Resultats de la cerca

Vida Nasqué circumstancialment a Mallorca, on els seus pares, que eren catalans, s’exiliaren durant la guerra del Francès Altra vegada a Barcelona 1822, inicià els estudis musicals amb Ramon Vilanova, llavors mestre de capella a la catedral Vers el 1830 es traslladà a Madrid per estudiar al conservatori, institució que li atorgà el primer premi de piano el 1832 Aquest any viatjà a París, on estudià amb PJ Guillaume Zimmermann i rebé grans elogis de HJ Bertini, F Liszt i AF Marmontel El 1836 s’establí a Lió, on es dedicà a la docència i a fer concerts De nou a Barcelona 1852, continuà la seva…

Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar , feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional com a…

La proposta incloïa diverses activitats, que es realitzaven alternadament interpretació de cançons, recitació de poemes i estrena d’obres sobre textos de poetes com J Verdaguer, A Mestres, J Maragall, JM de Sagarra, J Carner i T Garcés, als quals es dedicaven les sessions Així mateix, complementà les sessions líriques amb concerts de música de cambra

Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Coral romput…

Deixeble d’Enric Morera, fou organista a l’església de Santa Eulàlia durant deu anys, abans i després de la Guerra Civil Espanyola A partir del 1930 començà a ser conegut com a compositor popular de sardanes N’escriví uns 200 títols, els més cèlebres dels quals foren Ídols de fang 1939, Les noies de la Torrassa 1945, Fiscornejant o El menut de casa Entre les sardanes més elaborades cal esmentar Entre els pins i les sabines o Ma terra plana 1946 És autor de la sarsuela La cançó de l’Empordà 1964 i de l’òpera Rondalla d’esparvers , sobre un poema de JM de Sagarra, estrenada al…

Estudià cant al Conservatori de Música del Liceu amb E Kemeny El 1959 debutà a Sabadell amb La bohème i dos anys després fou la Micaela de Carmen a Barcelona Més tard es presentà a Madrid i es traslladà a Alemanya, on cantà en diversos teatres, especialment a Dortmund, que acollí unes reeixides representacions d’ Il Trovatore El 1975 estrenà al Gran Teatre del Liceu Rondalla d’esparvers , de J Ventura i Tort, òpera basada en l’obra homònima de Josep Maria de Sagarra Actuà sovint a San Francisco, on cantà Carmen amb P Domingo, i també al Teatro de Bellas Artes de México, on el…

Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…

El 1963 passà a formar part d’ Els Setze Jutges , després d’un recital a la Facultat de Dret, on debutà amb la cançó La sirena Del 1964 al 1970 gravà sis singles de cançons molt influïdes per Georges Brassens i aquest any publicà el primer elapé, Enric Barbat , amb cançons d’una sèrie de “recitals de butxaca" dirigits per Joan de Sagarra i acompanyat al baix per Jordi Clua El 1971 estrenà l’espectacle musical La iaia de l’Enric , amb text arranjat per Manuel Vázquez Montalbán , direcció artística de Mario Gas i escenografia de Fabià Puigserver i, el 1972, amb Guillermina Motta Tango , del…

Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou  Cançó de carrer  1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren  Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol,  Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i cançons 1980, amb poemes de…

Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…