Resultats de la cerca

Estudià amb M Kostrencici i debutà com a Mimí La bohème a l’Òpera de Zagreb 1942 Tres anys més tard fou contractada per a formar part de l’Òpera de Viena, escenari on debutà com a Cherubino Les noces de Fígaro El 1948 cantà Così fan tute a Edimburg amb la companyia del Festival de Glyndebourne, on actuà ininterrompudament entre el 1949 i el 1956 A partir d’aleshores fou considerada una de les intèrprets més destacades del repertori mozartià, al qual aviat afegí les òperes de Richard Strauss, com ara El cavaller de la rosa o Electra Posteriorment destacà també en òperes de R Wagner, G…

Fou deixeble de J Langlais en les disciplines d’harmonia, contrapunt i fuga, i també d’O Messiaen, el qual el posà en contacte amb la tècnica serial Entre el 1951 i el 1954 formà part del Groupe de Musique Concrète i, entre altres obres, compongué l’ Estudi per a cinta, únic treball realitzat en el camp de la música electrònica La seva trajectòria realitzà un veritable gir arran de la descoberta d’una traducció francesa de la novella La mort de Virgili , de Hermann Broch Llavors Barraqué es proposà un projecte de gran envergadura que tenia com a punt de partida l’obra d’aquest autor El…

Estudià a Roma amb Luigi Ricci després d’haver abandonat la carrera de dret Debutà el 1949 a la Scala de Milà interpretant el paper de Geronimo a Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Des d’aleshores s’especialitzà en els papers per a baix còmic de les opere buffe dels segles XVIII i XIX, especialment en obres de Mozart i Rossini Cantà a Viena, Brusselles, Zuric i Barcelona, i també al Festival de Glyndebourne i al de Salzburg Es casà amb la soprano Sena Jurinac

Rebé la seva formació musical al Conservatori de Música de París en les disciplines de piano, música de cambra, harmonia, contrapunt i composició, aquesta darrera amb D Milhaud El 1957 assistí als Cursos Internacionals d’Estiu per a la Nova Música de Darmstadt i tres anys més tard, el 1961, anà a ampliar els seus coneixements a l’Acadèmia de Música de Basilea sota el mestratge de P Boulez Les seves primeres obres, fins al principi dels anys seixanta, com ara les obres de cambra Étude III 1962, Équivalences 1963 i Polychronies I-II 1964, mostren influències de Boulez i també reminiscències…

Obtingué el primer premi del Conservatori de Música de París quan era alumne d’Yves Nat, a setze anys, i gràcies a Marcel Dupré i l’Associació Francesa d’Acció Artística anà a estudiar tres anys al Conservatori de Música de Moscou a la classe de Genrikh Neuhaus, del qual esdevingué assistent Durant aquells anys realitzà una quarantena de concerts per tot el país i nombrosos enregistraments a la ràdio estatal A partir del 1965 participà en els festivals més importants dels Estats Units i d’Europa Fou guardonat per la Fundació de la Vocació de França i es convertí en el solista de conjunts com…

Format com a violinista al conservatori de música de París, els anys quaranta entrà en contacte amb el jazz i actuà en diverses orquestres El 1953 creà la seva primera orquestra de música lleugera, i al llarg dels anys cinquanta i seixanta obtingué un gran èxit amb adaptacions orquestrals de cançons del moment, com ara Blue Tango i Limelight Assolí renom internacional amb l’orquestració del tema Only You , de The Platters, que arribà a incloure’s en les llistes d’èxits dels Estats Units També dirigí orquestres simfòniques i enregistrà obres de Mozart i Beethoven

El 1919 actuà a Londres Després recorregué els EUA i Europa, fins que 1949 s’installà definitivament a França, amb King Oliver i Duke Ellington Fou un dels millors clarinets dins l’estil Nova Orleans i un notable solista del saxòfon soprano, amb una interpretació molt expressiva i un vibrat lent

Abans de dedicar-se professionalment a l'espectacle i a la música treballà en oficis diversos L’any 1948 prengué la direcció del que esdevingué el cèlebre restaurant cabaret Chez Patachou, que rebé el suport de Maurice Chevalier, i on començà a cantar en espectacles que atragueren un públic molt nombrós A més d'obtenir un gran èxit com a intèrpret, pel seu local desfilaren tota mena d’artistes de talent i debutants de la cançó francesa, com ara Georges Brassens , Jacques Brel  i Charles Aznavour , entre els més famosos El 1952 debutà en el cinema i el 1955 actuà en French Cancan , de Jean…

Estudià a París i a Viena Féu una carrera brillant com a concertista i influí damunt Chopin És autor de quatre concerts per a piano i orquestra i d’obres didàctiques encara emprades en l’ensenyament digitació, tècnica de la mà esquerra, etc

Estudià amb C Ravier, i el 1959 actuà com a contratenor solista del Conjunt Polifònic de París, grup amb el qual mantingué una relació continuada Participà en destacats festivals internacionals de música antiga i també estrenà composicions contemporànies Capaç d’arribar a una extensió amplíssima més de tres octaves, interpretà diferents papers operístics per a la televisió, com ara el de Cherubino Les noces de Fígaro , i actuà sovint amb el conjunt Ars Antiqua de París, que cofundà amb Michel Sanvoisin el 1965 i amb el qual interpretà més de 2000 concerts