Resultats de la cerca

És la unitat en el sistema d’equivalències de les figures A l' indicador mètric , per tant, es representa amb el número 1 La pausa de rodona s’indica amb el signe ww

Equival a dues blanques blanca, quatre negres negre 1 8, etc, i la seva durada equival a un compàs de 4/4

Les pauses, a l’igual de les figures, poden ser, de més gran a més petita de quadrada, rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, semifusa, quartifusa i octifusa Cada una val la meitat de l’anterior i el doble de la següent La pausa de rodona s’ha d’escriure a sota de la 4a línia del pentagrama, i la de blanca, a sobre de la 3a línia o bé fora del pentagrama, respectivament a sota o a sobre d’una línia addicional Les pauses també poden portar un o més punts, que n’augmenten la durada en la meitat del valor anterior La pausa de rodona s’utilitza per a omplir…

A la vegada és dues o tres vegades més gran que la minima La seva aparició, al segle XIII, coincidí amb la de la notació mensural Durant el Renaixement, i després en el Barroc, fou adoptada com a unitat de mesura Es representà mitjançant un rombe, que amb el temps es transformà en l’actual figura de la rodona el seu silenci, que s’indica per mitjà d’un traç vertical descendent unit a qualsevol de les línies del pentagrama, és el model del qual deriva el silenci de rodona

Modernament, consisteix en una fracció -dues xifres l’una al damunt de l’altra, normalment sense ratlla divisòria- que indica la proporció entre el valor total de cada compàs i el d’una rodona Així, 34, que es llegeix "tres per quatre" o simplement "tres quatre" i que, fora de la partitura, sol escriure’s en forma de fracció convencional 3/4, assenyala que a cada compàs hi entren figures per valor equivalent a tres quartes parts de la rodona una blanca amb punt, tres negres, sis corxeres, etc També s’utilitzen amb relativa freqüència uns altres signes que són…

Al s XIII hom la representà amb un rombe negre, i posteriorment, al s XV, es transformà en una figura blanca que donà origen a la rodona actual

Representa 1/128 part de la rodona La figura de quartifusa apareix poc en les partitures, encara que és conegut l’ús que en feu Beethoven en les sonates per a piano, opus 13, Patètica I Grave , i opus 27 núm 1 Adagio con espressione i Allegro vivace Els teòrics classifiquen també l’octifusa , que equival a la meitat de la quartifusa, encara que el seu ús és encara més infreqüent que el d’aquesta última

També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Quan s’abandonà la diferenciació entre les dues tipografies de la lletra b, la b rodona - b mollis o b rotundum , origen del signe bbbbbbb- i la b quadrada - b durum o b quadratum origen del signe n - que representaven respectivament el sibbbbbbb i el si n , als països germànics es continuà anomenant amb la lletra B el sibbbbbbb i s’adoptà la H potser per la seva relativa semblança al signe del becaire per al si n