Resultats de la cerca

Vida Deixeble de N Paulís i M Oltra, ha estat una figura clau en el procés de regeneració que experimentà la música de cobla des del 1976 Ha destacat per la seva tenacitat en el perfeccionament dels instruments catalans i per la recuperació i divulgació del llegat per a música de cobla, ja que donà a conèixer el flabiol com a instrument de concert i en fomentà el repertori de cambra El 1977 creà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i a partir del 1979 en fou professor al Conservatori del Liceu El 1983 fundà la Cobla Sant Jordi, que també…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll Millet, violoncel amb J Soler i harmonia amb E Morera El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb A Roussel i V d’Indy, mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la República a Espanya, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al costat dels republicans El 1939…

Estudià a Barcelona amb Lluís Millet i Enric Morera   El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d'Indy , mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al costat dels republicans El 1939 retornà a Le Havre, on residí la resta de la seva vida dedicat a la composició musical Amb Concert per a quartet de corda i orquestra…

Probablement deixeble del P Cererols a l’Escolania de Montserrat els anys 1665-71, el 17 de setembre d’aquest darrer any ingressà com a monjo al monestir Arpista molt destre, fou també mestre de l’Escolania 1705-15, compartint el càrrec amb el P Vicenç Pressiac i en substitució del P M López mentre aquest exercí d’organista a Valladolid Davant les pressions centralitzadores de la Congregació de Valladolid, a la qual pertanyia el monestir de Montserrat, defensà amb fermesa els drets tant dels monjos antics escolans com dels mateixos escolans que pertanyien a la Corona de Catalunya…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes Consisteix en un tambor cilíndric, de dimensions petites, l’alçada del qual sol ser igual o lleugerament superior al diàmetre El so és produït per dues membranes de pell o de material plàstic tensades, muntades i fixades a pressió damunt el bastidor, que fa també de caixa de ressonància Solen ser colpejades amb una baqueta amb el cap ovoide o esfèric Conegut des de l’època medieval, per la seva mida -que permet subjectar l’instrument penjat al coll i tocar-lo amb una sola…

És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre  Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…

La música occidental ha emprat sistemes d’aquest tipus des del segle XIV, i majoritàriament estan relacionats amb la tècnica de tocar un determinat instrument Enfront de la notació mensural de tipus convencional, els signes de la qual indiquen l’alçada i el valor d’una nota, les tabulatures fan servir uns signes que assenyalen la manera d’obtenir els sons en un instrument concret, i d’altres que serveixen per a indicar-ne el valor Si bé avui dia s’ha imposat la notació amb pentagrama, algunes de les seves característiques principals procedeixen de les tabulatures, com per exemple l’ús de…

Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…