Resultats de la cerca

Els primers documents de música russa són els manuscrits de notació neumàtica en la qual es troben els cants de l’Església ortodoxa russa, basats en una escala formada per tres tetracords diatònics La música culta profana fou molt posterior La música fou protegida pel tsar Miquel I, però hom ha d’arribar als regnats de Pere el Gran, les tsarines Anna i Isabel, i molt especialment Caterina II, per a veure aparèixer els primers músics autòctons, com M Berezovskij 1745-1777, D Bortn'anskij 1755-1825 i E Fomin 1761-1800, al costat dels músics francesos i napolitans…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Té tres cordes i una caixa de ressonància triangular, amb un llarg mànec amb trasts La tapa de la caixa de ressonància és plana i el fons és format per diverses peces de fusta que convergeixen en un dels angles En el model més comú, la primera corda és de metall i està afinada en la3 Les altres dues són de budell o de niló i estan afinades a una quarta inferior, mi3 Els seus orígens daten, probablement, del segle XVII La gran difusió que experimentà al llarg del segle XIX fou possible, en part, pel…

Inicià els estudis de piano a sis anys a l’Escola Central de Moscou, i posteriorment els continuà al conservatori de la capital russa, on fou deixebla de Lev Oborin L’any 1968 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, fet que li obrí les portes a una carrera de gran projecció internacional, amb un reeixit debut al maig del 1971 al Théatre de la Ville de París en un concert dedicat a joves solistes soviètics Dotada d’una gran tècnica, ha esdevingut una destacada intèrpret de l’obra de S Prokof’ev, de qui ha interpretat un aplec d’obres poc conegudes, com…

Visqué una infantesa i una adolescència molt difícils, marcades per un trencament familiar traumàtic i per les dificultats econòmiques Estudià música a la seva ciutat natal amb V Garina El 1944 fou contractada per una companyia teatral que actuava per als soldats L’any 1951 començà estudis acadèmics de cant, que hagué d’interrompre en contreure la tuberculosi Tanmateix, l’any següent fou seleccionada per a cantar al Teatre Bol’šoj de Moscou, on el 1953 debutà a Eugeni Oneguin , de Čajkovskij L’any 1955 es casà amb el violoncellista Mstislav Rostropovič  i, com a ell, les autoritats…

Vida Feu estudis de piano i composició al Conservatori de Kazan fins el 1954, any en què es traslladà a Moscou, on estudià al Conservatori amb N Pejko 1954-59 i amb V Šebalin fins que es diplomà el 1963 Des d’aleshores ha treballat com a compositora independent S’inicià en la interpretació amb instruments rars de les repúbliques orientals i del Caucas, dels quals ha sabut extreure noves experiències sonores Gràcies a l’amistat amb Gidon Kremer que estrenà i enregistrà Offertorium , un impactant concert per a violí del 1980, revisat el 1982 i el 1986, la seva obra aviat travessà fronteres i es…

Estudià violoncel amb AE Glen i composició al Conservatori de Moscou amb L Nikolajev, R Glière i B Javorskij Feu classes al Conservatori Popular 1912-17 i treballà al Comissariat d’Instrucció 1918-27 i a l’Editora Estatal de Música Collaborà en les obres del Teatre Hebraic de Moscou i exercí de crític musical Si bé els primers anys del règim soviètic encara estigué sota la influència del seu amic A Skr’abin, aviat formà part de l’Associació per a la Música Contemporània, amb N Roslavec i A Mosolov El seu interès pels diferents folklores orientals deixà pas a fórmules menys personals i més…

Es presentà en un concert a la Sala Gran del Conservatori de Moscou, i uns quants mesos més tard realitzà la primera gira per l’URSS Aleksandr Gauk en fou el primer director 1936-41, i l’han succeït Natan Rakhlin 1941-45, Konstantin Ivanov 1946-65, Jevgenij Svetlanov 1965-2000 i Vasilij Sinajskij, director artístic i de l’orquestra des del 2001 El seu repertori està dedicat bàsicament a la música russa, i compositors com S Prokof’ev, A Khačaturjan, D Kabalevskij i D Šostakovič han dirigit la formació en la interpretació de les seves obres El mateix Šostakovič i T Khrennikov,…

En el moment de la seva creació, formava part del Comitè de la Ràdio de la Unió Soviètica i no fou fins el 1953 que adquirí la denominació d’Orquestra Filharmònica de Moscou OFM Sota la direcció de Samosud presentà obres dels nous compositors soviètics, sense oblidar els concerts de música d’òpera, que molt sovint oferien títols poc coneguts pel públic de la Unió Soviètica El 1958 Kirill Kondrasin començà una intensa relació amb l’OFM, que el dugué a esdevenir-ne director musical del 1960 al 1975 Kondrasin modernitzà l’orquestra, que a partir de llavors es presentà a les principals sales del…

Estudià al Conservatori de Música de Moscou amb AN Pirumov i N Rakov Es graduà amb una òpera de cambra, Banquet en temps de pesta 1972-76, basada en una peça curta d’AS Puškin Ha rebut una gran influència d’Edison Denisov, i en el seu estil, enquadrat dins d’un serialisme molt lliure i amb trets encara romàntics, es pot observar una intensitat dramàtica en l’orquestració Ha usat sovint la poesia d’O Mandel’štam com a inspiradora de les seves obres, com és el cas de Tres poemes 1970, Tristia 1981 o Silentium 1991 La seva cantata Sonets de Petrarca 1976 fou interpretada a Colònia i també al…

Començà els estudis musicals a l’Escola Professional de Leningrad 1937-39 i tot seguit entrà al Conservatori, on estudià amb D Šostakovič 1939-50, amb la interrupció de la guerra La seva primera obra coneguda és un concert per a piano del 1946 Durant els anys cinquanta es dedicà a les suites orquestrals aptes per al règim, que mostren influències del seu mestre i un cert neoromanticisme Després anà polaritzant la seva obra cap a un estil d’oposicions entre silencis i abruptes sonoritats Utilitzà les tècniques de composició més modernes, amb notacions sovint properes al cant salmòdic gregorià…