Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Vladimir Ivanovič Rebikov
Música
Compositor rus.
Seguidor en un principi de Čajkovskij, elaborà un estil propi amb elements impressionistes i expressionistes En les seves obres per a piano, les Melomímiques , intenta combinar gest i so És autor també d’òperes, entre les quals L’Arbre de Nadal 1903
Carl Nielsen
Música
Compositor danès.
Seguidor de Niels Gade, és considerat el creador de la música moderna danesa, i ha influït els autors danesos contemporanis Les seves obres principals són sis simfonies 1892-1925, deu cantates, les òperes Saul och David 1901 i Maskarade 1906, molt popular a Dinamarca, un concert per a violí 1911, un per a flauta 1927 i un per a clarinet 1928
Giuseppe Maria Foppa
Música
Llibretista italià.
Cantor al Conservatorio dei Mendicanti, el primer dels seus més de vuitanta llibrets és Armida abbandonata 1781, musicat per Ferdinando Bertoni Adscrit al gènere còmic, es mostrà com un seguidor de Carlo Goldoni, amb influències franceses i de la Commedia dell’Arte Collaborà, entre d’altres, amb Gioachino Rossini L’inganno felice , 1812 i Gasparo Spontini Le metamorphosi di Pasquale , 1802, però els seus compositors més habituals foren Giuseppe Farinelli Un effetto naturale , 1803 La donna di Bessarabia , 1817, Simone Mayr Il segreto , 1797 Amor non soffre opposizioni , 1810…
Antonio Salieri
Música
Compositor italià.
Format a Venècia, gràcies a LGasmann passà a la cort de Viena, on destacà aviat com a operista Es mostrà seguidor de Gluck Armida, 1771, però també féu òperes bufes, com Don Chisciotte alle nozze di Gamace 1771 o La calamita dei cori 1774, que li donaren fama amb la seva Europa riconosciuta s’inaugurà el Teatro alla Scala de Milà, el 1778, i el 1787 l’òpera Tarare —text de Beaumarchais— féu sensació a París Rival de Mozart, hom arribà a dir que l’havia emmetzinat tema d’una òpera de Rimskij-Korsakov Deixà també música instrumental i religiosa
Michael Christian Festing
Música
Compositor i violinista anglès.
Estudià amb Francesco Geminiani, de qui es pot considerar un seguidor, i debutà el 1724 Director de la Italian Opera House de Londres 1737, participà en diverses associacions musicals amateurs Philarmonic Society i benèfiques Society of Musicians, del 1738, amb la qual també collaborà Georg Friedrich Händel, i dirigí els cicles de concerts dels Ranelagh Gardens, patrocinats per l’aristocràcia Les seves composicions instrumentals se centren principalment en el violí, sol o acompanyat per diversos instruments en sonates i en concerts Escriví també música vocal, com la cantata…
Jean-Frédéric Edelmann
Música
Compositor, clavicembalista i pianista alsacià.
El 1774 es traslladà a París, ciutat on ben aviat assolí fama com a compositor d’estil italià, intèrpret de clavicèmbal i piano i professor d’aquests instruments Seguidor del moviment jacobí durant la Revolució Francesa, el 1789 ocupà càrrecs administratius a Estrasburg, i per disputes i intrigues entre faccions acabà essent guillotinat En el seu catàleg destaca, per extensa, l’obra instrumental -sonates per a clavicèmbal, quartets, concerts i simfonies- Algunes indicacions de fraseig en les sonates suggereixen que foren concebudes per a l’incipient pianoforte També compongué…
Gossos

Integrants del grup Gossos
© Gossos
Música
Grup de folk-rock català format el 1993 a Manresa i integrat per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Oriol Farré i Roger Farré.
A partir del seu primer disc homònim, publicat el 1994, esdevingué un fenomen social i es consolidà com a seguidor català de figures del folk-rock com Neil Young, de qui heretà el gust per la instrumentació acústica i per les polifonies vocals Des d’aleshores ha refermat el seu lideratge en el panorama del rock català amb els àlbums En privat 1996, Metamorfosi 1998, que el 2008 rebé el premi Disc d’Or per haver superat els 40 000 exemplars venuts, Directament 1999, Cares 2001, El jardí del temps 2003, 8 2005, Oxigen 2007, Dia 1 2010 i Batecs 2013 Ha publicat també De viaje 2000, en castellà…
Nelson Goodman
Música
Filòsof nord-americà.
Seguidor de la tradició de la filosofia analítica, caracteritzada per la seva preocupació per l’estudi de la ciència, Goodman ocupà un lloc especial en aquesta branca del coneixement per fet d’haver analitzat el pensament de les arts Llenguatges de l’art 1974 és el llibre on abordà sistemàticament la qüestió sobre quina havia de ser la significació d’una obra d’art En aquest marc sorgiren valuoses apreciacions musicals, com ara una breu teoria de la partitura Per a Goodman una partitura és allò que defineix -però que no és- una obra, essent aquesta -l’obra- una "classe d’…
Giuseppe Ottavio Pitoni
Música
Compositor i teòric italià.
Estudià a Roma amb Francesco Foggia i el 1673, quan només tenia setze anys, fou nomenat mestre de capella a la població de Monterotondo, prop de la capital italiana El 1676 ocupà el mateix càrrec a la catedral de Rieti i posteriorment exercí funcions similars en diverses esglésies de Roma, com Sant Joan del Laterà o la Capella Giulia Entre el 1692 i el 1731 fou el responsable de les interpretacions musicals que promovia el cardenal Pietro Ottoboni Pitoni fou un compositor prolífic de música religiosa Escriví més de 3 000 obres sacres, entre misses, salms, himnes, càntics i motets En elles es…