la♭ Anant cap al greu, hi ha el clarinet en la el segon en importància, el corno di bassetto en fa, el clarinet en mi♭ contralt, el clarinet baix si♭ i el clarinet contrabaix en mi♭ i el clarinet contrabaix en si♭ Aquest darrer està afinat una…
Segle XX
Música
Qualsevol aproximació a la tasca (en certa manera impossible) de resumir què ha estat la música al segle XX s’enfronta per força a dos problemes.
El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…