Resultats de la cerca

Fill d’emigrants jueus russos exiliats a causa de la revolució bolxevic, intentà dedicar-se a la pintura i, en no aconseguir-ho, es dedicà a la música, com a pianista i cantant en clubs parisencs d’ambient existencialista Aconseguí un cert èxit interpretant cançons pròpies influïdes per Boris Vian , que l’encoratjà El 1958 enregistrà el seu primer disc, Du chant à la une , que obtingué el premi Charles Cros l’any següent Continuà amb L’Étonnant Serge Gainsbourg 1961, Disque N°4 1962, Gainsbourg Confidentiel 1963, Anna 1967 i, sobretot, amb la cançó Poupée de cire, poupée de son , la qual,…

Estudià al Conservatori de París amb Olivier Messiaen i Simone Plé-Caussade Així mateix, rebé classes de René Leibowitz, que l’inicià en el dodecatonisme, i esdevingué un dels principals representants francesos del serialisme La seva ideologia comunista el portà a abandonar aquest llenguatge per tal de fer una música que mogués les masses obreres El 1959 fundà amb Louis Durey i altres compositors l’Associació de Músics Progressistes A partir dels anys seixanta, tornà al dodecatonisme, però alliberat ja de la rigidesa serial dels anys cinquanta Fou nomenat professor d’instrumentació al…

Nascut en una família jueva de músics, el 1888 es traslladà a Moscou, on es convertí al cristianisme Estudià composició i contrabaix al conservatori de la ciutat, i entre el 1894 i el 1905 tocà el contrabaix a l’orquestra del Teatre Bol’šoj El 1907 es traslladà a Berlín, on debutà com a director al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat El 1909 creà una orquestra pròpia, amb l’objectiu de propagar la música que li agradava, i la dirigí fins el 1915 Entre el 1917 i el 1927 dirigí l’Orquestra Estatal de Petrograd El 1922 dirigí el cicle de concerts de Quaresma al Liceu de…

Estudià dret a Peterburg, però finalment es decantà cap al teatre El 1898 fundà la primera revista russa d’art, "El món de l’art", i treballà al Teatre Imperial El 1909, a causa de les desavinences amb aquesta institució, es traslladà a París, on potencià l’art rus Aquesta tasca promotora culminà el 1911 amb la creació dels Ballets Russos La companyia acollí alguns dels millors artistes de l’època, com ara Anna Pavlova, Alicia Markova o Vaclav Nižinskij Encarregà obres a compositors contemporanis, entre els quals I Stravinsky, que veié representades a la capital francesa les seves obres L’…

Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…

Fou professor del Conservatori de Música de Sant Petersburg i posteriorment també exercí la docència a Kíev i al Conservatori de Música de Moscou Dirigí el Teatre Imperial de Sant Petersburg 1895-1911 i també els Ballets Russos de Serge de Diaghilev, a París Guanyà fama arreu d’Europa com a director i com a pianista La seva obra compositiva, però, no té el mateix interès, i només són dignes de menció algunes de les seves cançons i obres per a piano

Estudià als conservatoris de Sant Petersburg i Hèlsinki, i posteriorment feu la carrera d’enginyer civil a Karlsruhe 1921-27 Visqué a Berlín i Londres, i el 1939 s’establí als Estats Units, on ensenyà teoria i composició al Hartt College i el Westchester Conservatory Nova York, 1939-45 i composició a la Carnegie-Mellon University de Pittsburgh 1945-69 A Copland el presentà a Serge Koussevitzky, amb el qual mantingué una amistat difícil Segons confessà ell mateix, A Borodin i M Musorgskij influïren en la seva obra, com també ho feren més tard P Hindemith i, sobretot, I Stravinsky Els seus…

Tracta dels amors d’un noi i una noia expòsits, que pasturen els ramats de llurs amos La ingenuïtat d’ambdós protagonistes, la iniciació sexual de Dafnis i la satisfacció a la fi de llur passió amorosa són els temes centrals de l’obra Ha estat traduïda al català per Ramon Miquel i Planas 1905, Joan Ll Puig-Franqueses 1931 i Jaume Berenguer i Amenós 1963 Aquesta faula ha originat una òpera ballet de Joseph Bodin de Boismortier 1747, una opereta paròdica d’Offenbach 1860 i una simfonia coreogràfica de Maurice Ravel 1912, escrita per encàrrec de Serge de Diaghilev, modèlica per la…

Procedent d’una família molt vinculada a la música, el 1957 es graduà a l’Escola Superior de Música de Varsòvia, on havia estudiat piano amb Margerita Trombini-Kasuro i composició amb JA Maklakiewicz i Kazimierz Sikorski Aquells anys també estudià violoncel i direcció d’orquestra El 1967 guanyà els concursos Vianna da Motta Lisboa i Marguerite Long-Jacques Thibaud París, moment a partir del qual començà una brillant carrera de solista Recuperat d’un greu accident de cotxe, enregistrà la integral de l’obra de F Chopin Impartí classes al Conservatori Serge Rakhmaninov de París 1963-73 i a la…

Estudià al Conservatori de París amb Roland Charmy i Joseph Calvet, i finalitzà els estudis amb un primer premi de violí i un altre en música de cambra El 1963 fou distingit amb el premi especial del Concurs de Munic Durant els primers anys de la seva carrera feu nombroses aparicions com a solista, però des del final dels seixanta es dedicà plenament a la música de cambra El 1968 fundà el Quartet Via Nova Ha exercit la docència a l’Acadèmia del Llenguadoc, a l’Acadèmia d’Estiu de Niça, al Conservatori de París 1981- 2006 i des del 2006 a l'École Normale de Musique Ha estrenat el Concert per a…