Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Budapest, on estudià piano i violí, i fou un dels deixebles predilectes de Jenö Hubay Del 1931 al 1934 formà part del Trio Hongarès i també d’altres grups de música de cambra L’any 1940 fundà el Quartet Végh, amb el qual obtingué el primer premi al Concurs de Ginebra el 1946 i feu nombroses gires de concerts durant quatre dècades De la seva carrera de solista es poden destacar les nombroses aparicions al Festival de Prada de Conflent entre el 1953 i el 1969 El 1962 fundà un festival de música a Cervo Itàlia El 1971 començà a impartir classes al Mozarteum de…

Treballà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest amb F Szekelydy Posteriorment amplià la seva formació a Roma i Milà, on fou deixeble de R Namcini i R Lani, respectivament El 1951 debutà com a Turiddu Cavalleria rusticana a Itàlia, i quatre anys més tard fou contractat per la Städtische Oper de Berlín El 1958 i el 1959 interpretà el paper titular de Lohengrin al Festival de Bayreuth, on tornà el 1966 com a Parsifal El 1960 es presentà a la Scala de Milà i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York, on actuà assíduament fins a la seva retirada, que tingué lloc al principi…

Deixeble de H Koessler a l’Acadèmia de Música de Budapest, posteriorment es traslladà a Leipzig, on estudià composició, direcció, orgue i violí al conservatori de la ciutat Tingué com a mestres M Reger i A Nikisch Rebé lliçons d’Arnold Schönberg a partir del 1913, any en què també inicià la redacció d’alguns assaigs musicals 1914-15 en la revista "Die Musik" De nou a Hongria 1916, esdevingué un dels crítics més apreciats Entre el 1924 i el 1950 escriví crítiques musicals en el diari "Népszava" A partir del 1951 fou professor al Conservatori de Budapest Dedicà els darrers anys de la seva vida…

El 1917 la seva família es traslladà a Budapest, on el jove Veress fou deixeble de Z Kodály composició i B Bartók piano a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt Durant els anys trenta realitzà diferents recerques sobre el folklore hongarès al Museu Etnogràfic de Budapest amb L Laitha El 1943 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, activitat que desenvolupà fins el 1949, any en què emigrà a Suïssa Ins tallat a Berna, començà a impartir classes de teoria musical i composició al conservatori i el 1968 fou nomenat professor d’etnologia musical i música del segle XX a la universitat…

És un dels representants més genuïns de l’escola pianística hongaresa del segle XX Estudià piano amb Béla Bartók i composició amb Zoltán Kodály El 1930 debutà a Budapest i set anys més tard ho feu al Wigmore Hall de Londres El 1939 oferí la seva primera actuació als Estats Units i s’establí a Nova York L’any 1946 estrenà el Concert número 3 , de Béla Bartók, amb l’Orquestra de Filadèlfia sota la direcció d’Eugene Ormandy En 1965-67 enregistrà la integral de l’obra per a piano de Béla Bartók, amb la qual aconseguí el Grand Prix du Disque del 1967 Aquest mateix any enregistrà l’obra pianística…

Estudià violí i composició amb Zoltán Kodály al Conservatori de Budapest El 1930 inicià la seva carrera com a solista i actuà amb diversos grups de cambra fins que el 1940 fundà el Quartet Vègh La seva carrera sovint es confon amb la del seu prestigiós quartet, però no s’ha d’oblidar la seva activitat com a solista, pedagog i director d’orquestra, desenvolupada especialment al Festival de Prada 1953-63, on collaborà amb Pau Casals, i en el Mozarteum de Salzburg, en el qual treballà des del 1979 fins a la seva mort Al capdavant de la Camerata Acadèmica de Salzburg desenvolupà una intensa labor…

Estudià al Liceu Musical de Békéstarhos 1947-50, impulsat per Zoltán Kodály, i posteriorment a l’Acadèmia de Música de Budapest 1950-57, on fou alumne de Ferenc Szabó i de Ferenc Farkas i, posteriorment, professor de contrapunt i composició del 1959 fins a la jubilació 1994 Treballà també a la ràdio hongaresa 1957-60 Obtingué un èxit notori, fins i tot fora del seu país, amb la primera òpera, Vérnász ‘Noces de sang’, 1964, basada en l’obra de Federico García Lorca Bodas de sangre , per la qual obtingué el premi Kossuth La seva producció operística té el reclam d’un teixit orquestral brillant…

Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…

Fundat el 1935, Sándor Vegh 1935 i Zoltán Székely 1935-70 foren, successivament, primer violí Peter Szervansky 1935, Sándor Vegh 1935-40, Alexandre Moskowsky 1940-59 i Michael Kuttner 1959-70 ocuparen el lloc de segon violí Denes Koromzay 1935-70 fou la viola, i Vilmos Palotai 1935-56 i Gabriel Magyar 1956-70, el violoncel Destacà per la divulgació que feu de la música contemporània, especialment de la de B Bartók, compositor del qual estrenaren el quartet número 5 El grup s’establí a Holanda des del 1937, i a partir del 1950 fou quartet resident de la Universitat del Sud de Califòrnia…

Estudià amb el seu pare i posteriorment ho feu amb Gaspar Cassadó, André Navarra i Sándor Vègh L’any 1969 fundà a Amsterdam el Trio Mendelssohn, amb el qual enregistrà diversos discos La seva tasca docent, realitzada entre d’altres centres al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i l’Alta Escola de Música d’Utrecht, inclou un mètode en vídeo sobre la tècnica del violoncel, editat l’any 1981 El 1989 fundà a Girona el Conjunto Ibérico, octet de violoncels amb seu a Amsterdam Ha escrit diverses obres sobre la història del violoncel