Resultats de la cerca

Després de viatjar per la Toscana i el nord d’Itàlia durant uns quants anys, el 1568 esdevingué mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore de Bèrgam, plaça que ocupà fins l’any 1580 Sembla que mantingué freqüents contactes amb un patró milanès, Antonio Lodonio, al qual dedicà molts dels seus llibres de madrigals Retornà a Sicília el 1581 per encarregar-se del magisteri de capella de la catedral de Nicosia El 1583 era al servei del virrei Marcantonio Colonna Es coneixen prop de 250 madrigals d’aquest compositor, la major part sobre textos de F Petrarca, així com algunes misses i…

Estudià orgue i composició als conservatoris de Palerm i Florència i es llicencià en història de l’art a la Universitat de Florència el 1931 Fou professor d’història de la música i bibliotecari en diversos conservatoris i universitats Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília, de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i la de Societat de Musicologia Americana, entre d’altres Fou investit doctor honoris causa pel Holy Cross College 1970 i les universitats de Chicago 1975, Cambridge 1985, Princeton 1987 i Urbino 1996 Autor de nombrosos llibres i articles, fou una autoritat en…

Fou mestre de capella a Santa Maria la Maggiore de Bèrgam 1568-80, i a partir del 1581, mestre de capella de la catedral de la seva ciutat natal Compongué misses, motets, ricercari , sonets i lamentacions, i fou especialment conegut pels seus nou llibres de madrigals

Fou una de les personalitats més eclèctiques, originals i influents a l’escena musical italiana La seva música inclou i combina diversos estils musicals, des de la música antiga romàntica a la música experimental, passant per l’òpera, la música ètnica, el  rock progressiu o la música pop Les lletres de les seves cançons tenen un caràcter existencialista i reflecteixen els seus interessos, com la filosofia oriental o la meditació L’àlbum La voce del padrone 1981, del qual vengué un milió de còpies, revolucionà el panorama musical italià És autor de cançons de gran èxit, com ara  Centro di…

Era el fill segon de la família Rincón d’Astorga, d’origen espanyol, establerta a Sicília el 1624 El 1698 estrenà a Palerm La moglie nemica perduda, i de seguida marxà cap a Roma Allí entrà a formar part del cercle de l’ambaixador espanyol i conegué el poeta Biancardi, amb qui emprengué una vida errant i aventurera Sembla que cap al 1709 anà a Barcelona, on l’arxiduc Carles d’Àustria havia establert la seva cort reial i pogué estrenar i dirigir la seva òpera pastoral Dafni A Barcelona es feu amic de Caldara i junts anaren a Viena i passaren al servei de Carles, ara emperador…

Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…

Vida Nascut en una família de músics, posseïa una capacitat auditiva per sobre del normal, i a sis anys ja havia compost alguna obra sacra La seva educació es dirigí de manera gairebé exclusiva al terreny musical Segurament de la mà del seu avi, i seguint les petges del pare, Vincenzo començà a compondre una gran quantitat d’obres religioses, totes elles datades abans del 1825 El 1819 es traslladà al Conservatori de Nàpols, on Giovanni Furno fou el seu primer mestre El 1821 inicià els estudis de contrapunt amb Giacomo Tritto, i l’any següent ingressà a la classe de Nicola Zingarelli, director…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard els amplià a Roma, on es diplomà l’any 1981 Atret per la música barroca, estrenà l’oratori d’Alessandro Scarlatti Humanità e Lucifero a Beaune, França Fundà el grup orquestral L’Europa Galante, amb el qual ha enregistrat diverses obres, com ara Les quatre estacions de Vivaldi, sempre amb criteris historicistes i amb instruments originals L’estil de Biondi es caracteritza pel rigor musicològic i la frescor pròpia de la mediterraneïtat, especialment en el Barroc italià, però també en les seves interpretacions d’obres de Schubert,…

A banda dels seus estudis musicals, es doctorà en lletres Després perfeccionà la seva tècnica vocal a Roma Debutà a Florència el 1971 amb un recital dedicat a G Caccini, de qui s’ha convertit en especialista, tant des del punt de vista interpretatiu com musicològic El 1985 fundà una companyia lírica a Florència per tal de posar en pràctica les seves investigacions

El 1838 entrà en el cos de la guàrdia napolitana, però al cap de dos anys presentà la dimissió per raons polítiques Estudià cant i composició a Palerm amb Raimondi, i posteriorment ho feu a Milà amb F Lamperti i U Fontana Després dels fets revolucionaris del 1848, fou exiliat per les seves idees liberals i es traslladà a Amèrica, on debutà a Nova York amb Ernani , de Verdi Anà a Londres per estudiar amb M García i allà, el 1850, conegué la seva futura esposa, la mezzosoprano alemanya Mathilde Graumann, amb qui compartí, a més, la seva carrera de cantant i professor Compongué nombroses cançons…