Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Miguel Poveda

Miguel Poveda
© Damián Calvo / M Poveda Producciones, S. L.
Música
Cantant de flamenc.
Es donà a conèixer com a intèrpret de flamenc el 1993, en obtenir diversos guardons en el Festival de Cante de las Minas de La Unión Múrcia, com ara la Lámpara Minera Poc després va actuar a la pellícula La Teta i la Lluna , de Bigas Luna, i enregistrà el seu primer disc, Viento del Este 1995, al qual seguí Suena Flamenco nominat per al Grammy Latino 2000, amb el qual va actuar arreu d’Europa, i collaborà com a artista invitat al muntatge La vida es sueño de Calixto Bieito per al Festival Internacional d’Edimburg També ha participat en espectacles com Contrastes , amb Agustí Fernández La…
sistema pentatònic
Música
Sistema musical basat en cinc notes.
Sèrie de quintes i els cinc modes pentatònics © Fototecacat/ Studi Ferrer La seva presentació escalar s’anomena escala diatònica diatonisme Les característiques fonamentals del sistema heptatònic són, d’una banda, la divisió de l’octava –en la seva presentació escalar– en dos tipus d’intervals 2a M i 2a m amb una ordenació determinada les 2es m estan el màxim de separades entre si i, de l’altra, l’interval format entre les notes més allunyades del grup de set formen l’interval de 4a aug o 5a dis també anomenat tríton i…
música andalusina
Música
L’art musical del palau cordovès dels omeies es convertí aviat en un fidel reflex del de Damasc, amb esclaves que cantaven en àrab tot pulsant les cordes del llaüt.
Foren famosos els cantors i instrumentistes orientals que actuaren a la cort dels omeies, però l’impuls musical decisiu fou donat per Ziryāb, poeta i filòsof de Bagdad, arribat a Còrdova el 822 Fou el creador de l’escola andalusina, que donà alguns teòrics importants, i d’un repertori amb quatre modes fonamentals i llurs derivats que donaren naixença a les 24 nūba andalusines, forma parallela de les grans suites vocals instrumentals L’Orient no té un equivalent d’aquestes grans nūba , que podien durar hores i hores Al s X, la cort omeia…
Karl Ditters von Dittersdorf
Música
Compositor i violinista austríac.
Vida Rebé una educació culta, i es formà en la llengua i la cultura franceses A set anys inicià els estudis de violí, que posterioment perfeccionà amb J Ziegler El 1751 entrà al servei del príncep de Saxònia-Hildburghausen, a la cort del qual estudià composició amb Giuseppe Bonno, que l’introduí en l’estudi del Gradus ad Parnassum de Johann Joseph Fux En dissoldre’sl’orquestra del príncep, treballà per al comte Durazzo, i el 1762 fou nomenat director del teatre de la cort L’any següent acompanyà Gluck a Itàlia per a l…
cant gregorià
Música
Repertori de cants litúrgics utilitzats per l’Església cristiana d’Occident des de l’Edat Mitjana.
Les seves melodies, exclusivament vocals, són escrites a una sola veu sobre textos llatins Pren el seu nom de Gregori I, papa entre els anys 590 i 604, a qui la tradició iniciada per Joan el Diaca segle IX n’atribuí la composició Tot i que aquesta atribució és poc fiable, la iconografia cristiana acostuma a representar Gregori I recollint les melodies directament de l’Esperit Sant, que, en forma de colom, les hi dicta a l’orella Aquesta llegenda gaudí d’un gran predicament durant l’època medieval Si bé el paper de Gregori en la composició del repertori…
acústica de les sales

Un adequat equilibri entre el so directe i el so reflectit (primera reflexió) és el que fa conceptuar l’acústica d’una sala com a bona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Música
Branca de l’arquitectura que estudia les qualitats acústiques dels recintes (influència de la seva geometria i característiques físiques sobre el so original provinent d’una font) i les tècniques de construcció per a modificar-les.
Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de factors que hi…
,