Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Aïda

Aïda , de Verdi, Teatre Kirov, Sant Petersburg
© Fototeca.cat - Corel
Música
Òpera de Giuseppe Verdi, amb llibret d’Antonio Ghislanzoni sobre un argument de Camille du Locle.
L’obra narra l’amor tràgic entre el faraó Radamés i l’esclava Aïda, filla del rei etíop Amonasre, sotmès pels egipcis Hom l’atribueix erròniament a un encàrrec per a celebrar l’obertura del canal de Suez 1869 o per a la inauguració de l’òpera de El Caire acabada el 1870, on fou estrenada el 1871 Aïda marca una nova etapa en la producció de Verdi, pel llenguatge líric i pel major relleu donat a l’orquestra
Teatre Bolxoi

Teatre Bolxoi
Koichi Iijima (CC0)
Música
Teatre estatal rus, amb seu a Moscou.
Té l’origen en el teatre privat del príncep Urusov, a qui la tsarina Caterina II de Rússia atorgà el 1776 el privilegi de representar obres de teatre, ballet i altres gèneres escènics durant deu anys Gestionat i en part finançat per l’empresari russòfil anglès Michael Maddox, el 1796 passà a ser administrat i finançat íntegrament per l’Estat Hom n’inaugurà el primer edifici Teatre Petrovskij el 1780, que fou reconstruït diverses vegades a causa de successius incendis, en unes proporcions cada cop més monumentals L’edifici acabat el 1825 —destruït de nou per un incendi el 1853 i succeït per…
oscil·lador
Música
Qualsevol sistema físic el moviment del qual es produeix al voltant d’una posició mitjana (o d’equilibri).
Perquè això sigui possible cal que el sistema estigui sotmès a una força recuperadora que l’empenyi cap a la posició d’equilibri cada vegada que se n’allunya Aquesta força pot tenir orígens molt diversos En el cas d’un pèndol prové de l’atracció gravitatòria, mentre que en el cas d’una corda de piano és conseqüència de la seva tensió i característiques elàstiques Una altra força que sempre va associada a un oscillador és la de dissipació, responsable de l’extinció del moviment si no s’actua contínuament sobre l’oscillador per tal de mantenir-lo i que també pot tenir orígens diversos segons el…
Joan Tomàs i Parés
Folklore
Música
Músic i musicòleg.
Cursà estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Lluis Millet, Antoni Nicolau i Enric Morera El 1908 entrà a la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’ Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , al qual contribuí amb una gran quantitat de documents que recollí, i collaborà en la…
drama musical
Música
En un sentit molt ampli, òpera.
Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el desplegament d’un…
cant gal•licà
Música
Cant litúrgic practicat als territoris francs de la Gàl·lia des del principi del segle V fins a l’època carolíngia.
Formà part de la litúrgia gallicana de l’església merovíngia i desaparegué al segle VIII quan el cant gregorià s’imposà durant els regnats de Pipí el Breu i de Carlemany La litúrgia gallicana i el seu cant presenten força elements diferents dels usos romans Així, davant de la sobrietat del ritual romà, s’ha destacat com a element molt característic de la litúrgia gallicana una forta inclinació a la fastuositat, com també la riquesa de les fórmules i un gran desenvolupament del ritual Alguns dels seus elements pervisqueren en la litúrgia romanofranca i en certes fórmules musicals del cant…
llibret
Música
Llibre imprès amb el text d’una òpera, un oratori, una cantata o qualsevol altra forma dialogada de música vocal.
Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…
música mensural
Música
En el seu sentit més ampli, terme utilitzat per a referir-se a la música en què el valor temporal de les notes està clarament determinat, és a dir, sotmès a mesura.
A l’origen es contraposà a la musica plana o cantus planus , això és, el cant gregorià de ritme lliure Alguns autors de l’Edat Mitjana, com Johannes de Grocheo, teòric parisenc actiu vers el 1300, es referiren a la musica mensurata com a sinònim de polifonia Vegeu notació
Lou Reed

Lou Reed
Música
Nom amb què és conegut el cantant, poeta i compositor de rock nord-americà Lewis Allen Reed.
De jove mostrà un caràcter rebel i anticonvencional, i fou sotmès a un tractament d’electroxocs per la seva bisexualitat, experiència que el marcà Aprengué a tocar la guitarra de manera autodidàctica, i estudià música a la Universitat de Nova York i literatura a la de Syracuse Nova York, on es graduà en arts el 1964 Aquests anys participà intensament en l’avantguarda novaiorquesa, absorbint influències del moviment beat , el free-jazz i el rock , i treballà com a lletrista en una productora radiofònica El 1965 cofundà el grup The Velvet Underground , on també tocava John Cale , que rebé el…
,
Denis Diderot

Denis Diderot
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura francesa
Música
Filòsof i polígraf francès.
Té un lloc privilegiat en la Illustració francesa Juntament amb Voltaire, fou l’esperit més crític de la França anterior a la Revolució Francesa Al principi de la seva carrera literària feu, en pocs anys, una traducció de Shaftesbury Essai sur le mérite et la vertu , 1745, un conte filosòfic i llibertí Les bijoux indiscrets , 1747 i un resum de l’evolució del seu pensament del deisme a l’escepticisme i al materialisme ateu Lettre sur les aveugles à l’usage de ceux qui voient, 1749, obra a causa de la qual fou empresonat a Vincennes Però l’obra que ocupà tota la seva vida fou la direcció de…
,