Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Francesca Cuzzoni
Música
Cantant italiana.
A 16 anys debutà a Bolonya, i el 1722 anà amb Händel a Londres, on cantà amb èxit Ottone El 1732 actuà amb la seva rival Faustina Bordoni en l’òpera Euristeo , de Hasse
Leo Slezak
Música
Tenor txec.
Debutà a Viena 1896 amb Otello Aviat assolí fama mundial i actuà a Europa i Amèrica D’un repertori amplíssim, fou considerat rival de Caruso Enregistrà molts discs i intervingué en films Es retirà el 1934
Norma
Música
Òpera de Vincenzo Bellini, sobre llibret de F. Romani, estrenada a Milà el 1831 (a Barcelona, el 1835).
És considerada una de les obres més destacades del bel canto italià del segle XIX la dificultat del paper de la protagonista la sacerdotessa dels druides, Norma, enamorada del romà Pollione i rival d’Adalgisa fa que només pugui ésser interpretada per sopranos molt destacades
Angelo Masini
Música
Tenor italià.
Debutà el 1867 a Finale Emilia, amb Norma , de Bellini Aviat es convertí en un dels tenors més cèlebres d’Europa El seu repertori incloïa òperes de Rossini, Donizetti, Auber i Meyerbeer En 1880-81 actuà al Liceu de Barcelona, i en 1881-82 a Madrid, on, en anys successius, fou el rival de Gayarre Tornà al Liceu en 1882-85 i 1886-87 Es retirà el 1905
Joan Vilomara
Música
Cantor, baixonista i copista català.
Probable deixeble de J Cererols a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir al juny del 1656 Poc abans, ja havia començat a exercir de cantor major, ofici que mantingué amb tota constància i fidelitat durant més de trenta anys A la capella de música tocava el baixonet " con gran primor y suavidad ", segons les cròniques de l’època A més, també s’esmerçà a escriure llibres de cor, tan pulcrament que no tingué rival en la calligrafia
Francesco Provenzale
Música
Compositor napolità.
Fou degà del conservatori de Santa Maria di Loreto, de Nàpols, i director del de la Pietà dei Turchini 1673-1701, mestre de la Real Cappella i de la capella dels virreis de Nàpols Fou un dels introductors de l’òpera veneciana a Nàpols amb les seves òperes, com Lo schiavo di sua moglie 1672, contribuí a formar l’escola napolitana d’òpera, de la qual és considerat el cap juntament amb el seu rival Alessandro Scarlatti També escriví oratoris
Giovanni Pacini
Música
Compositor sicilià.
Fill del tenor Luigi Pacini, el 1813 estrenà a Milà l’òpera Armeta e Lucindo l’èxit assolit el féu aviat un rival de Rossini, l’estil del qual imitava Es destacà novament amb La schiava in Bagdad 1820 a Barcelona el 1823, Gli arabi nelle Gallie 1827 i, sobretot, amb la seva obra mestra, Saffo 1840, d’instrumentació més acurada, que repetí en Medea 1843 i Buondelmonte 1845 També deixà la simfonia Dante 1865 i alguns oratoris, i publicà Le mie memorie artistiche 1865 i obres didàctiques
Antonio Salieri
Música
Compositor italià.
Format a Venècia, gràcies a LGasmann passà a la cort de Viena, on destacà aviat com a operista Es mostrà seguidor de Gluck Armida, 1771, però també féu òperes bufes, com Don Chisciotte alle nozze di Gamace 1771 o La calamita dei cori 1774, que li donaren fama amb la seva Europa riconosciuta s’inaugurà el Teatro alla Scala de Milà, el 1778, i el 1787 l’òpera Tarare —text de Beaumarchais— féu sensació a París Rival de Mozart, hom arribà a dir que l’havia emmetzinat tema d’una òpera de Rimskij-Korsakov Deixà també música instrumental i religiosa
symphonion
Música
Instrument mecànic de so programat que consisteix en una capsa de música amb una pinta metàl·lica de dents afinades, que són pinçades per unes rodes dentades, accionades al seu torn per un disc metàl·lic amb pestanyes que sobresurten de la seva cara inferior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat El nom prové de l’empresa Symphonion Co, de Leipzig, que a partir del 1886 comercialitzà aquest tipus de capses de música amb disc amb pestanyes El mecanisme fou inventat per Paul Lochmann, que cercava de facilitar el canvi de les peces reproduïdes A més del mecanisme bàsic, alguns symphonions incorporaven elements de percussió, com planxes de metall Una altra marca comercial de capses de música basades en discos amb pestanyes fou Polyphon , de la companyia rival, també de Leipzig, que començà la seva producció en sèrie als…
Riccardo Stracciari
Música
Baríton italià.
Després d’haver estat corista en funcions d’opereta, inicià estudis de cant a Bolonya El 1901 actuà a Lisboa, i la temporada 1904-05 debutà a la Scala de Milà Successivament es presentà al Covent Garden de Londres 1905, el Metropolitan de Nova York 1906-07, l’Òpera de París 1909 i el Teatro Real de Madrid 1909-10 Destacat intèrpret de papers verdians, entre el 1905 i el 1915 fou el rival de T Ruffo Del 1917 al 1919 fou membre de l’Òpera de Chicago, i el 1928 inicià una prematura decadència que l’apartà ocasionalment dels escenaris, si bé actuà de manera més o menys intermitent…