Resultats de la cerca

Encoratjat pels seus pares, inicià els estudis musicals a la Xina amb el pianista i director d’orquestra italià Mario Paci, estudis que quedaren interromputs quan esclatà la Revolució Xinesa el 1948 els pares, perseguits durant la Revolució Cultural, se suïcidaren el 1966 A partir de llavors visqué en diversos països d’Europa tot ampliant la seva formació Debutà el 1951 interpretant el Concert per a piano núm 5 de Beethoven El 1953 guanyà el tercer premi del Concurs de Piano de Bucarest i el 1955 un premi especial al Concurs Internacional de Piano F Chopin de…

Fou page de la musique de Lluís XVI, i les seves obres es tocaren al Concert Spirituel del 1788 Treballà com a teclista al Théâtre de Monsieur des del 1789, i com a acompanyant principal a partir del 1791 L’any 1792 s’incorporà a la Guàrdia Nacional per a tocar música durant els Festivals de la Revolució En 1796-98 i 1802-16 treballà al Conservatori de París Durant els primers anys de l’Imperi fou considerat un dels millors acompanyants al piano, a més d’un violinista excellent Els primers anys de la dècada del 1790 tingué èxit com a compositor de música d’escena Fou un prolífic…

Fou autor d’una Missa de rèquiem , de tres misses solemnes, d’un magníficat i d’un Libera me de la missa de difunts Com a conseqüència de la Revolució Francesa, les seves obres anaren a parar al monestir de Montserrat

Organista de la catedral de Perpinyà, és autor d’una Missa de rèquiem , de tres misses solemnes, d’un Magnificat i d’un Libera me de la missa de difunts A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat del monestir

El 1791 compongué l’himne dit més tard La Marseillaise , que ell dedicà originalment a l’exèrcit del Rin, sense cap intenció republicanista fou empresonat com a lleial a la monarquia el 1793 Després de la Revolució compongué altres himnes Chant du combat , 1800, romances per a piano i corda, cançons, etc

És un dels fundadors i màxims representants del moviment de cantautors cubans anomenat Nueva Trova Cubana Les seves composicions giren al voltant del sentiment amorós i del compromís amb la Revolució Cubana i dels pobles llatinoamericans Entre els seus discs cal destacar Días y flores 1975, Unicornio 1982, la trilogia Silvio 1993, Rodríguez 1994 i Domínguez 1996, i Expedición 2002

Estudià a París, on, protegit per Auber, inicià una carrera de pianista que la revolució del 1848 truncà Tornà a Madrid, on fou un dels creadors de la sarsuela moderna, amb obres com El campamento 1851 i Si yo fuera rey 1862, influïdes per l’òpera italiana És autor d’un recull de cants i danses populars ibèrics en tres volums 1874-1910

Anà a París, on la Revolució truncà la seva carrera militar Passà a Itàlia, on estrenà òperes com Artaserse 1794 i Il tonneliere 1797 Tornà a París, on es féu famós, amb el nom de Nicolò, com a autor d’òperes còmiques, com Le médecin turc 1803 i Cendrillon 1810 N'escriví unes quantes amb Boieldieu la fama d’aquest, però, acabà eclipsant-lo en part

Els seus versos tenen un caràcter narratiu proper a la balada Sovint és acompanyat d’alguns instruments integrants del mariachi , com ara el guitarrón , el bandolón o l’arpa Com a dansa, s’associa principalment a la regió mexicana de Huaxtec La seva popularitat s’estengué també a altres països, com Guatemala i Veneçuela

A París es donà a conèixer amb òperes com Le faux lord 1765, Toinon et Toinette 1767 i Sabinus 1774 Cofundà i dirigí el Concert des Amateurs 1769-73, i fou codirector del Concert Spirituel, on introduí simfonies de Haydn i seves Mestre de música des del 1774 i director de l’Opéra de París, amb la Revolució Francesa esdevingué el compositor oficiós de la República, per a la qual escriví marxes, himnes, etc Posteriorment escriví també música religiosa