Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Lightnin’ Hopkins
Música
Guitarrista i cantant de blues nord-americà.
Treballà de manera itinerant per Texas, fins que el 1946 començà a enregistrar la seva música El primer èxit fou Katie May , el qual seguiren Tim Moore’s Farm 1949 i Hopkins’ Sky Hop 1954 Amb l’adveniment del rock passà a l’oblit, però arran de la revitalització del folk-blues , els anys seixanta, recuperà la categoria, actuà en nombrosos festivals i tingué bones vendes discogràfiques Hopkins fou un dels músics més representatius de l’estil de blues rural de Texas
Sourindro Mohun Tagore
Música
Musicòleg, pedagog i mecenes bengalí de la música.
Format a Calcuta, es dedicà a l’estudi de la música hindú amb KM Goswami i LP Misra, i s’especialitzà en el sitar 1856-58 També estudià música occidental Collaborà econòmicament en la publicació d’alguns dels primers tractats generals de música i de llibres d’instrucció musical en bengalí, d’alguns dels quals fou coautor Fou molt important per a la revitalització de la cultura a Bengala al segle XIX Fundà nombroses escoles de música a Calcuta, a les quals subministrà professors, llibres i material Contribuí a desvetllar l’interès per la música hindú entre la classe mitjana de…
Felipe de J. Villanueva Gutiérrez
Música
Pianista, director i compositor mexicà.
Fou un dels músics mexicans més notables en el conreu de la música de cambra, juntament amb E Elorduy i J Beristain Inicià la formació musical amb el seu germà Luis i més tard rebé lliçons d’H Pineda Quan només tenia sis anys tocava el violí i compongué la seva primera obra El 1873 es traslladà a la capital per perfeccionar els estudis de piano amb A Valle Aviat destacà també com a director i compositor És autor d’obres ballables -se li atribueix la popularització de la danza criolla - i d’algunes obres líriques, com Un día de asueto i Keofar , aquesta darrera amb influències italianes El…
Johannes Crüger
Música
Compositor i teòric alemany.
La seva principal contribució a la música alemanya del segle XVII fou la revitalització del coral protestant Estudià teologia a la Universitat de Wittenberg Saxònia, i el 1622 esdevingué cantor a Sant Nicolau, a Berlín, plaça que mantingué fins a la seva mort, i també professor al Grauen Kloster Gymnasium de la capital alemanya Com a teòric exercí una notable influència, però encara fou més important la seva contribució a la música religiosa alemanya Compilà, arranjà i també compongué melodies de corals, moltes dels quals, com Nur danket alle Gott 'Doneu gràcies al Senyor', Jesu…
Coral Universitat de les Illes Balears
Música
Conjunt coral fundat el 1977 per Joan Company, el seu director.
La seva creació significà una renovació i revitalització del món musical mallorquí, comparable a la transcendència que en el seu moment tingueren la Capella de Manacor i la Capella Clàssica El seu repertori, integrat per més de 300 obres, comprèn des del cant gregorià fins a la música contemporània Ha actuat a les principals sales de concerts amb nombrosos conjunts orquestrals de l’Estat espanyol i de diversos països europeus Ha estat dirigida per P Bender, S Brotons, P Cao, E Colomer, S Mas, VP Pérez, T Pinnock, C Stepp, V Sutej, R Werthen, i els compositors Ernesto i Cristóbal…
Tradicionàrius
Música
Cicle de música tradicional catalana.
Fou el punt de partida d’una revitalització de la música d’arrel tradicional als Països Catalans a partir del principi dels anys noranta Creat el 1988 per l’Associació Cultural TRAM, una entitat formada per persones interessades en la promoció de la música i la cultura tradicional catalana, com ara el músic Jordi Fàbregas, Tradicionàrius ofereix una programació de concerts i balls durant els mesos de gener a març El 1993 TRAM, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia, l’ICUB Institut de Cultura de Barcelona i el Centre de Promoció de la Cultura…
festa de les caramelles
Folklore
Música
Festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Nova: una colla de cantaires visiten cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles.
Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses variants en alguns…
Lluís Virgili i Farrà

Lluís Virgili i Farrà
Fundació Orfeó Lleidatà
Educació
Música
Director musical i pedagog.
Establert a Lleida amb la família 1931, es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat 1934-36, i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’ Orfeó Lleidatà , reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39 Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en collaboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats…
,
René Jacobs
Música
Contratenor i director d’orquestra belga.
Estudià filologia clàssica a la Universitat de Gant, mentre realitzava estudis musicals a Brusselles, on treballà amb Louis Devos, i a la Haia, on rebé lliçons d’Alfred George Deller S’especialitzà en música barroca cantà en els conjunts dirigits per Gustav Leonhardt i Nikolaus Harnoncourt Ha contribuït decisivament a la revitalització de les veus de contratenor Després de formar part de diversos conjunts corals, el 1974 debutà a Amsterdam amb Erismena , de F Cavalli Fundador del Concerto Vocale 1977, aviat compaginà les actuacions com a cantant amb la direcció, i inicià una…
,
Orfeó Lleidatà
Música
Entitat coral catalana.
Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat es reorganitzà a partir del…