Resultats de la cerca

Es produeixen en forma de sèrie ascendent que sona juntament amb el so fonamental sovint no són identificables, excepte per experts, o no són percebuts, a causa de llur feblesa Els harmònics inferiors són uns sèrie de sons que tenen entre ells les mateixes distàncies de la sèrie ascendent Harmònics instrumentals són obtinguts pe la vibració d’una determinada part d’un cos sonor i són els únics que es poden considerar com a parcials

Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease

Cursà estudis secundaris i universitaris, que simultaniejà amb la seva formació musical a Alger, Niça, Grenoble i París El 1964 debutà com a director en una gira que el dugué per tot França Cinc anys més tard, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon Especialitzat en direcció d’òpera, del 1970 al 1972 dirigí a Dijon i després ho feu al Théâtre du Capitole de Tolosa 1972-79 El 1979 passà a dirigir la companyia Òpera del Nord, amb la qual exhumà obres oblidades d’autors romàntics francesos Parallelament, estrenà òperes d’autors contemporanis com T Nikiprowetzky Les noces d’…

Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue

Estudià cant amb A Robinson i el 1912 debutà a Chicago amb papers secundaris Aquell mateix any fou contractat a Graz per representar-hi el paper de Wotan La valquíria , ciutat en la qual actuà amb regularitat des d’aleshores Posteriorment cantà a Praga i Colònia, i el 1923 fou contractat per la Staatsoper de Berlín, on fou solista durant set anys En aquesta època actuà a Bayreuth 1925-31, al Covent Garden de Londres 1925-33 i al Metropolitan de Nova York 1924-43 Especialitzat en papers wagnerians, interpretà un Hans Sachs Els mestres cantaires de Nuremberg , un Holandès L’…

Estudià música al Conservatori d’Hamburg del 1963 al 1968, on tingué com a mestres Peter Hartmann piano, Egbert Gutsch oboè i Walter Steffens composició En acabar els estudis secundaris, cursà dret i musicologia a les universitats de Munic i Hamburg Des del 1988 és director general de l’Hamburg Staatsoper i de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg i el 1990 ingressà com a professor d' arts administration al Conservatori d’Hamburg El 1996 esdevingué director artístic de la Biennal de Munic Ha rebut diversos guardons, com ara un premi al Concurs Bartók de Composició Budapest, 1970 i…

Estudià piano al Conservatori de Música de Barcelona i poc després inicià estudis de cant amb Concepció Callao, Conxita Badia i més tard amb Jordi Albareda A partir de l’any 1966 entrà en contacte amb l’obra de Bach i interpretà el paper de l’Evangelista a les seves Passions El mateix any actuà a Atenes i Sant Miquel de Cuixà, sota la direcció de Pau Casals, cantant la part de tenor d' El Pessebre A Suïssa i Holanda actuà com a solista en diversos oratoris, com a La Creació de Haydn, i realitzà diverses gravacions Després d’una breu estada a Berlín anà a Ginebra, on intervingué…

Estudià música i cant a Hagen, Düsseldorf i Munic i el 1919 debutà a Coburg Membre de l’Òpera de Stuttgart en 1919-24, hi interpretà una quarantena de papers, entre secundaris i principals El 1925 tornà a Munic, on fou contractat a l’òpera de la ciutat i romangué fins el 1943 Destacà en diversos papers d’òperes de WA Mozart Papageno, Don Giovanni, G Verdi Macbeth, Rigoletto o R Wagner Amfortas, Telramund, sota la direcció de mestres com R Strauss i W Furt wängler, entre d’altres Parallelament, interpretà personatges operístics d’autors contemporanis com Pfitzner, de qui el 1931…

Estudià cant a Barcelona amb el mestre Blanch i posteriorment viatjà a Itàlia, on actuà ben aviat Especialitzat en un primer moment en papers còmics, poc després interpretà personatges dramàtics com el de Hunding La valquíria , que representà a Nàpols el 1926 Entre el 1930 i el 1932 actuà a la Scala de Milà i al principi dels anys trenta també freqüentà els teatres americans, especialment el Teatro Colón de Buenos Aires Amic de J Palet i d’A Pertile, sovint cantà al seu costat Durant el seu declivi actuà amb èxit en papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, i el 1957 participà…

Inicià els seus estudis musicals a Viena, i el 1950 debutà a l’Òpera d’aquesta ciutat en papers secundaris Tres anys més tard interpretà el Masetto del Don Giovanni mozartià, i posteriorment actuà amb gran èxit a Salzburg, el Metropolitan de Nova York i el Royal Festival Hall de Londres Entre el 1954 i el 1971 estigué casat amb Christa Ludwig, amb qui enregistrà nombroses òperes de la mà de mestres com H von Karajan, K Böhm o I Kertész De veu i formació molt completa, abordà el repertori barroc passions de Bach i clàssic òperes de Mozart, a més del romàntic Beethoven,…