Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
Romanticisme
La mar de glaç (1823-24), per Caspar David Friedrich
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l’art i de la vida.
El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren com a…
Romanticisme
Música
Període històric de la música occidental que abraça el segle XIX i els primers anys del XX i durant el qual la música es convertí en l’expressió artística més sublim.
La seva funcionalitat i el tipus de públic al qual s’adreçava canviaren, tot adoptant uns trets estètics sovint antagònics, segons els models o les zones geogràfiques on es desenvolupà Orígens del terme En sentit estricte, el mot Romanticisme no és representatiu de la major part del segle XIX, ni tampoc té el mateix significat a tots els llocs on es manifestà El moviment aparegué en la literatura anglesa al final del segle XVIII, en les obres de W Wordsworth, ST Coleridge, PB Shelley i W Blake Per als escriptors anglesos, romantic significava quelcom salvatge i capriciós En citacions de la…
postromanticisme
Música
Terme que s’utilitza per a fer referència al Romanticisme tardà (Romanticisme).
Es tracta d’un terme equívoc perquè el seu prefix suggereix que es refereix al període posterior al Romanticisme quan, en realitat, el postromanticisme s’inclou dins d’aquest període
romança
Música
Terme, emprat tant en el gènere vocal com en l’instrumental, que, com a títol genèric d’una obra independent, designa una de les anomenades ’peces de caràcter’ (peça de caràcter), amb forma lliure, típiques del Romanticisme.
El seu tret principal és, doncs, el caràcter, de tipus líric, evocat per una melodia com a element preponderant sobre qualsevol altre Tot i que, com a peça de caràcter que és, no té una estructura fixa determinada, la seva forma acostuma a ser la d’una cançó estròfica, un rondó, unes variacions o la d’una peça ternària reexpositiva El tempo sol ser lent Es troben exemples de romances vocals en l’obra de G Rossini, G Donizetti i G Verdi, entre d’altres En l’òpera, la romança sovint va precedida del recitatiu, igual que l’ària, la qual substitueix en ocasions En la música…
Escola de Viena
Música
Nom amb què és conegut el grup de compositors format per Franz Joseph Haydn, Wolfang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven.
L’any 1961, en el Congrés de Musicologia de Nova York, es definí el terme Classicisme com la sèrie de trets característics compartits per la música d’aquests compositors Tot i que cap dels tres compositors esmentats no nasqué a Viena, el fet que les seves carreres es desenvolupessin molt sovint a la capital austríaca feu que la musicologia moderna acabés batejant l’escola amb el nom d’aquesta ciutat La creació, al principi del segle XX, de l’anomenada Segona Escola de Viena , d’A Schönberg, A Berg i A Webern, és la causa que sovint se l’anomeni Primera Escola de Viena Els seus inicis se solen…
Vatroslav Lisinski
Música
Compositor croat.
Estudià dret, i música amb JK Wisner von Morgenstern Després d’algunes obres primerenques d’èxit ràpid, l’òpera Ljubav i zloba 'Amor i malícia', 1845-46 el convertí en el capdavanter del primer Romanticisme a Croàcia i l’iniciador de la música nacionalista dels eslaus del sud El 1847 anà a Praga a perfeccionar-se amb B Kittl i KF Pitsch En aquest període compongué cançons i les obertures Jugoslavenka 1848 i Bellona , inici de la seva altra gran òpera, Porin 1848-51, no estrenada fins el 1897 La repressió posterior a les revoltes del 1848 l’obligà a deixar la música Les seves…
falsa repetició
Música
En una forma sonata, fragment situat a continuació de l’exposició simulant-ne la repetició.
La repetició de l’exposició fou normal al llarg del Classicisme, però caigué en desús en el Romanticisme, d’acord amb uns ideals estètics en els quals la repetició literal cada cop tenia menys cabuda Tanmateix, alguns dels desenvolupaments romàntics s’iniciaven amb la represa parcial del tema principal preservant-hi tant les característiques temàtiques i instrumentals com les tonals En aquest sentit, l’inici del desenvolupament no es distingia en res de la repetició de l’exposició de tal manera que el compositor aconseguia, amb aquest recurs, fusionar l’exposició amb el…
finale
Música
En l’òpera dels s. XVIII i XIX, peça final d’un acte o de l’obra, que es caracteritzava pel fet de reunir en escena tots els personatges i pel fet de prescindir de recitatius.
Mozart i Rossini portaren el finale a una complexitat extraordinària Durant el Romanticisme tendí a desaparèixer, pel seu caràcter convencional
Johann Peter Emilius Hartmann
Música
Compositor danès.
Estrenà òperes com Ravnen ‘Corbs’, 1832 i Liden Kirsten ‘La petita Cristina’, 1846 És un dels compositors més preeminents, juntament amb NGade, del Romanticisme danès
tonalitat paral·lela
Música
Tonalitat que, canviant el mode, manté la mateixa tònica que una tonalitat de referència.
Així, per exemple, la tonalitat parallela de re major és re menor La modulació a la tonalitat parallela és un recurs expressiu que fou molt utilitzat en el Romanticisme
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina