Resultats de la cerca

Des d’èpoques immemorials s’ha intentat mecanitzar la música, sintetitzant els sons de la natura i dels instruments musicals que s’han creat al llarg del temps Un bon exemple de sintetitzador és l’orgue, que imita flautes, veus, trompetes, oboès, etc Amb l’aparició de l’electricitat, es crearen instruments més o menys complexos, com ara el Dinamophone o Tellharmonium , de Thaddeus Cahill Washington DC, 1900, l’ Sphaerophon , de Joerg Mager Berlín, 1924, les ones Martenot, de Maurice Martenot París, 1928, el Trautonium , de Friedrich Trautwein Berlín, 1930, el Variophone , de Jevgenij Šolpo…

Aquests senyals, amplificats i reproduïts per equips de so, corresponen a sons diversos, que poden ésser, per exemple imitacions d’instruments convencionals piano, flauta, violí, etc, sorolls naturals pluja, vent, trons, etc, o bé altres sons o sorolls desitjats Els sintetitzadors poden tenir un o més canals de sortida i poden ésser monofònics o polifònics segons que permetin de poder tocar una o més tecles simultàniament No disposen d’amplificador de potència i el senyal que donen sol anar a la taula de mescles per a ésser equilibrat amb la resta dels instruments Recentment han esdevingut…

Estudià física al Queens College, enginyeria electrònica a la Universitat de Colúmbia i enginyeria física a la Universitat de Cornell El 1954 fundà una empresa RA Moog Co dedicada a la producció dels instruments anomenats theremins El 1965 posà a la venda un sintetitzador modular inspirat en el de la companyia RCA Mark II Columbia-Princeton que, si bé encara molt voluminós, es podia fabricar en sèrie La fabricació de sintetitzadors esdevingué el centre del negoci de RA Moog Co, que el 1971 es fusionà amb MuSonics i d’aquesta unió sorgí Moog Music Inc El 1973 esdevingué una…

Els seus precedents es troben en els aparells inventats pels futuristes a la primera dècada del segle XX, però la seva expansió es produí els anys setanta, amb la creació del sintetitzador Moog, tot popularitzant-se a la meitat dels anys vuitanta a les pistes de ball Es caracteritza per una pulsió rítmica reiterativa i amb una tendència al crescendo El tecno original és el fruit de la utilització del sintetitzador, la caixa de ritmes, el seqüenciador, els teclats i el sampler per a crear música de ball Els pioners del gènere són Juan Atkins, Derrick May i Kevin Saunderson, i el disc que es…

En 1946-47 fou pianista i arranjador de l’orquestra de Fletcher Henderson Més tard, a Chicago, dirigí el seu propi grup, Arkestra, de format big band , amb el qual enregistrà Jazz in Silhouette 1958, entre altres obres El 1960 l’orquestra s’installà a Nova York i començà una llarga carrera, amb bona acollida als festivals europeus i en concerts en diverses universitats dels Estats Units Les actuacions incloïen dansa, vestuari especial i efectes de llum Entre els músics de l’orquestra hi hagué Marshall Allen, Craig Harris, Lex Humphries, Julian Priester i sobretot John Gilmore La formació…

King Crimson fou reconegut per crítica i públic com un dels grups més importants de l’anomenat art-rock o rock progressiu, i captivà l’audiència hippy , que el convertí en el seu grup de culte Robert Fripp, guitarra i mellotron , l’ànima de la banda i l’únic que sempre en formà part, reuní Michael Giles bateria i veu, Greg Lake baix i veu, Ian McDonald mellotron i teclats, Judy Dyble veus i Peter Sinfield lletrista i enginyer de llums, i l’any 1969 feren In the Court of the Crimson King , un dels principals àlbums d' art-rock , ple de voluntat avantguardista, en una barreja que anava del…

Estudià amb O Messiaen i E Passani al Conservatori de París i lletres clàssiques a l’École Normale Supérieure El 1958 fundà, juntament amb P Schaeffer, el Groupe de Recherches Musicales Tant la seva activitat teòrica com l’estrictament musical giren entorn de la vella idea que en qualsevol música operen arquetips sonors i rítmics universals L’activitat teòrica i la musical esdevenen, en el seu cas, dues formes diferents d’explicitar aquests models naturals en la música Per això una bona part de les seves composicions amalgamen sorolls del món i sons electrònics amb els produïts pels…

Estudià amb Sophia Brilliant, Jan Chiapuso i Gavin Williamson, i més tard, entre el 1932 i el 1935, a la Juilliard School amb Olga Samaroff Aquest darrer any debutà a Nova York amb dos concerts dedicats a JS Bach, l’obra del qual interpretà al piano, clavicèmbal, orgue electrònic i, fins i tot, sintetitzador Fou professora a Filadèlfia, Nova York i, en 1966-72, a la Universitat de Califòrnia Després de deu anys d’actuacions als Estats Units debutà a Europa el 1947, on posteriorment actuà amb freqüència, especialment als festivals dedicats a Bach La devoció per la música de JS…

Deixeble d’A Honegger, O Messiaen i A Cortot a l’Escola Normal de Música de París 1946-54, les seves primeres obres foren escrites en un llenguatge marcadament atonal, estil que després abandonà per explorar noves possibilitats expressives Fou membre fundador del Groupe de Recherches Musicales 1958 i professor de composició a Colònia i a Montreal durant els anys seixanta Realitzà films, espectacles teatrals i també programes de ràdio Com a compositor, el seu objectiu fou sempre qüestionar la natura de l’art La seva música, reflex d’una particular visió del món, revela un sentit de l’humor…