Resultats de la cerca

La resposta, anomenada també ’comes’, correspon a la segona entrada de l’exposició i és, per regla general, la versió del subjecte en el to o la regió de la dominant De fet, que l’interval de la imitació sigui la 5a J asc o la 4a J desc és una conseqüència d’aquesta voluntat d’oposar la tònica i la dominant Tanmateix, una resposta pot, en determinades ocasions, situar-se també en la zona de la subdominant JS Bach Fuga per a orgue , BWV 531 o produir-se a altres intervals com ara la 3a m desc D Šostakovič 24 Preludis i fugues , opus 87, fuga núm 21, compàs 9 o la 3a M…

Des del moment en què es produeix l’excitació del generador de l’instrument ja sigui corda, membrana, llengüeta, etc fins que s’estabilitza el so desitjat, succeeixen una sèrie de fenòmens acústics transitoris que s’interpreten com a resposta La interacció entre la resposta i l’estímul afecta decisivament la qualitat del so resultant -sobretot l’estabilitat i el timbre-, tant a l’inici de la nota com a la seva continuació Sovint, els intèrprets graduen la resposta del seu instrument -la relació estímul-resposta- per tal d’obtenir-ne…

Aquesta resposta no pot ésser mai un cànon, car les funcions tonals de la fuga estan invertides, però no pas canviades La tònica del subjecte és la dominant de la resposta, i a l’inrevés

Els dos fenòmens fan referència a la veu que imita la veu inicial però no s’han de confondre, ja que, si bé en un cànon l’antecedent designa una veu en tota la seva extensió, en una fuga la resposta només designa la versió en la dominant del subjecte inicial

La mutació, que pot afectar un sol interval o més d’un, suposa, doncs, que no es produeixi una transposició exacta del subjecte en la resposta Una resposta que presenta una mutació s’anomena resposta tonal una que no presenta cap mutació s’anomena resposta real Cal remarcar que l’explicació teòrica de les mutacions ha estat un dels temes més controvertits de la teoria de la fuga resposta JS Bach L’art de la fuga , BWV 1080, Contrapunctus 1 © Fototecacat/ Jesús Alises

Els seus precedents formals són el cànon, la caccia i el ricercare La denominació de fuga ja apareix al s XIV en l’obra del teòric Johannes de Muris L’estructura de la fuga escolàstica és la següent s’inicia amb l' exposició , on apareix el tema, anomenat també subjecte o antecedent , i la resposta o consegüent en una segona veu aquesta resposta és la imitació del subjecte sobre un grau diferent de l’escala i pot ésser efectuada per inversió, augmentació i disminució el subjecte i la resposta són presentats en la mateixa tonalitat, però a una distància…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops…